Eugenio Dal Corso
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 maig 1939  Lugo di Valpantena (Itàlia) (en)  | ||
| Mort | 20 octubre 2024 (85 anys) | ||
| Cardenal | |||
| 5 octubre 2019 – 20 octubre 2024 | |||
| 3r Bisbe diocesà | |||
| 18 febrer 2008 – 26 març 2018 ← Oscar Lino Lopes Fernandes Braga – António Francisco Jaca → Diòcesi: bisbat de Benguela | |||
| 3r Bisbe diocesà | |||
| 15 gener 1997 – 18 febrer 2008 ← Pedro Marcos Ribeiro da Costa Diòcesi: Arquebisbat de Saurímo | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | bisbe catòlic (1996–2024), sacerdot catòlic (1963–2024) | ||
| Consagració | Félix del Blanco Prieto | ||
 | |||
.jpg)
Eugenio Dal Corso (Lugo di Valpantena, 16 de maig de 1939 - 20 d'octubre de 2024) va ser un cardenal i bisbe catòlic italià, bisbe emèrit de Benguela des del 2018.[1]
Biografia
[modifica]Va néixer el 16 de maig de 1939 a Lugo di Valpantena, a la província i diòcesi de Verona. Va acabar els seus estudis a l'Institut Don Calàbria i al final va decidir convertir-se en missioner. Va ser ordenat prevere el 7 de juliol de 1963. Després de l'ordenació va ser enviat a Roma, on va completar els seus estudis en teologia dogmàtica, dedicant-se també a la vida pastoral a la parròquia de Madonna di Campagna (Verona) i després a Nàpols. Va començar la seva vida missionera el 1975, primer a Laferrere (Argentina), on va romandre onze anys, després a Luanda (Angola).
El 15 de desembre de 1995 va ser nomenat bisbe coadjutor de Saurimo. Va rebre la consagració episcopal el 3 de març de 1996, de mans de Félix del Blanco Prieto, arquebisbe titular de Vannida i nunci apostòlic a Angola i pronunci apostòlica a São Tomé i Príncipe, assistit pels co-consagradors Andrea Veggio, bisbe titular de Velia i auxiliar de Verona, i Pedro Marcos Ribeiro da Costa, bisbe de Saurimo. El 15 de gener de 1997 va passar a encapçalar la diòcesi, després que monsenyor Ribeiro da Costa presentés la seva renúncia al complir els setanta-cinc anys,
El 18 de febrer de 2008, el papa Benet XVI el va nomenar bisbe de Benguela, després d'acceptar la renúncia de monsenyor Oscar Lino Lopes Fernandes Braga. Va romandre al capdavant de la diòcesi durant deu anys, fins al 26 de març del 2018, quan va presentar una renúncia per límits d'edat.
El 22 de juliol de 2018, l'administrador apostòlic de la diòcesi de Menongue, monsenyor Pio Hipunyati, el va nomenar capellà del centre pastoral Santa Josefina Bakhita de Caiundo, una comunitat de la província de Kuando Kubango, al sud d'Angola, acollint la seva sol·licitud per dur a terme el servei missioner i l'evangelització. L'1 de setembre de 2019 el papa Francesc va anunciar el seu nomenament com cardenal al consistori de el 5 d'octubre. Va rebre el títol de Sant'Anastasia, del qual va prendre possessió oficialment el 17 de novembre de 2019.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Muere el cardenal Eugenio Dal Corso a los 85 años».
- ↑ «Conmoción del Papa Francisco por la muerte de cardenal que sirvió en Latinoamérica y África» (en castellà). [Consulta: 23 octubre 2024].
| Precedit per: Pedro Marcos Ribeiro da Costa |
 Bisbe de Saurimo 15 de gener de 1997 - 18 de febrer de 2008 |
Succeït per: José Manuel Imbamba |
| Precedit per: Oscar Lino Lopes Fernandes Braga |
Bisbe de Benguela 18 febbraio 2008 - 26 marzo 2018 |
Succeït per: António Francisco Jaca, S.V.D. |
| Precedit per: Godfried Danneels |
Cardenal prevere de Sant'Anastasia des del 5 d'octubre de 2019 |
Succeït per: al càrrec |