Vés al contingut

Ermessenda (minisèrie)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de sèrie de televisióErmessenda
Gèneresèrie de televisió històrica i cinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XI Modifica el valor a Wikidata
Espai d'ambientacióCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Format d'imatgeColor, HD
Format d'àudioDolby Digital
ProductorElisabet Pujol, Susanna Jiménez Fuster, Antoni Camín, Quique Camín i Elisa Plaza Valdero Modifica el valor a Wikidata
CompositorArnau Bataller Carreño Modifica el valor a Wikidata
Actors
Laia Marull i Quintana
Francesc Orella i Pinell
Lluís Homar i Toboso
Julio Manrique i Vicuña
Dafnis Balduz
Pau Durà i Peiró
Álvaro Cervantes Sorribas
Roger Coma i Estruch
Rosa Renom i Grau
Oriol Vila i Cristóbal
Francesc Garrido
Marina Gatell i Poch
Joan Massotkleiner
Bea Segura i Folch
Ricard Sales Modifica el valor a Wikidata
PaísCatalunya
Llengua originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Canal originalTV3 Modifica el valor a Wikidata
Durada dels capítols1.590 min Modifica el valor a Wikidata
Primer episodi21 març 2011 Modifica el valor a Wikidata
Últim episodi22 març 2011 Modifica el valor a Wikidata
Temporades1 Modifica el valor a Wikidata
Episodis2 Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Web oficialtv3.cat… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1642053 FilmAffinity: 238425 Letterboxd: ermessenda TMDB.org: 77150 Modifica el valor a Wikidata

Ermessenda és una minisèrie de ficció històrica de 2010, basada en la biografia d'Ermessenda de Carcassona[1] i dividida en dos capítols, emesos originalment a TV3 els dies 21 i 22 de març de 2011. És protagonitzada per Laia Marull[2] i dirigida per Lluís Maria Güell (Arnau, Ventdelplà, Les veus del Pamano), i compta amb el guió de Mercè Sàrrias i Núria Furió, guionistes també de la sèrie Porca misèria.[3]

Argument

[modifica]

Ermessenda està ambientada en el segle xi, i relata gran part de la història d'Ermessenda de Carcassona, esposa de Ramon Borrell, i que va ser comtessa de Barcelona, Girona i Osona entre 993 i 1057, governant durant seixanta anys (primer conjuntament amb el seu fill Berenguer Ramon I, posteriorment sola i finalment amb el seu net Ramon Berenguer I), i malgrat viure en una època en què la política estava fortament dominada pels homes, i aconseguint arribar a ser una de les dones més poderoses i influents de la Història de Catalunya.[4][5][6][7]

Repartiment

[modifica]

Context històric

[modifica]
Sepulcre romànic d'Ermessenda de Carcassona, a la Catedral de Girona.

La sèrie es va estrenar amb el lema La dona més poderosa de la història de Catalunya,[8] fent referència a la naixent nació catalana, ja que Catalunya no fou forjada com a estat unificat fins al regnat d'Alfons el Cast (1157-1196), però el comtat de Barcelona en fou el nucli originari i aportà un corpus legislatiu amb els Usatici Barchinonae (Usatges de Barcelona), un marc jurídic amb el Liber domini regis (Llibre del senyor rei), uns referents culturals amb les Gesta Comitum Barchinonensium (Gestes dels comtes de Barcelona), i àdhuc el simbolisme, ja que, d'una banda, el sobirà de Catalunya ostenta la dignitat de «Comte de Barcelona» i, de l'altra, les armes del llinatge dels comtes de Barcelona han esdevingut l'escut de Catalunya.

Producció

[modifica]

El rodatge d'Ermessenda va durar nou setmanes, i les localitzacions van ser Terrassa, Girona, Sant Cugat del Vallès, Castellar del Vallès (al Castell de Clasquerí).[9] i el monestir de Sant Pau del Camp (Barcelona). El projecte, coproduït per Televisió de Catalunya i Ovideo TV, amb la col·laboració de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) i el suport de l'Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales (ICAA), i va comptar amb un pressupost de 2,7 milions d'euros.[2][4]

Alguns escenaris van ser recreats digitalment, com ara la reproducció en 3D de les muralles de Barcelona i les escalinates de la catedral de Girona.[4][7]

Guardons

[modifica]
Premis
  • 2012: Premi a la millor banda sonora per a sèries de televisió, atorgat per l'Associació Internacional de Crítics de Música de Cinema (IFMCA), per la composició musical d'Arnau Bataller.[10]
Nominacions

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Lluís Maria Güell recrea la història d'Ermessenda de Carcassona». Nació Digital, 24-04-2010. [Consulta: 20 novembre 2010].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ 2,0 2,1 «Laia Marull encarnarà a TV-3 Ermessenda de Carcassona». El Periódico de Catalunya, 30-04-2010. Arxivat de l'original el 2014-01-01. [Consulta: 4 abril 2011].
  3. ↑ «TV3 prepara una minisèrie sobre Ermessenda de Carcassona». El Punt, 30-04-2010. [Consulta: 4 abril 2011].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «TV3 estrena la nova sèrie sobre la història d'Ermessenda». Regió 7, 21-03-2011. [Consulta: 4 abril 2011].
  5. ↑ «Exitosa preestrena de la mini-sèrie Ermessenda a Sant Cugat». Diari de Sant Cugat, 18-03-2011. Arxivat de l'original el 2014-01-01. [Consulta: 4 abril 2011].
  6. ↑ «Ermessenda/» (en castellà). Qvemos. [Consulta: 4 abril 2011].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ 7,0 7,1 «Qui era Ermessenda de Carcassona?». TV3, 21-03-2011. [Consulta: 4 abril 2011].
  8. ↑ Redacció «'Ermessenda', la substituta». Diari Ara, 104, 13-03-2011, pàg. 63.
  9. ↑ «La comtessa de Barcelona reviu al Clasquerí». L'Actual de Castellar del Vallès, 17-03-2011. Arxivat de l'original el 2013-10-31. [Consulta: 15 juliol 2011].
  10. ↑ «La música dErmessenda', millor banda sonora mundial per a sèries de televisió». Diari Ara, 24-02-2012.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ermessenda_(minisèrie)&oldid=33359254»