Estany Fosser

Estany Fosser
	L'estany sota el pic Fosser
Tipus	llac glacial
Localitzat a l'entitat geogràfica	circ del Tort-Morto
Localitzat a l'àrea protegida	Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Localització
Entitat territorial administrativa	la Torre de Cabdella (Pallars Jussà)
	42° 30′ 56″ N, 0° 58′ 46″ E / 42.51556°N,0.97942°E
Serralada	Pirineus
Conca hidrogràfica	conca de l'Ebre
Característiques
Altitud	2.227 m
Dimensió	300 () × 657 () m ;
Material	granit
Superfície	11,7 ha

L'Estany Fosser^[1] és un estany d'origen glacial que es troba a 2.227^[2] m d'altitud, a la capçalera del riu Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), en el terme municipal de la Torre de Cabdella.

Descripció

L'estany ocupa una aïllada cubeta glacial excavada al peu de la vessant oriental del Tossal Tancat, sobre roca granítica. Té una llargada de 657 metres, una amplada de 300 i una superfície d'11,7 ha.^[2] El pic Fosser, que dona nom a l'estany, el presideix des del nord-oest, mentre que un contrafort que es desprèn del mateix pic (el Cingle de Fosser), el tanca pel nord i per ponent. Al sud, sobre la sortida d'aigües, s'alça una presa de 115 metres^[2] de llargada i uns 9 metres d'alçada màxima destinada a ampliar la capacitat primitiva de l'estany. El torrent que s'origina a l'estany recorre una petita vall suspesa i es precipita, sobtadament, pel nord-oest de la muralla del circ de Sallente, cap a l'embassament de Sallente, 460 metres més avall.

Funció hidrològica

Pertany al grup d'estanys del complex hidroelèctric de Cabdella interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. La seva importància relativa dins el grup, per si mateix, hauria de ser molt baixa, ja que té una conca hidrogràfica molt petita i només durant els períodes de desglaç rep algunes aportacions hídriques dels seus voltants. El que li dona rellevància és que s'utilitza com a estació intermèdia d'emmagatzematge de les aigües procedents de la part occidental de la conca.

A la cota 2.250 del Barranc de Francí, a 3 km en línia recta a l'oest de l'estany, un assut recull les aigües procedents de la Coma de Mig i les deriva cap a una galeria subterrània de 3,6 km que passa per sota del Pic Salado, s'alimenta amb els cabals del sector de Cogomella (Estany Salado i Estany Morera) i, després de travessar el Tossal Tancat, les vessa a l'Estany Fosser. Per altra banda, a llevant del mateix estany es troba la caseta de vàlvules que regulen el cabal de sortida de les aigües cap a una altra galeria subterrània d'1,6 km. que, després de rebre les aportacions del cercle Tort-Morto, desguassa a l'Estany Gento per la seva coneguda boca de sortida.

Com anar-hi

La ruta per visitar l'estany surt de la plataforma superior del telefèric de l'Estany Gento. Hi trobarem plafons informatius i un punt d'informació del Parc Nacional al refugi proper. Es pren el camí ben arranjat i senyalitzat que surt en direcció nord. Als 200 metres trobarem un encreuament de camins, on entronquem amb una variant del sender de gran recorregut GR 11 (el GR 11-20). Seguirem ara el GR que baixa a l'esquerra a creuar el Torrent de Sallente i amb poc més de mitja hora s'arriba al replà on hi ha la presa de l'estany. El camí circula entre roques polides i herbassars amb abundància de flors alpines que cal admirar però no collir.

L'indret és poc acollidor. Les tarteres i grans blocs de granit cobreixen els marges oest i nord de l'estany i priven de rodejar-lo amb facilitat. Només al marge de llevant, per on passa el camí a la caseta de vàlvules, s'hi troben alguns claps de gespa entre les roques. Seguint aquest camí es gaudeix de les millors perspectives de l'estany.

La desolació i sensació de manca de vida que inspira l'estany és aparent. Sovint a primera hora del matí i cap al tard la superfície de l'estany es veu crivellada per multitud de cercles concèntrics, com si plogués. Són produïts per les truites que pugen de les profunditats a la superfície a patrullar i alimentar-se dels insectes (mosques, efímeres, tricòpters, plecòpters, marietes i inclús llagostes) que han caigut i suren sobre les aigües de l'estany (se'n diu "mosquejar" en l'argot dels pescadors). Quan emboquen una presa es produeixen els cercles. L'espectacle no acostuma a durar molta estona però és memorable.