Vés al contingut

Emily Greene Balch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmily Greene Balch
Imatge
Greene Balch retratada cap a 1920 a l'Estudi de Fotografia de George W. Harris & Martha Ewing
Biografia
Naixement8 gener 1867 Modifica el valor a Wikidata
Jamaica Plain (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1961 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Cambridge (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaForest Hills Cemetery (Boston) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatNord-americana
FormacióBryn Mawr College (–1889)
Universitat de Chicago
Wellesley College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, pacifista
OcupadorWellesley College Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentPacifisme Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
PareFrancis Vergnies Balch Modifica el valor a Wikidata
GermansFrancis N. Balch Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 6687822 Modifica el valor a Wikidata

Emily Greene Balch (Boston, EUA 1867-Cambridge 1961) fou una sindicalista estatunidenca, escriptora i pacifista, que va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1946, compartit amb John Raleigh Mott.

Orígens i estudis

[modifica]

Nascuda al barri jamaicà de la ciutat de Boston el 8 de gener de 1867, dintre d'una família acomodada, va ser una de les primeres persones a graduar-se al Bryn Mawr College el 1889. Va continuar estudiant sociologia i econòmiques a Europa i als Estats Units, i el 1896 va ingressar a la Facultat del Wellesley College, i l'any 1913 es va convertir en professora d'econòmiques i sociologia.

Activisme social

[modifica]

Durant la Primera Guerra Mundial va ajudar a fundar la Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat i va fer campanya contra l'entrada dels Estats Units en el conflicte armat.

A causa de les seves activitats pacifistes la Universitat de Wellesley li va rescindir el contracte, i es va convertir en editora de The Nation, una revista de notícies liberal molt coneguda. Emily es va convertir en quàquera el 1920, i mai es va casar.

El 1946 fou recompensada amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb John Raleigh Mott, pels seus treballs pacifistes i integradors com a presidenta internacional honorària de la Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat.

Morí el 9 de gener de 1961, en el seu retir a la ciutat nord-americana de Cambridge.

Enllaços externs

[modifica]