Pobles preromans d'Occitània

Història d'Occitània
Prehistòria occitana
Els primers pobladors occitans
Occitània romana
Regne visigot de Tolosa
Regne Burgundi de Provença
Septimània visigòtica
Ducat d'Aquitània
Comtat de Tolosa
Vescomtat de Carcassona
Comtat de Provença
Comtat de Foix
Croada albigesa
Occitània del segle XIV al XVII
Occitània durant la Revolució Francesa
Felibritge
Regionalisme occità
Occitània de 1900 a 1940
Occitània sota el règim de Vichy
Occitània fins la dècada del 1970
Occitània i la regionalització del 1981

Entre els pobles preromans d'Occitània, els primers pobladors coneguts del territori d'Occitània, podem distingir, per una banda, tres grups de tribus, i de l'altra, els colonitzadors grecs.

Iberoaquitànics

Vegeu també: Aquitans

Vivien de la ramaderia d'ovelles, vaques i cavalls. Ocupaven la zona compresa entre el Pirineu Occidental, el marge esquerre de la Garona i l'Atlàntic; els de les valls pirinenques practicaven la transhumància cap a la península Ibèrica, i els de l'interior de la Gasconha vivien de l'agricultura del blat. Se sap que coneixien el ferro i treballaven l'or i l'argent com els tarbel·les de Chalossa. Mai no assoliren la unitat política abans de l'arribada dels romans, però tenien un fort sentit de llur identitat d'origen, i que posaven de manifest quan es veien en perill. Posidoni i Cèsar feien notar que s'assemblaven més als ibèrics que no pas als gals. Segons Gehrard Rohlfs llur llengua, emparentada amb la dels jacetans, era intermèdia entre la dels vascons i la dels gals, per bé que actualment es postula que l'aquità era més aviat una mena de protobasc.

Les principals tribus eren:

• Sibuzates
• Oscidates
• Onesii amb centre a Onobriva (Luchon), als Alts Pirineus.
• Camponi
• Tarbelli a la Chalossa, i amb centre a Aquae tarbelliae (Dacs).
• Garumni a la Vall d'Aran i la conca de l'alta Garona, amb centre a Salardunum (Salardú).
• Bigerriones a la Bigorra.
• Vernani a les planades subpirinenques.
• Tarusates amb centre a Tartessium (Tartas).
• Ausci els més nombrosos i coneguts, ocupaven les Lanes, Gers, Alt Pirineu i gairebé tota la Gasconha, amb centre a Illiberis (Aush). Del seu nom potser deriva l'actual Occitània i Aquitània.
• Elusates a Armanyac, dominaven el Condomès (Gers).
• Lactorates a la Lomanha, la seva capital era Lactora (entre Gers i Tarn i Garona).
• Sotiates al Nord del Condomès i el cantó de Nerac (Olt i Garona), amb centre a Sotium.
• Cocosates amb centre a Cocosa (entre Dacs i Bordeus).
• Vasates a les Landes.
• Convenae amb centre a Lugdunum (Sant Bertran de Comenge)

Ligurs

Vegeu també: Lígurs

Ocupaven el territori entre les actuals Marsella (Provença) i La Spezia (Ligúria). No se sap quan arribaren al país, potser des de finals del primer mil·lenni. Eren muntanyencs i mariners de parla indoeuropea de tipus mediterrànic. La seva capital era situada a l'actual Entremont, vora Ais de Provença. I la tribu principal eren els sallusis, que vivien vora Marselha. Alguns noms geogràfics occitans d'origen ligur són Manosca, Tarascon, Venasca, Lantosca o Artinhosc.

Celtes

Mapa dels antics pobles de la Gàl·lia

També anomenats gals, del grup cèltic de les parles indoeuropees, que s'establiren a Occitània aproximadament en el segle iv aC. Coneixien el ferro, ja que foren els difusors de la cultura de La Tène a gran part d'Occident. Tenien un sistema de clans i culturalment se semblaven als antics irlandesos, de manera que importaren a la Gàl·lia la cultura dels camps d'urnes. Les principals tribus eren:

• Volques, que ocupaven el Llenguadoc i es dividien en tres grups de pobles:
  • arecomicis comptaven amb 24 ciutats, la principal de les quals era Nemassos (Nimes).
  • Tectosages que ocupaven el territori entre les viles de Narbo (Narbona) i Julia Carcaso (Carcassona).
  • Tolosates als voltants de Tolosa de Llenguadoc.
• Al·lòbroges entre l'Isere i el Roine, aliats amb els arverns, eren els amos de la major part del Delfinat.
• Cadurcs Ocupaven l'actual Carcinès i el sud-oest de l'Alvèrnia (departaments d'Olt i Tarn i Garona). La seva capital era Divona o Cadurci (Caors).
• Arverns els més poderosos i coneguts, ocupaven el Puei Domat (on tenien el santuari), el Cantal, Clarmont i Sent Flor. La capital era Nemossos o Gergovia, avui Clarmont d'Alvèrnia.
• Lemovices ocupaven la Cruesa i l'Auta Vinhana, i la seva capital era Augustoritorum (Llemotges).
• Belends a la baixa vall de l'Arieja.
• Voconcis vivien a la Gàl·lia Narbonensis, entre l'Isère, Roine, Durance i els Alps. Les principals ciutats eren Vasio (Vaison), Lucus Augustii i Dea Augusta (Diá).
• Rutens ocupaven les altes conques de l'Olt i el Tarn. La seva capital era Segodunum (Rodès).
• Bois a les Landes.

Grecs

Arribats de Focea el 600 aC, fundaren la metròpolis de Massàlia (Marsella), que aviat esdevingué un gran centre comercial i contingué l'avenç dels cartaginesos i dels etruscs. Crearien factories a la Provença que esdevindrien ciutats com Arelate (Arle), Antipolis (Antíbol), Nicea (Niça) i Agathe (Agde). Més tard expandirien l'hel·lenisme a les Boques del Roine, i crearien noves factories a l'interior com Mastrabala (Sent Blais) i Glanon (Sent Bertomiu), tot formant una talassocràcia que dominaria des de la Ligúria fins a les costes d'Hispània.