Vés al contingut

Erysipelothrix rhusiopathiae

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Infotaula d'ésser viuErysipelothrix rhusiopathiae Modifica el valor a Wikidata

Morfologia cel·lular (a dalt) i colonial (a baix) de Erysipelothrix rhusiopathiae
Dades
Tinció de GramGrampositiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneBacillati
FílumBacillota
ClasseErysipelotrichia
OrdreErysipelotrichales
FamíliaErysipelotrichaceae
GènereErysipelothrix
EspècieErysipelothrix rhusiopathiae Modifica el valor a Wikidata
Mig., 1900

Erysipelothrix rhusiopathiae és un bacteri grampositiu, catalasa-negatiu, amb forma de bacil, que no forma espores i sense motilitat.[1] L'organisme va ser primerament considerat com a patogen humà en la darreria del segle xix. Pot ser aïllat del sòl, restes alimentàries i aigües prèviament infectades per animals. Pot sobreviure en el sòl durant diverses setmanes. Fermenta els hidrats de carboni, generant àcid sulfhídric. A la femta de porc, el període de supervivència d'aquestes bacteris va d'1 a 5 mesos.[2] Creix tant en condicions aeròbiques com anaeròbiques i no conté endotoxines. Està distribuït arreu de tot el món i es creu que alguns artròpodes pertanyents al gènere Dermanyssus[3] podrien ser reservoris seus i actuar com a vectors eventuals, especialment entre les aus de granja.[4] E. rhusiopathiae és principalment un patògen no humà, causant una malaltia anomenada erisipela en múltiples espècies animals i erisipeloide de Rosenbach quan infecta els éssers humans.[5] Els galls dindi[6] i els porcs[7][8] són els animals domèstics afectats amb major freqüència, però la infecció pel bacteri ha estat documentada en altres ocells, ovelles,[9] bous,[10] cavalls,[11] cetacis,[12] marsupials,[13] peixos, rèptils i gats.[14] La malaltia humana anomenada erisipela és causada per diversos membres del gènere Estreptococ i no per E. rhusiopathiae.

Epidemiologia

[modifica]

L'erisipeloide és transmesa per diversos animals, particularment porcs, pels quals la malaltia (molt comuna en el passat) té diversos noms (‘swine erysipelas' en anglès, ‘rouget du porc' en francès i ‘mal rossino' en italià). Les lesions amb aspecte d'urticària, artràlgia, artritis, endocarditis i la sèpsia són les característiques més representatives de l'erisipela porcina. Els altres animals que també poden transmetre aquesta infecció són les ovelles, els conills, els pollastres, els galls dindi, els ànecs, els emus, els escorpènids i els escamarlans. L'erisipeloide és considerada una malaltia ocupacional, que afecta principalment criadors, veterinaris, treballadors d'escorxador, pelleters, carnissers, pescadors, mestresses de casa, cuiners i adroguers.[15] La malaltia té importància econòmica a les indústries porcines d'Amèrica del Nord, Europa, Àsia i Austràlia.[16] L'erisipeloide es troba normalment localitzada a la part posterior de la mà i/o dels dits. Només rarament afecta els palmells, avantbraços, braços, la cara i les cames[17] De forma inusual, pot ser l'origen d'una tenosinovitis bacteriana[18] o d'una meningitis sense desenvolupament d'endocarditis prèvia.[19] Molt poques vegades es desenvolupa una bacterièmia per culpa de la mossegada d'algun animal infectat.[20]

Excepcionalment, ha estat descrita l'aparició progressiva de bacterièmia, septicèmia, endocarditis i osteomielitis per E. rhusiopathiae en un malalt canadenc manipulador habitual de crancs del gènere Chionoecetes, els quals són portadors del bacteri.[21]

Factors de virulència

[modifica]

S'ha suggerit que diversos factors de virulència estan implicats en la patogenicitat d'E. rhusiopathiae. Ha estat comprovada la presència en el bacteri d'hialuronidasa [22] i neuraminidasa. S´ha demostrat que la neuraminidasa té una funció significativa en l'acoblament bacterià i la posterior invasió de les cèl·lules amfitriones. La funció de la hialuronidasa en el procés infectiu de la malaltia és polèmica, però no es creu ara per ara que influeixi en la virulència de d'aquest microorganisme.[23][24] E. rhusiopathiae té una càpsula d'exopolisacàrids que protegeix al germen de les defenses de l'hoste, impedint que sigui fagocitat pels granulòcits i els macròfags. Soques mutades del bacteri, carents de càpsula, no són virulentes en ratolins.[25]

Tractament i resistència als antibiòtics

[modifica]

La penicil·lina és el tractament d'elecció per aquesta malaltia. E. rhusiopathiae és resistent a diversos antibiòtics.  És sensible tant in vitro com in vivo principalment a les penicil·lines però també a les cefalosporines (cefotaxima, ceftriaxona), tetraciclines (clortetraciclina, oxitetraciclina), quinolones (ciprofloxacina, pefloxacina), clindamicina, eritromicina, imipenem[26] i piperacil·lina.[27] És resistent a la vancomicina, cloramfenicol, daptomicina, gentamicina, netilmicina, polimixina B,[28] estreptomicina, teicoplanina,[29] kanamicina A,[30] tetraciclina no halogenada i trimetoprim-sulfametoxazole.[31] Les penicil·lines i les cefalosporines són el tractament més habitual.[32] Un tractament de 7 dies és apropiat i la millora clínica normalment ja s'observa al cap de 2 o 3 dies. En cas contrari és preceptiu efectuar un antibiograma. Les soques resistents d'E. rhusiopathiae poden ocasionar un xoc sèptic, sobretot en individus amb alteracions del sistema immunitari.[33]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ulloa Flores, MT «Erysipelothrix rhusiopathiae: retrato microbiológico» (en castellà). Rev Chil Infect, 2010 Oct; 27 (5), pp: 411-412. ISSN 0716-1018. DOI: 10.4067/S0716-10182010000600006 [Consulta: 22 setembre 2019].
  2. ↑ Veraldi S, Girgenti V, Dassoni F, Gianotti R «Erysipeloid: a review» (en anglès). Clin Exp Dermatol, 2009 Des; 34 (8), pp: 859-862. ISSN 0307-6938. DOI: 10.1111/j.1365-2230.2009.03444.x. PMID: 19663854 [Consulta: 22 setembre 2019].
  3. ↑ Eriksson H, Jansson DS, Johansson KE, Båverud V, et al «Characterization of Erysipelothrix rhusiopathiae isolates from poultry, pigs, emus, the poultry red mite and other animals» (en anglès). Vet Microbiol, 2009 Maig 28; 137 (1-2), pp: 98-104. ISSN 0378-1135. DOI: 10.1016/j.vetmic.2008.12.016. PMID: 19193500 [Consulta: 23 setembre 2019].
  4. ↑ Eriksson, H «Erysipelothrix rhusiopathiae in Laying Hens -Tesi doctoral-» (en anglès). Acta Universitatis agriculturae Sueciae, 2013; 26, pàgs: 64. ISSN 1652-6880 [Consulta: 21 juliol 2019].
  5. ↑ Carrada, BT «Erisipeloide de Rosenbach ocupacional. Estudio clínico-bacteriológico de tres casos humanos» (en castellà). Dermatología Rev Mex, 2005 Mar-Abr; 49 (2), pp: 78-83. ISSN 0185-4038 [Consulta: 15 desembre 2019].
  6. ↑ Bobrek, K; Gawel, A; Mazurkiewicz, M «Infections with Erysipelothrix rhusiopathiae in poultry flocks» (en anglès). World Poultry Sci J, 2013 Des; 64 (4), pp: 803-812. ISSN 0043-9339. DOI: 10.1017/S0043933913000822 [Consulta: 4 gener 2020].
  7. ↑ Barceló, J; Marco, E; Collel, M «Mal Rojo» (en castellà). Sanidad, 3tres3.com, 2004; Mar 5, pàgs: 3 [Consulta: 4 gener 2020].
  8. ↑ ASPCAT. Espècie porcina: manual lesional de suport per al dictamen de carns fresques. Agència de Salut Pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2018, p. 235 (Manuals lesionals de suport per al dictamen de carns fresques). 
  9. ↑ Ersdal C, Jørgensen HJ, Lie KI «Acute and Chronic Erysipelothrix rhusiopathiae Infection in Lambs» (en anglès). Vet Pathol, 2015 Jul; 52 (4), pp: 635-643. ISSN 1544-2217. DOI: 10.1177/0300985814556187. PMID: 25377692 [Consulta: 20 juliol 2019].
  10. ↑ Kolbjørnsen Ø, Bergsjø B, Sveen J, Opriessnig T «Erysipelothrix rhusiopathiae serotype 5-associated metritis in a Norwegian Red heifer» (en anglès). APMIS, 2018 Feb; 126 (2), pp: 160-165. DOI: 10.1111/apm.12788. PMC: 5813199. PMID: 29155459 [Consulta: 22 juliol 2019].
  11. ↑ Seahorn TL, Brumbaugh GW, Carter GK, Wood RL «Erysipelothrix rhusiopathiae bacteremia in a horse» (en anglès). Cornell Vet, 1989 Abr; 79 (2), pp: 151-156. ISSN 0010-8901. PMID: 2924578 [Consulta: 22 juliol 2019].
  12. ↑ Díaz-Delgado J, Arbelo M, Sierra E, Vela A, et al «Fatal Erysipelothrix rhusiopathiae septicemia in two Atlantic dolphins (Stenella frontalis and Tursiops truncatus» (en anglès). Dis Aquat Organ, 2015 Set 17; 116 (1), pp: 75-81. ISSN 0177-5103. DOI: 10.3354/dao02900. PMID: 26378410 [Consulta: 20 juliol 2019].
  13. ↑ Vaughan-Higgins RJ, Bradfield K, Friend JA, Riley TV, Vitali SD «Erysipelas in a numbat (Myrmecobius fasciatus)» (en anglès). J Zoo Wildl Med, 2013 Mar; 44 (1), pp: 208-211. ISSN 1042-7260. DOI: 10.1638/1042-7260-44.1.208. PMID: 23505731 [Consulta: 20 juliol 2019].
  14. ↑ Lee JJ, Kim DH, Lim JJ, Kim DG, et al «Characterization and identification of Erysipelothrix rhusiopathiae isolated from an unnatural host, a cat, with a clinical manifestation of depression» (en anglès). J Vet Med Sci, 2011 Feb; 73 (2), pp: 149-154. DOI: 10.1292/jvms.10-0248. ISSN: 1347-7439. PMID: 20834197 [Consulta: 22 setembre 2019].
  15. ↑ Kumari Verma, A; Kumar, A «Erysipeloid: Occupational disease» (en anglès). Journal of Entomology and Zoology Studies, 2018 Oct; 6 (5), pp: 923-926. ISSN: 2320-7078 [Consulta: 22 setembre 2019].
  16. ↑ Spiteri, M; Taylor-Robinson, AW «Erysipelothrix rhusiopathiae: An Important Cause of Bacterial Disease in Farmed Pigs and an Occupational Pathogen of Humans» (en anglès). Int J Clin Med Microbiol, 2018 Nov; 3 (134), pàgs: 3. DOI: 10.15344/2456-4028/2018/134. ISSN: 2456-4028 [Consulta: 22 setembre 2019].
  17. ↑ Suseela KV, Criton S, Patil S, Gangadharan G «A case of erysipeloid presenting as abscesses along the lymphatics» (en anglès). J Acad Clin Microbiol, 2015; 17 (1), pp: 45-47. ISSN: 0972-1282 [Consulta: 22 setembre 2019].
  18. ↑ Hofseth K, Dalen H, Kibsgaard L, Nebb S, et al «Infectious tenosynovitis with bloodstream infection caused by Erysipelothrix rhusiopathiae, a case report on an occupational pathogen» (en anglès). BMC Infect Dis, 2017 Gen 5; 17 (1), pp: 12. DOI: 10.1186/s12879-016-2102-1. PMC: 5217415. PMID: 28056818 [Consulta: 15 desembre 2019].
  19. ↑ Delgado Arias, LM; Becerra Salazar, LY «Meningitis por Erysipelothrix rhusiopathiae» (en castellà). Arch Med (Manizales), 2014 Des; 14 (2), pp: 304-309. ISSN 2339-3874. DOI: 10.30554/archmed.14.2.267.2014 [Consulta: 11 gener 2020].
  20. ↑ Kobayashi KI, Kawano T, Mizuno S, Kubo K, et al «Erysipelothrix rhusiopathiae bacteremia following a cat bite» (en anglès). IDCases, 2019 Aug 29; 18, pp: e00631. DOI: 10.1016/j.idcr.2019.e00631. PMC: 6731353. PMID: 31516830 [Consulta: 24 setembre 2019].
  21. ↑ Wilson N, Patey C1, Howse D «Catch of a lifetime - Erysipelothrix rhusiopathiae bacteraemia, septicaemia, endocarditis and osteomyelitis in a Newfoundland crab fisherman and butcher» (en anglès). Can J Rural Med, 2019 Oct-Des; 24 (4), pp: 123-126. DOI: 10.4103/CJRM.CJRM_8_18. ISSN: 1488-237X. PMID: 31552871 [Consulta: 14 desembre 2019].
  22. ↑ Stern R, Jedrzejas MJ «The Hyaluronidases: Their Genomics, Structures, and Mechanisms of Action» (en anglès). Chem Rev, 2006 Mar; 106 (3), pp: 818-839. DOI: 10.1021/cr050247k. PMC: 2547145. PMID: 16522010 [Consulta: 20 juliol 2019].
  23. ↑ Shimoji Y, Asato H, Sekizaki T, Mori Y, Yokomizo Y «Hyaluronidase is not essential for the lethality of Erysipelothrix rhusiopathiae infection in mice» (en anglès). J Vet Med Sci, 2002 Feb; 64 (2), pp: 173-176. DOI: 10.1292/jvms.64.173. ISSN: 1347-7439. PMID: 11913558 [Consulta: 18 juliol 2019].
  24. ↑ Li Y, Zou Y, Xia Y, Bai J, et al «Proteomic and Transcriptomic Analyses of Swine Pathogen Erysipelothrix rhusiopathiae Reveal Virulence Repertoire» (en anglès). PLoS One, 2016 Ag 1; 11 (8), pp: e0159462. DOI: 10.1371/journal.pone.0159462. PMC: 4968806. PMID: 27479071 [Consulta: 22 setembre 2019].
  25. ↑ Shimoji Y, Yokomizo Y, Sekizaki T, Mori Y, Kubo M «Presence of a capsule in Erysipelothrix rhusiopathiae and its relationship to virulence for mice» (en anglès). Infect Immun, 1994 Jul; 62 (7), pp: 2806-2810. ISSN: 0019-9567. PMC: 302885. PMID: 8005671 [Consulta: 20 juliol 2019].
  26. ↑ DrugBank «Imipenem» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Set; DB01598 (rev), pàgs: 10 [Consulta: 13 octubre 2019].
  27. ↑ DrugBank «Piperacillin» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Oct; DB00319 (rev), pàgs: 9 [Consulta: 13 octubre 2019].
  28. ↑ DrugBank «Polymyxin B» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Jul; DB00781 (rev), pàgs: 8 [Consulta: 20 juliol 2019].
  29. ↑ DrugBank «Teicoplanin» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Jun; DB06149 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 20 juliol 2019].
  30. ↑ DrugBank «Kanamycin» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Set; DB01172 (rev), pàgs: 9 [Consulta: 13 octubre 2019].
  31. ↑ Venditti M, Gelfusa V, Tarasi A, Brandimarte C, Serra P «Antimicrobial susceptibilities of Erysipelothrix rhusiopathiae» (en anglès). Antimicrob Agents Chemother, 1990 Oct; 34 (10), pp: 2038-2040. DOI: 10.1128/aac.34.10.2038. PMC: 171989. PMID: 2291674 [Consulta: 18 juliol 2019].
  32. ↑ Bush, LM; Perez, MT «Erysipelothricosis» (en anglès). MSD Manual (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2019; Jul (rev), pàgs: 3 [Consulta: 22 setembre 2019].
  33. ↑ Rihana N, Hemminger A, Green S «Novel case of penicillin resistant E. rhusiopathiae septicemia: Case report with review of the literature» (en anglès). IDCases, 2018 Gen 31; 11, pp: 67-69. DOI: 10.1016/j.idcr.2018.01.005. PMC: 5881438. PMID: 29619324 [Consulta: 24 setembre 2019].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Erysipelothrix_rhusiopathiae&oldid=33870696»