Ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Eremitori i construcció  | |||
| Arquitecte | Joan Barceló | |||
| Construcció | 1770 - 1779 | |||
| Consagració | 15 de febrer de 1779 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | bo | |||
| Estil arquitectònic | Barroc | |||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç | |||
| Mesura | 8,3 ( ) × 20,3 ( ) m | |||
| Altitud | 573 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Xert (Baix Maestrat) | |||
| Localització | La Barcella | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Data | 13 febrer 2007 | |||
| Identificador | 12.03.052-001 | |||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.03.052-001 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Tortosa | |||
| Festivitat | el dissabte més proper al 25 d'abril. | |||
L'Ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella, edifici religiós de culte catòlic, està situada a uns 5 km al nord de Xert, al damunt d'un turó aïllat, entre la Mola Murada i la serra del Turmell, en la partida de la Barcella, creuada pel barranc homònim. L'entorn paisatgístic és molt feréstec i de gran bellesa. S'arriba a l'ermita seguint l'anomenat camí de sant Marc, també conegut com a camí de la Mola, primer, i camí del Turmell, el darrer tram.[1]
Fou l'església de l'antic municipi de la Barcella, fins a l'annexió d'aquest al municipi de Xert, quan passà a ésser una ermita. Està sota l'advocació dels apòstols Sant Pere i Sant Marc; i es coneix també amb el nom de cada sant per separat: Ermita de Sant Pere o Ermita de Sant Marc, aquest darrer patró de Xert, però sempre amb la denominació de la Barcella, escrit de vegades la Barsella, al final.
El conjunt de l'ermita i edificacions auxiliars són un Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local,[2] i la torre adossada al temple, coneguda com a torre de Sant Marc, està qualificada de Bé d'Interès Cultural[3]
Història
[modifica]En l'antic municipi de la Barcella existia una església tipològicament de les anomenades de conquesta, sufragània de l'església parroquial de Xert. En la visita pastoral de 1762 el bisbe de Tortosa Luis García Mañero, constata l'estat d'abandó del temple i exigeix la construcció d'un nou edifici.[4] Les obres comencen en 1770, amb disseny i direcció de les obres de Joan Barceló, ajudat per Josep Barceló, germà seu, i per Josep Carrascosa, i queda acabat en 1779, essent beneït el temple el 15 de febrer.[5] El retaule major es col·locava anys després, en 1784.[6]
L'interior del temple fou destruït en la Guerra Civil.[6] El deteriorament de l'edifici ha estat deturat per la restauració del sostre i l'obertura dels arcs de la porxada en 1991,[5] a càrrec de l'Escola Taller de Traiguera,[7] i per les actuacions dirigides per la Direcció General de Patrimoni Artístic, durant 2001, amb la renovació de l'altar i del retaule, la restauració pictòrica del presbiteri i el canvi de paviment.[8]
A més de l'església el lloc de la Barcella inclou unes quantes cases i corrals que actualment estan abandonats. Antigament quan la caseria estava habitada, hi havia una escola on rebien instrucció els xiquets i xiquetes dels masos i llogarets de la zona, com els de Fontanals. L'escola va tancar el 1961 quan la població abandonà gran part de les cases per anar a establir-se arreu.
Descripció
[modifica]El conjunt està format per l'església, la casa de l'ermità, la porxada (que formava part de l'hostatgeria), la torre de guaita (anterior o coetània al primitiu temple) i altres dependències annexes.[9]
Hi ha un retaule del segle xvi en mal estat de conservació.
Arquitectura
[modifica]
Temple de nau única amb quatre trams, capelles laterals entre pilastres i, capçalera poligonal amb una petita sagristia en el costat de l'Evangeli. La nau es cobreix amb volta de canó amb llunetes, i el presbiteri amb volta de quadrant d'esfera. El sostre és a dues vessants.[4]
L'espai interior presenta pilastres dòriques quasi exemptes, suggerint un espai columnari.[4] La decoració està formada per motius de rocalla, i el presbiteri presenta pintures murals del segle xviii d'estil rococó, amb garlandes i medallons amb les figures de l'Ecce Homo, Sant Francesc d'Assís, Sant Francesc de Paula i la Mare de Déu dels Dolors.[9]
L'espadanya, amb una campana de 1736 que fou restaurada en 2001,[10] es troba sobre la torre de guaita adossada al costat de l'Epístola i prop de la capçalera del temple. Façana nua excepte una portada de mig punt amb dovelles de carreus, i al damunt, una finestra que dona llum a la nau.
Festivitat
[modifica]La festa major se celebra el dissabte més proper al 25 d'abril, amb un romiatge que encapçala el majoral amb la creu. Abans d'arribar a l'ermita es resen unes oracions. Ja en l'ermita se celebra missa major i es reparteix una fogassa de pa beneït.[7][11]
Quan les masies dels voltants encara estaven habitades, els masovers preparaven quallada i convidaven els assistents.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Coloma i Fuster 2001.
- ↑ Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià. Publicada[Enllaç no actiu] en el DOGV núm. 5.449, de 13 de febrer de 2007.
- ↑ Segons la disposició addicional primera de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià; que segueix les disposicions addicionals primera i segona de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni cultural Espanyol; la qual manté la declaració genèrica sobre protecció dels castells espanyols del decret de 22 d'abril de 1949, del Ministeri d'Educació Nacional.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Gil Saura 2004: p. 440.
- ↑ 5,0 5,1 Meseguer Folch 1995: p. 156.
- ↑ 6,0 6,1 Micó Navarro 1994:p. 140.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Cantos i Aldaz 1996: p. 132.
- ↑ «Cultura està restaurant l'església del santuari de Sant Pere i de Sant Marc de la Barcella de Xert». VilaWeb, 13-04-2001.
- ↑ 9,0 9,1 Alonso Bayón 1995: p. 280
- ↑ «Restauración campana de la ermita de "Sant Marc de la Barcella" de Xert» (en castellà). Campaners de la Catedral de València.
- ↑ Micó Navarro 1994.
Bibliografia
[modifica]- Alonso Bayón, José Luis. Catálogo arquitectónico del Maestrazgo. Primera parte (en castellà). Castelló: Diputació provincial, 1995. ISBN 84-88895-64-2.
- Cantos i Aldaz, Francesc Javier; Aguilella i Arzo, Gustau. Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat (Castelló). Castelló: Diputació, 1996. ISBN 84-86895-72-3.
- Coloma i Fuster, Xavier. Xert: El Baix Maestrat. València: Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, 2001 (Toponímia dels pobles valencians).
- Gil Saura, Yolanda. Arquitectura Barroca en Castellón (en castellà). Castelló: Diputació, 2004. ISBN 84-89944-93-8.
- Meseguer Folch, Vicente «El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert» (en castellà). Centre d'Estudis del Maestrat, núm. 51-52, julio-desembre 1995, pp. 143-164. ISSN: 0212-3975.
- Micó Navarro, Juan Antonio «La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive» (en castellà). Centre d'Estudis del Maestrat, núm. 45-46, gener-juny 1994, pp. 137-150. ISSN: 0212-3975.
- Pascual Moliner, Vicente. Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Castelló: Diputació, 1997. ISBN 84-86895-95-2.
Enllaços externs
[modifica]
- «Ermita de San Pedro y San Marcos de la Barsella» (en castellà). Fitxa BRL's / Ficha BRL's. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [Consulta: 5 febrer 2015].
- Olmedo, Vicente J. «San Pedro y San Marcos de la Barcella» (en castellà). Ermitas y Santuarios de la Comunidad Valenciana. Arxivat de l'original el 6 de febrer 2015. [Consulta: 5 febrer 2015].
- Segarra Esbrí, Julián. «San Marcos de La Barcella» (en castellà). Xert/Chert. [Consulta: 5 febrer 2015].
- «Torre de San Marcos de la Barcella» (en castellà). Fitxa BIC's / Ficha BIC's. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [Consulta: 5 febrer 2015].
- «Torre y ermita de San Marc de la Barsella» (en castellà). Universitat per a majors: Antropología (Sant Mateu). Curso de Antropología Cultural de nuestro entorno. Universitat Jaume I, 2012. Arxivat de l'original el 25 de maig 2014. [Consulta: 5 febrer 2015].