Enrique de Orozco y de la Puente
Nom original | (es) Enrique de Orozco |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 23 juliol 1844 Burgos (Espanya) |
Mort | març 1919 (74 anys) |
Sepultura | Sacramental de San Lorenzo y San José |
Director general de la Guàrdia Civil | |
10 desembre 1915 – 23 juliol 1916 ← Agustín de Luque y Coca – Antonio Tovar y Marcoleta → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
14 abril 1886 – 5 gener 1893 ← Antoni Borrell i Folch – Josep Maria Planas i Casals → Circumscripció electoral: Arenys de Mar | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
29 abril 1879 – 31 març 1884 ← Joaquim Cabirol i Pau – Antoni Borrell i Folch → Circumscripció electoral: Arenys de Mar | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
19 desembre 1876 – 30 desembre 1878 ← José Pasqual de Bonanza y Soler de Cornellá – Manuel Duran i Bas → Circumscripció electoral: Berga | |
Senador del Regne | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, soldat, militar |
Partit | Partit Liberal Fusionista Partit Liberal Conservador |
Enrique de Orozco y de la Puente (castellà: Enrique de Orozco) (Burgos, 23 de juliol de 1844 - març 1919) fou un militar i polític espanyol, diputat pel districte d'Arenys de Mar durant la restauració borbònica.
Biografia
[modifica]Fill d'un tinent coronel de l'exèrcit, el 1857 ingressà a l'Acadèmia Militar i serví com a cadet als regiments de la Reina i d'Extremadura. El 1859-1860 participà en la guerra d'Àfrica, en la qual assolí el grau de capità. Després fou nomenat ajudant dels Capitans Generals de Castella la Vella, València i País Basc. El 1868 fou enviat a l'Exèrcit d'Andalusia i participà en la batalla d'Alcolea, i després als regiments de caçadors de Barcelona i Barbastre.
Durant el sexenni democràtic fou destinat al batalló de la reserva de Madrid i a la secció de guerra i marina del Consell d'Estat d'Espanya. Fou ascendit a comandant el 1874 i a tinent coronel el 1875. Durant la Tercera Guerra Carlina fou destinat a Catalunya, on fou ajudant d'Arsenio Martínez Campos. Establert a Catalunya des d'aleshores, fou elegit diputat pel districte de Berga, inicialment amb el Partit Conservador i després amb el Partit Liberal Fusionista a les eleccions generals espanyoles de 1876 i pel d'Arenys de Mar a les eleccions generals espanyoles de 1879, 1881, 1886 i 1891. A les eleccions de 1884 va rebre suport de la Comisión Electoral para la Candidatura Independiente y Proteccionista, però fou derrotat per Antoni Borrell i Folch. Més tard fou senador per la província d'Alacant el 1911-1914. Fou nomenat director general de la Guàrdia Civil entre el 10 de desembre de 1915 i el 23 de juliol de 1916.[1] Arribà a ser secretari particular de Cánovas del Castillo.
El 1881 fou un dels diputats que reclamà la Diputació Catalana i el 1889 fou un dels que va intervenir al Congrés a favor del dret català. També era soci honorari del Centre Industrial de Catalunya.
Notes
[modifica]- ↑ «Directores Generales». Guàrdia Civil. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 1r juny 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Fitxa del Senat
- Joan Palomas i Moncholi, El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans 1875-1885 Arxivat 2014-01-03 a Wayback Machine., p. 556-557
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Agustín de Luque y Coca |
Director General de la Guàrdia Civil 1915-1916 |
Succeït per: Antonio Tovar y Marcoleta |
- Militars castellanolleonesos
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel Partit Liberal Conservador
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel Partit Liberal Fusionista
- Diputats al Congrés de la 1a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 2a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 3a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 5a legislatura de la restauració
- Diputats pel districte d'Arenys de Mar
- Diputats pel districte de Berga
- Directors generals de la Guàrdia Civil
- Militars catalans del sud contemporanis
- Polítics de Burgos
- Diputats castellanolleonesos al Congrés dels Diputats
- Policies catalans del sud contemporanis
- Naixements del 1844