Escola Santiago Ratés
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici escolar  | ||||||
| Construcció | XX Final | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Darreres tendències | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Vilajuïga (Alt Empordà) | ||||||
| Localització | C. de Sant Sebastià, 12. Vilajuïga (Alt Empordà) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 38109 | ||||||
| Activitat | |||||||
| Ocupant | Escola Santiago Ratés | ||||||
| |||||||
L'escola Santiago Ratés de Vilajuïga (Alt Empordà) és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]És dins del nucli urbà de Vilajuïga, al tram final del carrer de Sant Sebastià, via d'accés al veïnat de Dalt de la població, davant de les antigues escoles.[1]
És un edifici de planta rectangular, amb un altre cos adossat posteriorment d'una sola planta. La part original està formada per dos cossos allargats disposats en paral·lel, amb la coberta a dues vessants de teula, i distribuïts en planta baixa i pis. S'ordena en dues ales unides per un vestíbul central, amb el cos d'escala i el distribuïdor en el pis superior. La façana principal presenta dues portes d'accés des del pati, situades a banda i banda del cos central ocupat pel vestíbul i l'escala. També hi ha una gran porta amb reixa, amb accés directe des del carrer a través d'unes escales. La façana posterior es caracteritza pels grans finestrals que abasteixen de llum natural les aules. Al mig hi ha tres grans obertures rectangulars, a manera de porxo, per entrar a l'edifici. Les façanes nord i sud, les curtes, presenten un punt d'inflexió a les cantonades, a manera de tancament i emmarcament de l'edifici. Els acabats exteriors són arrebossats i pintats.[1]
Història
[modifica]L'arquitecte gironí Josep Claret i Rovira (1908-1988) va projectar diferents obres emblemàtiques a la comarca de Girona, com la desapareguda Casa Pla (1934), el Xalet Tarrús (1935), la Casa Coll (1935) i la Casa Bech de Careda (1935), entre d'altres. El seu activisme el va portar a fundar el mític GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura) que renovarà l'arquitectura a la llum dels corrents racionalistes internacionals.[1]
A Girona construeix l'Escorxador Turon, a l'antiga fàbrica Cárnica Prócer (1948), diverses cases plurifamiliars com la Casa Vila (1944-1947) o la Casa Teixidor (1945), i es presenta al concurs de projectes per l'edifici de la Delegació Hisenda a Girona (1954). A partir dels anys 60, més influenciat pel funcionalisme, projectà nombrosos conjunts d'apartaments a la costa.[1]
A més de l'escola de Vilajuïga, cal destacar que l'arquitecte projectà i construí, en el mateix període, tot un seguit d'escoles que presenten una forma i estil semblant. A l'Alt Empordà hom pot trobar les següents: Escola Comarcal de la Jonquera (la Jonquera), Col·legi Públic Empúries (l'Escala), Escoles de Vilamalla / CEIP Josep de Ribot i Olivas (Vilamalla), Escoles Unitàries / CEIP Marinada (Ordis), Escoles de nens i nenes (Terrades), Escola Unitària (Campmany), Escoles Nacionals / CEIP Pau (Pau), Escoles de Vila-sacra / Sala Polivalent (Vila-sacra), Escoles Noves / Escoles Nacionals (Portbou), Escola de Verges (Verges), Escola de Llançà (Llançà), Escoles d'Espolla (Espolla), les Escoles i cases dels mestres (la Selva de Mar).[1]
Referències
[modifica]