Eloy Lozano Coello
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1953  Ourense (Galícia) |
| Mort | 14 abril 2009 (55/56 anys) Santiago de Compostel·la (província de la Corunya) |
| Causa de mort | infart |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista |
 
| |
Eloy Lozano Coello (Ourense, 1953 - Santiago de Compostel·la, 13 d'abril de 2009) va ser un director de cinema gallec.[1]
Trajectòria
[modifica]Va estudiar Ciències del Cinema, la Televisió i la Fotografia a la Universitat Complutense de Madrid i durant els seus estudis, el 1973, va rodar la primera pel·lícula de 35 mm rodada en gallec, Retorno a Tagen Ata, basada en una història de Xosé Luís Méndez Ferrín. Als anys vuitanta va fer obres innovadores com Numeralia o Catro escultores i als anys noranta va tornar a dirigir rodant Belas dormentes (1999), on va adaptar una novel·la de Yasunari Kawabata. Posteriorment va realitzar una sèrie de televisió sobre arquitectura contemporània, titulada Idea e Territorio i el documental Quen son? (2008) on va reflexionar sobre la identitat gallega.[2]
Però la seva relació amb la cinematografia va anar més enllà de la direcció. Va ser qui va impulsar la restauració de la pel·lícula O carro e o home, rodada el 1941, i qui va fer el muntatge gallec on el text està narrat per Xaquín Lorenzo. Va fundar la productora Off Filmes i va fundar i va ser el primer director del Festival de Cinema d'Ourense.[3]
Filmografia
[modifica]- Retorno a Tagen Ata (1974)
- Belas dormentes (1999)
Referències
[modifica]- ↑ Eloy Lozano, profeta en su tierra, ‘d’aquela maneira’ Arxivat 2020-11-07 a Wayback Machine., elcercano.com,
- ↑ Eloy Lozano, modelo de la lucha por el cine gallego, El País, 18 d'abril de 2009
- ↑ Homenaje a Eloy Lozano, el pionero que dio vida al OUFF, La Región, 28 de setembre de 2020
Bibliografia
[modifica]- Eloy Lozano, o pioneiro malogrado de Villarmea Álvarez, Iván. A:Quintana: revista de estudios do Departamento de Historia da Arte, ISSN-e 1579-7414, Nº. 18, 2019, págs. 367-370