Vés al contingut

Encarna Paso Ramos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEncarna Paso Ramos

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Encarnación Paso Ramos Modifica el valor a Wikidata
25 març 1931 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort18 agost 2019 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata -
Família
PareAntonio Paso Díaz Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0664661 Allocine: 7135 Allmovie: p55298 TMDB.org: 1005046 Modifica el valor a Wikidata

Encarna Paso Ramos (Madrid, 25 de març de 1931 - 18 d'agost de 2019[1]) fou una actriu espanyola.

Biografia

[modifica]

Filla del dramaturg Antonio Paso Díaz, neta d'Antonio Paso y Cano i reneboda de Manuel Paso Cano, neboda d'Enrique Paso, Manuel Paso i Alfonso Paso, també dramaturgs, i de les actrius Mercedes Paso, Maruja Paso, Elisa Paso i Soledad Paso. Mare de l'actor Juan Calot i de Patricia Calot, dedicada a la gestió cultural. Àvia dels actors Alicia Calot i Edgar Calot.

Inicis

[modifica]

Debuta en el grup Arte Nuevo, estrenant algunes de les primeres obres d'Alfonso Sastre, Medardo Fraile, José María de Quinto, Alfonso Paso… Cursa estudis en el Conservatori de Madrid amb professors com a donya Carmen Seco i José Franco. S'incorpora, ja professionalment, a la companyia de Milagros Leal, amb obres com El Galileo de José Hierro i José García Nieto i Cosas de hombres y mujeres d'Eduardo Manzanos. Ingressa en la companyia de Catalina Bárcena, interpretant obres d'autors com Bernand Shaw, Arniches, Martínez Sierra, Halcón, Álvarez Quintero, Julio Alejandro, etc. Posteriorment forma part de la companyia d'Ismael Merlo interpretant obres de Carlos Llopis com La vida en un bloc, Con la vida del otro, Por cualquier Puerta del Sol; comèdies d'Alfonso Paso, com Cuarenta y ocho horas de felicidad, Usted puede ser un asesino, Adiós, Mimi Pompón; i de molts altres autors.

Paral·lelament debuta al cinema amb un petit paper en l'èxit Botón de ancla, de Ramón Torrado. Alhora intervé en la famosa Locura de amor, de Juan de Orduña. I també a Sobresaliente, de Luis Ligero, El curioso impertinente, de Flavio Calzavara, i María de los Reyes, de Guzmán Merino.

Teatre

[modifica]

Consolidada com una de les més notables actrius del panorama artístic espanyol en l'últim terç del segle xx, va participar, entre molts altres, en els següents muntatges teatrals:

Cinema

[modifica]

En la dècada del 1960 interpretà papers secundaris en les pel·lícules:

El moment culminant de la seva carrera cinematogràfica li'l proporcionà José Luis Garci en oferir-li la protagonista femenina de Volver a empezar (1982), primera pel·lícula espanyola que aconseguí el Premi Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.[6] Amb posterioritat participa a:

Televisió

[modifica]

Es va prodigar al programa Estudio 1 de TVE, on va sortir a:

  • El Ladrón.
  • El bebe, de Felicien Marceau.
  • Trilogía de Lo invisible, d'Azorín.
  • El precio, d'Arthur Miller.
  • Panorama desde el puente, d'Arthur Miller.
  • Así es, sí a sí os parece, de Luigi Pirandello.
  • El vecino del tercero interior, de Jerome K Jerome.
  • La Dama del Alba, d'Alejandro Casona.

També va protagonitzar les sèries:

Premis

[modifica]
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[7]
Any Categoria pel·lícula Resultat
1982 Millor actriu Demonios en el jardín
Volver a empezar
Guanyadora

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]