Ermentruda d'Orleans
Nom original | (fr) Ermentrude d'Orléans |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 27 setembre 830 valor desconegut |
Mort | 6 octubre 869 (39 anys) Abbaye d'Hasnon (França) (en) |
Sepultura | basílica de Saint-Denis |
Activitat | |
Ocupació | reina |
Altres | |
Títol | Reina dels Francs Reina consort |
Família | Dinastia Agilolfinga |
Cònjuge | Carles II el Calb (846 (Gregorià)–) |
Fills | Hildegarda, Ermentruda, Rotruda, Gisela, Judit de França, Lluís el Tartamut, Carloman, fill de Cales el Calv, Carles l'Infant, Lotari el Coix |
Pares | Odó d'Orleans i Engeltrude of Paris |
Germans | William, Count of Orléans Gebhard, Count of the Lahngau |
Ermentruda d'Orleans (francès: Ermentrude d'Orléans) (valor desconegut, 27 de setembre de 830 - Abbaye d'Hasnon, 6 d'octubre de 869) fou la primera esposa de Carles el Calb, per tant va ser reina consort dels Francs occidentals (842 - 867) i d'Aquitània (842 - 855).
Orígens familiars
[modifica]Ermentruda era filla del comte d'Orleans, Odó I[1] i de la seva segona esposa, la germana d'Adalard el Senescal i de Girard del Rosselló,[2] Engeltruda, filla del comte de Fezensac,[3] Liutard (?- després del 812),[4] que era un dels comtes gascons de Lluís el Pietós, rei d'Aquitània i de Grimilde.[5] Per part de mare era descendent de Carles Martel.
Biografia
[modifica]Només es tenen dades de la vida d'Ermentruda a partir de les seves núpcies. Es va casar el 13 de desembre de l'any 842 al Carisiacum palatium de Quierzy, amb el rei dels francs occidentals Carles el Calb.[6]
Va ser coronada al monestir de Saint-Médard de Soissons l'agost del 866.[7]
Ermentruda es va separar del seu marit el 867 sense haver estat repudiada i es va internar en un convent,[8] a prop de Valenciennes.
Va morir el 6 d'octubre del 869 al convent de sant Denís,[9] a l'edat de 44 anys. A la cerimònia de l'enterrament hi va assistir Bosó de Provença, el fill de Biví de Vienne[10] comte de la Borgonya Cisjurana, el qual va enviar un missatge a la seva germana Riquilda de Provença perquè anés a consolar el rei vidu.[11]
L'any següent (870), Carles es casaria amb Riquilda.
Descendència
[modifica]Ermentruda va tenir nou fills:[12]
- Judit (844–870), casada en primeres núpcies amb Ethelwulf de Wessex, en segones núpcies amb Ethelbald (el seu fillastre) i en terceres núpcies amb, Balduí I de Flandes
- Lluís el Quec (846–879), rei dels Francs Occidentals, rei d'Aquitània i rei de Provença
- Carles l'Infant (847–866), rei d'Aquitània
- Lotari (848–866[13]), monjo des del 861[13] abat de Saint-Germain
- Carloman (849–878), monjo i abat de sant Medard de Soissons.
- Rotruda (852–912), monja, abadessa de Santa Redegonda[15]
- Ermetruda[14] (854–877), monja, abadessa d'Hasnon
- Hildegarda[14] (856-?), morta jove
- Gisel·la[14] (857–874)
Referències
[modifica]- ↑ Foundation for Medieval Genealogy :Noblesa carolíngia - Gebhard,
- ↑ NITHARDUS HISTORIARUM LIBRI QUATTUOR, LIBER QUARTUS, par. 6,
- ↑ ) Monumenta Germanica historica, tomus II - Vita Hludovici Imperatoris pàg 612, Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.
- ↑ Monumenta Germanica historica, tomus II - Vita Hludovici Imperatoris pàg 615, notes 36 i 37, Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.
- ↑ Foundation for Medieval Genealogy : Noblesa carolíngia - Liuthard,
- ↑ Annales Bertiniani, pàg 53,
- ↑ Foundation for Medieval Genealogy :CAROLINGIANS - CHARLES,
- ↑ Foundation for Medieval Genealogy :CAROLINGIANS - ERMENTRUDIS,
- ↑ Annales Bertiniani III, pàg 200.
- ↑ Hincmari Annales, pàg 1253 A, «www.documentacatholicaomnia.eu». [Enllaç no actiu]
- ↑ Annales Bertiniani III pàg 200.
- ↑ Genealogy: Carolingis - Charles II "the Bald Arxivat 2013-01-16 a Wayback Machine.
- ↑ Annales Bertiniani, pàg 104
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Monumenta germanica Historica, tomus IX; Genealogiae Comitum Flandriae, pàg 303 Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- René Poupardin: I regni carolingi (840-918), en «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, pp. 583-635
Predecessora: Judit de Baviera |
Reina consort dels francs occ 842-67 |
Successora: Riquilda de Provença |