Estació d'Àngel Guimerà

Estació d'Àngel Guimerà
Informació general
Municipi	Arrancapins (Comarca de València)
Propers trens	17
Operador	Metrovalència
Propietari	Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
Nombre vies	4
Nombre andanes	3
Data obertura	1988 ; 1998
Línies i serveis
Servei ferroviari	, , , ,
	39° 28′ 13″ N, 0° 23′ 06″ O / 39.47031°N,0.38506°O
Epònim	Àngel Guimerà i Jorge
Dades (Edifici)
Construcció	8 octubre 1988
Característiques
Estat d'ús	en funcionament

L'Estació d'Àngel Guimerà és una estació subterrània localitzada al barri d'Arrancapins de València i que forma part de les línies 1, 2, 3, 5 i 9 de l'operador Metrovalència.^[1]^[2]^[3]^[4]^[5] L'estació pertany a la zona tarifària A de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i l'Autoritat de Transport Metropolità de València (ATMV).^[6] L'adreça oficial de l'estació és la Gran Via de Ferran el Catòlic, número 15.^[7]

Història

Una de les primeres estacions fetes per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), l'estació es va inaugurar el 8 d'octubre de 1988, juntament amb la resta d'estacions subterrànies de les línies 1 i 2, les quals formaven el tram que havia d'unir les antigues línies de FEVE del nord (Bétera/Llíria) amb la sud (Villanueva de Castellón).^[8]^[9]

Posteriorment, en l'ampliació fins l'Avinguda del Cid del 16 de setembre de 1998, se li va afegir el que actualment és l'andana de les línies 3, 5 i 9.^[10] A la inauguració assistiren els reis d'Espanya Joan Carles I i Sofia de Grècia, així com el President de la Generalitat Eduardo Zaplana, el President de les Corts Valencianes Héctor Villalba i l'Alcaldessa de València Rita Barberà.^[11] Des d'aleshores, l'estació s'ha convertit un un dels nusos intercanviadors més importants de la xarxa de Metrovalència en convergir les línies que travessen la ciutat de nord a sud i d'est a oest, sent l'estació de metro espanyola per on més línies passen.^[12]

Distribució

L'estació, que es troba sota el nivell de terra, es compon de dues andanes a distint nivell, la primera, més propera a la superfície i la més antiga, creada al 1988, que serveix la línia 1 i la segona, més baix, per a la línia 3 i la línia 5, construïda durant la renovació del complex el 1998. A més a més, MetroValencia hi té una de les seues oficines d'atenció al públic i hi ha dues botigues, un estanc i una de llaminadures. L'estació disposa d'accessos adaptats a invidents, discapacitats físics i sords. Cap de es andanes no compten amb mampares de seguretat. A més a més, MetroValencia hi té una de les seues oficines d'atenció al públic.

Es troba en el districte d'Extramurs, en el barri d'Arrancapins en l'encreuament entre el carrer d'Àngel Guimerà i la Gran Via de Ferran el Catòlic. És l'estació més pròxima a la Biblioteca Pública de València. Hi té dos accessos pel carrer d'Àngel Guimerà (un a cada banda), altre al carrer de Conca, altre al carrer del Doctor Sanchis Sivera i l'últim i més principal als jardins centrals de la Gran Via de Ferran el Catòlic. L'ascenshor s'hi troba a aquest darrer accés.

Línies

Procedència/Destinació	<	Línia	>	Procedència/Destinació
Bétera	Túria		Plaça Espanya	Castelló
Llíria	Túria	...	Plaça Espanya	Torrent Avinguda
Rafelbunyol	Xàtiva	...	Avinguda del Cid	Rafelbunyol
Aeroport	Xàtiva	...	Avinguda del Cid	Marítim
Riba-roja	Xàtiva	... Línia 9 de Metrovalència	Avinguda del Cid	Alboraia Peris Aragó

Vegeu també

Llista d'estacions de Metrovalència

Referències

↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.trenscat.com/pval/metrovlc1_ct.html
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.trenscat.com/pval/metrovlc2_ct.html
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.trenscat.com/pval/metrovlc3_ct.html
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.trenscat.com/pval/metrovlc5_ct.html
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.trenscat.com/pval/metrovlc9_ct.html
↑ Plànols zonals de l'ATMV
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.metrovalencia.es/ca/consulta-estaciones/
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.metrovalencia.es/wordpress/?page_id=428
↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-11-22. [Consulta: 25 març 2021].
↑ «Veinticinco años del primer servicio en tramo subterráneo de Metrovalencia» (en castellà). Vía Libre, 14-10-2013.
↑ ^{[enllaç sense format]} https://valenciablancoynegro.blogspot.com/2019/04/los-reyes-de-espana-inauguraron-un.html
↑ ^{[enllaç sense format]} https://valenciasecreta.com/lineas-metro-valencia/

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació d'Àngel Guimerà

[1] {[enllaç sense format]} https://www.trenscat.com/pval/metrovlc1_ct.html

[2] {[enllaç sense format]} https://www.trenscat.com/pval/metrovlc2_ct.html

[3] {[enllaç sense format]} https://www.trenscat.com/pval/metrovlc3_ct.html

[4] {[enllaç sense format]} https://www.trenscat.com/pval/metrovlc5_ct.html

[5] {[enllaç sense format]} https://www.trenscat.com/pval/metrovlc9_ct.html

[6] Plànols zonals de l'ATMV

[7] {[enllaç sense format]} https://www.metrovalencia.es/ca/consulta-estaciones/

[8] {[enllaç sense format]} https://www.metrovalencia.es/wordpress/?page_id=428

[9] «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-11-22. [Consulta: 25 març 2021].

[10] «Veinticinco años del primer servicio en tramo subterráneo de Metrovalencia» (en castellà). Vía Libre, 14-10-2013.

[11] {[enllaç sense format]} https://valenciablancoynegro.blogspot.com/2019/04/los-reyes-de-espana-inauguraron-un.html

[12] {[enllaç sense format]} https://valenciasecreta.com/lineas-metro-valencia/

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]