Vés al contingut

Eslovè

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Eslové)
Infotaula de llenguaEslovè
slovenščina

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants2,2 milions
Parlants nadius2.400.000 Modifica el valor a Wikidata
Oficial aEslovènia Eslovènia
Caríntia (Àustria)
Unió Europea Unió Europea.
Autòcton deEuropa Central
EstatEslovènia, Itàlia, Àustria i Hongria
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües balto-eslaves
llengües eslaves
llengües eslaves meridionals
llengües eslaves sudoccidentals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí i glagolític Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióAcadèmia Eslovena de Ciències i Arts
Estudiat perestudis eslovens Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1sl
ISO 639-2slv
ISO 639-3slv Modifica el valor a Wikidata
SILSLV
Glottologslov1268 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueslv Modifica el valor a Wikidata
ASCL3506 Modifica el valor a Wikidata
IETFsl Modifica el valor a Wikidata

L'eslovè o eslové[1] (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.[2][3]

Distribució geogràfica

[modifica]

La llengua és parlada principalment a Eslovènia, però també per les minories nacionals eslovenes a Friül - Venècia Júlia, Itàlia (al voltant de 90.000 a Eslàvia friülana, Resia, Canale Valley, Província de Trieste i en aquells municipis de la Província de Gorizia limítrofs amb Eslovènia), al sud de Caríntia i algunes parts d'Estíria a Àustria (25.000). També es parla a Croàcia, especialment al Comtat d'Ístria, Rijeka i Zagreb (11.800-1.3.100), al sud-oest d'Hongria (3-5.000), a Sèrbia (5.000), i a la diàspora eslovena a tot Europa i a la resta del món (al voltant 300,000), particularment als Estats Units (sobretot a Ohio, al voltant de 3.400 parlants), Canadà, Argentina, Austràlia i Sud-àfrica.

Història

[modifica]

Es conserva documentació en eslovè des del segle x, tot i que l'auge de la llengua és del segle xvi, amb l'esplendor literària dels escriptors d'Eslovènia. Mentre el país va formar part de l'Imperi Austrohongarès, es va produir un fenomen de diglòssia: les elits parlaven alemany i l'eslovè era la llengua del poble, cosa que explica l'elevat nombre de germanismes en el seu vocabulari. La seva integració a Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial va perpetuar l'arraconament de l'eslovè, en aquesta ocasió en favor del serbocroat. La independència del país en 1991 i la seva declaració com a idioma oficial estan ajudant a la seva recuperació i estandardització.

Gramàtica

[modifica]

La gramàtica de l'eslovè és força complexa. Com a curiositat, destaca pel fet de ser un dels pocs idiomes que conserven el nombre dual de l'indoeuropeu. Les paraules poden presentar tres gèneres: masculí, femení i neutre i algunes d'elles tenen declinació. Per a l'escriptura usa l'alfabet llatí amb algunes lletres modificades amb el hàtxec. En alguns textos especials l'eslovè empra accents gràfics, que poden ser agut, circumflex, greu i accent greu doble, els quals marquen alhora la síl·laba tònica i la duració de la vocal. Hi ha vuit sons vocàlics, com en català central.

Dialectes

[modifica]
Dialectes de l'eslovè, segons el lingüista Fran Ramovš (1931)

L'eslovè té nombrosos dialectes (més de 30), alguns d'ells amb un accent tonal que complica el sistema fonològic. Molts d'aquests dialectes regionals no són mútuament intel·ligibles. El nombre de dialectes comptabilitzats per estudiosos de l'idioma ascendeix a 36 o fins i tot 46. No obstant això, es pot donar una llista de nou principals grups dialectals:

  • vzhodno (oriental)
  • severovzhodno (nord-oriental)
  • zahodno (occidental)
  • osrednje (central)
  • gorenjsko (d'Alta Carniola)
  • belokranjsko (de Carniola Blanca o Interior)
  • dolenjsko (de Baixa Carniola)
  • primorsko (litoral)
  • prekmuro o venc, dialecte arcaic de l'eslovè parlat al sud-oest d'Hongria, prop de la ciutat de Szentgotthárd

Sistema d'escriptura i sons

[modifica]
Comparativa entre paraules en català, eslovè i italià en una exposició al CCCB de Barcelona.

L'eslovè usa l'alfabet llatí, però tot i que les lletres són les mateixes que en català, si fa no fa, algunes amb l'addició de signes diacrítics, algunes de les lletres no se pronuncien igual. És el cas de la "c", per exemple, que es pronuncia com el dígraf català de "ts"; la "č", que es pronuncia com a "tx"; la "j", que es pronuncia com la "i" catalana, la "y" anglesa i la "j" alemanya; la "š", que es pronuncia com la "x" catalana; i la "ž", que es pronuncia com la "j" catalana, però més suau. La majoria dels sons de l'eslovè tenen la seva correspondència en català. No obstant això, hi ha alguns sons que no estan presents de manera natural en català (si bé en la seva majoria són coneguts a través d'altres idiomes). Aquests sons són els representats per les lletres: č, š, ž, z.

  • Č: més profund que la CH espanyola
  • Š: com la CH francesa (XEIX de xai, Xixona; també SH anglesa però més profunda)
  • Ž: com la J francesa
  • Z: com la S sonora catalana, Z catalana o francesa

L'eslovè té 21 fonemes consonàntics distintius.

Fonemes consonàntics eslovens[4]
Consonant labial Consonant dental/
alveolar
Consonant palatal Consonant velar
Consonant nasal m n
Consonant oclusiva Consonant sorda p t k
Sonora b d ɡ
Consonant africada consonant sorda t͡s t͡ʃ
Sonora d͡ʒ
Consonant fricativa consonant sorda f s ʃ x
Sonora z ʒ
Consonant aproximant ʋ l j
Consonant ròtica r

Escriptors en eslovè

[modifica]

Mitjans en eslovè

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Eslové en pronúncia occidental i eslovè en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.
  2. «Eslovè». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Slovene language». Encyclopædia Britannica [Consulta: 25 octubre 2017].
  4. Herrity, Peter. Slovene, a comprehensive grammar. 1. publ., [Nachdr.].. Londres: Routledge, 2006. ISBN 0415231485. 

Enllaços externs

[modifica]