Vés al contingut

Enric Reig i Casanova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Enrique Reig y Casanova)
Plantilla:Infotaula personaEnric Reig i Casanova
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 gener 1859 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1927 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Toledo (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de Toledo
14 desembre 1922 – 25 agost 1927
← Enrique Almaraz y SantosPedro Segura y Sáez →
Cardenal prevere San Pietro in Montorio
11 desembre 1922 – 25 agost 1927
Arquebisbe de València
22 abril 1920 – 14 desembre 1922
← José María Salvador y BarreraPrudencio Melo y Alcalde →
Bisbe de Barcelona
23 abril 1914 – 22 abril 1920
← Joan Josep Laguarda i FenolleraRamon Guillamet i Coma →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1886–), teòleg Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióFrancesco Ragonesi Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 124615274 Modifica el valor a Wikidata

Enric Reig i Casanova (1859 - 1927) fou un cardenal valencià que ocupà el bisbat de Barcelona i els arquebisbats de València i el Primat de Toledo.

Inicis

[modifica]

Nascut a Agullent, a la Vall d'Albaida, el 20 de gener de 1859. Cursà el batxillerat a l'institut de Xàtiva. A València, estudià simultàniament Dret, que acabà el 1880, i Teologia al Seminari. En acabar la carrera de Dret, abandonà el Seminari per a exercir d'advocat i es va casar. Però la seva esposa va morir de còlera l'any 1885. Aquesta tragèdia el va convèncer a reprendre els seus estudis eclesiàstics i el 1886 fou ordenat sacerdot. Va passar a exercir la càtedra d'Història Eclesiàstica al Seminari d'Almeria i, d'allí va anar desplaçat a Mallorca on ocupà els càrrecs de secretari de cambra i govern i de provisor i vicari general.

El 1896 esdevingué canonge de la catedral de Palma. El 1900 es traslladà a Toledo per fer-se càrrec de la plaça de Sociologia del Seminari. Allí obtingué el títol d'ardiaca de la catedral i el d'auditor del Tribunal de la Rota. En aquesta època va fundar la Revista Parroquial, punt de partida dels actuals Fulls Parroquials. Va dirigir Paz Social, fou rector de l'Acadèmia Universitària Catòlica i president del Centre d'Unió Apostòlica. Exercí d'assessor de la Casa de Sindicats Obrers de Madrid i de professor a l'Escola Superior de Magisteri.

Bisbe de Barcelona

[modifica]

El maig de 1914 va ser ordenat bisbe de Barcelona. Durant el seu mandat va impulsar l'Acció Catòlica i va promoure la construcció de l'església de Sant Josep Oriol i la creació de la seva parròquia. Va organitzar, el 1915 a Montserrat, un Congrés Litúrgic Regional, inaugurà el Museu Arqueològic Diocesà i va fundar l'Acció Popular. Quan el 1917 el papa Benet XV va promulgar el Codi de Dret Canònic, el bisbe Reig va visitar totes les parròquies de la diòcesi per informar i enroratjar l'aplicació de les noves normes. El 1918 organitzà i presidí les festes del VII Centenari de l'Orde de la Mercè. Va renovar profundament el seminari diocesà i les normes de funcionament del capítol de la catedral.

Arquebisbe de València

[modifica]

El 1920, fou ascendit a arquebisbe de València. Va continuar amb la seva activitat social, va organitzar la coronació de la Verge dels Desamparats i va fundar el Museu Arqueològic Diocesà.

Cardenal i Arquebisbe Primat de Toledo

[modifica]

L'11 de desembre de 1922 fou creat cardenal del títol de S. Pietro in Montorio pel papa Pius XI. Tres dies més tard, el 14 de desembre fou elevat a arquebisbe primat de Toledo.

A Toledo va organitzar, el 1926, el Tercer Congrés Eucarístic Espanyol, va fundar el Seminari menor i va reformar la Universitat Pontificia. Va celebrar una assemblea nacional de premsa catòlica i assemblees eucarístiques a Guadalajara i Talavera de la Reina.

Va morir prematurament el 27 d'agost de 1927 a Toledo, als 68 anys, després de més d'un any de malaltia.

Les ciutats de Barcelona i de València li dedicaren sengles carrers.

Enllaços externs

[modifica]
  • Nota necrològica a La Vanguàrdia. (castellà)


Precedit per:
Joan Laguarda i Fenollera
Bisbe
Bisbe de Barcelona

1914–1920
Succeït per:
Ramon Guillamet i Coma
Precedit per:
José María Salvador y Barrera
Bisbe
Arquebisbe de València

1920–1922
Succeït per:
Prudencio Melo y Alcalde
Precedit per:
Enrique Almaraz y Santos
Arquebisbe
Arquebisbe de Toledo

1922–1927
Succeït per:
Pedro Segura y Sáez
Precedit per:
Enrique Almaraz y Santos
Arquebisbe
Cardenal prevere de San Pietro in Montorio

1922–1927
Succeït per:
Arturo Tabera Araoz