Vés al contingut

Línia 2 de Metrovalència

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióLínia 2 de Metrovalència
lang=ca
Pont sobre el Barranc Fondo Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtLínia 2 Modifica el valor a Wikidata
Tipuslínia de metro Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació8 octubre 1988
UtilitzaAutomatic Train Operation Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gestor/operadorMetrovalència Modifica el valor a Wikidata
Propietat deFerrocarrils de la Generalitat Valenciana Modifica el valor a Wikidata
Part deMetrovalència Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

La línia 2 de Metrovalència és un servici de ferrocarril metropolità integrat en la xarxa de Metrovalència, propietat de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV).[1] El seu recorregut connecta la ciutat de València amb els municipis de la rodalia, des de Llíria i Paterna fins Torrent. Compta amb 33 estacions, de les quals 11 en són subterrànies, repartides al llarg de quaranta quilòmetres.[2]

Obtingué l'actual denominació el març de 2015, com a resultat d'un pla per a la reorganització de la xarxa. Fins aleshores, la major part del seu recorregut formava part d'un ramal de la línia 1 de Metrovalència. Després de la segregació, el tram entre les estacions de Llíria i Empalme passà a ser exclusivament de la línia 2, mentre que el ramal cap a Torrent Avinguda passà a ser compartit amb la línia 7 de Metrovalència.

Història

[modifica]
Tren de FEVE a Llíria en Pont de Fusta (1981)

L'origen de la línia s'hi troba en les antigues línies del trenet de València que connectaven les estacions de València-Pont de Fusta amb Bétera pel nord de València i València-Jesús amb Castelló de la Ribera pel sud de València. L'antic recorregut del trenet de la línia de Bétera junt amb la línia de Llíria passava des de l'estació d'Empalme on les dues línies s'unien fins l'estació de Pont de Fusta, aleshores estació terminal, utilitzant el mateix recorregut que actualment fa servir la línia 4 de Metrovalència travessant els barris valencians de Benicalap i Marxalenes. Els viatgers procedents de les línies de Bétera i Llíria hui dia poden arribar fins Pont de Fusta fent transbordament amb la línia 4 en Empalme. Per altra banda, l'antic recorregut del trenet de la línia de Castelló de la Ribera passava en superfície pel mateix tram que actualment ho fa en subterràni entre les estacions de Jesús i Sant Isidre.

Mapa de la xarxa el 1988

L'any 1986 començaren els treballs de construcció d'un túnel que passés sota la ciutat per tal d'unir les antigues línies de Bétera (nord) i Castelló de la Ribera (sud). El nou túnel fou inaugurat el 8 d'octubre de 1988 comprenent el tram entre les estacions d'Ademús (actual Empalme) i Sant Isidre. A la solemne inauguració assistiren Ricard Pérez Casado, alcalde de València; Joan Lerma, president de la Generalitat Valenciana i José Barrionuevo, ministre de transports; entre d'altres autoritats.[3] Després de la inauguració de la nova línia, els ramals de Bétera i Llíria passaren a gestionar-se com a línies independents, amb el nom de línia 2 i el color verd per a la segona. Pocs anys després, les dues línies es fussionaren en una sola sota el nom de línia 1.

El novembre de 2014 FGV-Metrovalència anuncià una remodelació de tota la xarxa que entraria en vigor el març de 2015.[4] Aquests canvis incloïen la reobertura de l'antiga línia 2, triant-ne aquesta ocasió el color rosa, ja que l'antic color verd pertany actualment a la línia 5 de Metrovalència. L'abril de 2022 se licità l'execució de les obres d'un nou baixador i la duplicació de les vies al tram que passa pel Polígon Industrial Font del Gerro.[5]

L'antiga línia T2

[modifica]
Projecte original de la T2

Abans de la remodelació de la xarxa de 2015, la línia T2 donava nom una línia de tramvia (en superfície i soterrada) que es trobava en projecte i construcció. Actualment una part d'aquesta línia conforma la línia 10 que començarà a estar operativa el maig de 2022. Aquesta línia comunicaria els barris del nord de València d'Orriols i Torrefiel i la població de Tavernes Blanques, al nord de la ciutat, amb la resta de la xarxa. El primer tram començaria a Tavernes Blanques per a continuar per les següents estacions que actualment s'exploten sota la línia 6: Sant Miquel dels Reis, Estadi de Llevant, Orriols i Alfauir. El segon tram d'aquesta línia passaria per les estacions Els Serrans, El Carme, El Mercat, Xàtiva (línies 3, 5 i 9), i arribaria a la futura Estació Central (estació d'Alacant). Seria el tram amb major profunditat dins de la xarxa de Metrovalència a causa del seu pas pel centre històric. Això permetria que l'estació El Mercat pugui tenir per sobre un aparcament de diverses plantes. El tercer tram seguiria per les estacions d'Alacant, Russafa, Amado Granell, Germans Maristes, Ciutat de les Arts i les Ciències, L'Oceanogràfic, Les Moreres i Natzaret . Aquest tram conforma ara la línia 10.[6]

Estacions

[modifica]
Línia 2 de Metrovalència
Llíria
Benaguasil
Fondo de Benaguasil
La Pobla de Vallbona
Gallipont-Torre del Virrei
L'Eliana
Montesol
El Clot
Entrepins
La Vallesa
La Canyada
Fuente del Jarro
Santa Rita
Paterna
Campament
Les Carolines-Fira
Benimàmet
Cantereria
Empalme
Beniferri
Campanar
Túria
Àngel Guimerà
Plaça Espanya
Jesús
Patraix
Safranar
Sant Isidre
València Sud
Paiporta
Picanya
Torrent
Torrent Avinguda
Zona Imatge Estació Any Distància (km) Enllaç Municipi
Entre
estacions
Total
B Llíria Llíria 1888 0,0 0,0   Llíria
B Benaguasil Benaguasil 1888 n/a n/a Benaguasil
B Fondo de Benaguasil Fondo de Benaguasil 1888 n/a n/a
B La Pobla de Vallbona La Pobla de Vallbona 1888 n/a n/a La Pobla de Vallbona
B Gallipont-Torre del Virrei Gallipont-Torre del Virrei 1888 n/a n/a L'Eliana
B L'Eliana l'Eliana 1888 n/a n/a
B Montesol Montesol 1988 n/a n/a
B el Clot El Clot 1988 n/a n/a Riba-roja de Túria
B Entrepins Entrepins 1988 n/a n/a L'Eliana
AB La Vallesa La Vallesa 1888 n/a n/a Paterna
AB La Canyada La Canyada 1888 n/a n/a
AB Fuente del Jarro Fuente del Jarro 19? n/a n/a
AB Santa Rita Santa Rita 1988 n/a n/a
AB Paterna Paterna 1888 n/a n/a
AB Campament Campament 1926 n/a n/a
AB Les Carolines-Fira Les Carolines-Fira 1888 n/a n/a València
AB Benimàmet Benimàmet 1888 n/a n/a
AB Cantereria Cantereria 19?? n/a n/a Burjassot
A Empalme Empalme 1888 n/a n/a
A Beniferri Beniferri 1988 n/a n/a València
A Campanar Campanar 1988 n/a n/a
A Túria Túria 1988 n/a n/a
A Àngel Guimerà Àngel Guimerà 1988 n/a n/a
A Pl. Espanya Plaça Espanya 1988 n/a n/a
A Jesús Jesús 1894 n/a n/a
A Patraix Patraix 1988 n/a n/a
A Safranar Safranar 1964 n/a n/a
A St Isidre Sant Isidre 1903 n/a n/a
A València Sud València Sud 1988 n/a n/a
AB Paiporta Paiporta 1894 n/a n/a Paiporta
AB Picanya Picanya 1894 n/a n/a Picanya
AB Torrent Torrent 1894 n/a n/a Torrent
AB Torrent Avinguda Torrent Avinguda 2004 n/a 39,75

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]