Vés al contingut

Godfried Danneels

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGodfried Danneels
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juny 1933 Modifica el valor a Wikidata
Kanegem (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 març 2019 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Malines (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Mechelen Modifica el valor a Wikidata
  Arquebisbe emèrit de Malines-Brussel·les
19 de desembre de 1979 – 18 de gener de 2010
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióKU Leuven
Pontifícia Universitat Gregoriana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1977–), sacerdot catòlic (1957–), professor d'universitat, teòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Consagració18 de desembre de 1977
per Léon-Joseph Suenens
Proclamació cardenalícia2 de febrer de 1983
per Joan Pau II
Cardenal prevere de Sant'Anastasia al Palatino
Participà en
març 2013Conclave de 2013
abril 2005Conclave de 2005 Modifica el valor a Wikidata
Apparuit humanitas Dei Nostri
Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org
Llista
Cardenal
2 febrer 1983 –
Bisbe diocesà
15 setembre 1980 – 27 febrer 2010
← Léon-Joseph Suenens – André Léonard →
Arquebisbe de Malines-Brussel·les
19 desembre 1979 – 18 gener 2010
← Léon-Joseph Suenens – André Léonard →
Roman Catholic Bishop of Antwerp (en) Tradueix
4 novembre 1977 –
← Jules Daem – Paul Van den Berghe →
Diòcesi: bisbat d'Anvers
Modifica el valor a Wikidata
El cardenal Danneels amb el vestit coral (esquerra).

Godfried Danneels (Kanegem, 4 de juny de 1933 - Malines, 14 de març de 2019) va ser un cardenal belga de l'Església catòlica. Serví com a arquebisbe metropolità de Malines-Brussel·les i president de la Conferència Episcopal Belga entre 1979 i 2010. Va ser elevat al cardenalat el 1983. El 18 de gener de 2010 el Papa Benet XVI acceptà la seva renúncia en complir els 75 anys.

Biografia

[modifica]

Nascut a Kanegem, Tielt, Flandes Occidental, era el major de sis germans. Danneels ingressà al seminari de Bruges, sent ordenat prevere el 17 d'agost de 1957 per Emiel-Jozef De Smedt, bisbe de Bruges.[1]

Professor i pastor

[modifica]

Estudià filosofia tomista a l'Institut Superior de Filosofia de Lovaina i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. En obtenir el doctorat en teologia, ensenyà al seminari de Bruges i a la Universitat Catòlica de Lovaina, sent a més director espiritual del seminari.

Com a escolar, realitzà un estudi sobre la litúrgia i escriví diversos articles pel "Diccionari de la Litúrgia". Danneels va participar en la redacció del Sacrosanctum Concilium, un document que inicià la reforma litúrgia del Concili Vaticà II.

Bisbe

[modifica]

El 4 de novembre de 1977, Danneels va ser nomenat bisbe d'Anvers pel Papa Pau VI. Va rebre la seva consagració episcopal el 18 de desembre següent de mans del cardenal Leo Joseph Suenens. Danneels va ser promogut a l'arquebisbat de Malines-Brussel·les el 19 de desembre de 1979, convertint-se en el Primat dels Belgues i en l'ordinari militar.

Cardenal

[modifica]

Daneels va ser creat cardenal pel Papa Joan Pau II al consistori celebrat el 2 de febrer de 1983, rebent el títol de cardenal prevere de Santa Anastasia.

Des de 2001, Daneels ha format part del secretariat permanent del sínode episcopal. A la cúria romana és membre de la Congregació per a la Doctrina de la Fe i de la Congregació per al Clergat, a més és membre del Consell de les sessions de la Secretaria d'Estat i de les congregacions pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, per a l'Evangelització dels Pobles, per a l'Educació Catòlica i per a les Esglésies Orientals. Entre 1990 i 1999 va ser el president internacional de Pax Christi, una organització catòlica per la pau. Danneels ha rebut doctorats honorífics per la universitat de Georgetown i per la Universitat catòlica de Tilburg.

Al 2003, Danneels va ser votat com la «personalitat més remarcable de l'any» pels espectadors de la televisió flamenca.

Conclave papal de 2005

[modifica]

En morir el Papa Joan Pau II al 2005, Danneels va ser senyalat com un papabile), tot i que en contra seu tenia el fet que era arquebisbe d'un país on l'avortament, l'eutanàsia i el matrimoni homosexual havien estat legalitzats recentment i on, sota la seva supervisió, l'assistència eclesial i les vocacions pastorals havien caigut a nivells històrics.[2][3][4]

Danneels va participar en el conclave de 2005, on s'escollí el Papa Benet XVI.

Retir i successió

[modifica]

Al 2008, Sanneels assolí l'edat prevista de retir i, el 18 de gener de 2010, va ser rellevat com a arquebisbe de Mechelen-Brussel·les per André-Mutien Léonard, conegut per ser un dels prelats més conservadors de l'Església Catòlica belga.[cal citació]

Danneels participà com a cardenal elector al conclave de 2013, on s'escollí el Papa Francesc.[5][6] Danneels va ser el cardenal prevere de més rang en participar, només superat pels cardenals bisbes.[6][a] A la inauguració papal del Papa Francesc, Danneels pronuncià la pregària formal pel nou Papa en absència del cardenal protoprevere, cardenal Paulo Evaristo Arns.[7][8][9]

El 4 de juny de 2013 complí 80 anys, perdent el dret per participar en futurs conclaves.[10]

Daneels i la cort

[modifica]

El cardenal és molt proper a la cort reial belga, i oficia pràcticament totes les grans cerimònies de la cort:

Baptismes reials
Funerals reials

Al 2005 també oficià el funeral de la Gran duquessa Josepa Carlota de Luxemburg.

Casaments reials

Opinions

[modifica]

Les opinions del cardenal Danneels són classificades com a reformistes en el si del Col·legi de Cardenals:.[11]

  • Sexualitat i malalties de transmissió sexual: si bé defèn l'abstinència, accepta l'ús del preservatiu com a mitjà per combatre la SIDA. No encoratja l'ús del preservatiu, però li reconeix que és un mal menor: «si hom té un comportament sexual inadequat, és millor que faci servir un preservatiu per no posar en perill la seva vida o la d'un altre; però seria millor si s'és fidel a la vida sexual». En aquest pun, la seva opinió no difereix massa de la de l'Església catòlica.[12]
  • Homosexualitat: considera l'homosexualitat (en el sentit de tendència homosexual) com un fet de natura i no pas una elecció. L'acte homosexual cal evitar-lo: el 1999, va suspendre a un sacerdot homosexual que vivia amb la seva parella. També reconeix que el matrimoni homosexual és una responsabilitat de l'Estat i no de l'Església,[13] tot i que seria un altre terme usat per descriure aquesta unió.
  • Paper de la dona en l'Església: el cardenal Danneels afavoreix un paper més important per a elles; en això, el seu punt de vista no és fonamentalment diferent de la de l'Església Catòlica. No vol que hi hagi dones sacerdots a l'Església, tot i que reconeix que no es pot explicar amb arguments del món modern.[12]

Organització de l' Església : predica a una major descentralització de l'Església.

Investigació sobre els abusos de menors a l'arxidiòcesi

[modifica]

Com a part d'una investigació sobre els casos de pedofília a l'església belga, es va dur a terme una recerca àmplia el 24 de juny de 2010 a les institucions de l'arxidiòcesi de Malines-Brussel·les.[15][16][17] La raó d'aquesta operació és una declaració oberta per al atemptats al pudor comesos sobre menors d'edat.[16] El palau arquebisbal de Malines va ser registrat, així com la cripta de la catedral de Sant Rombaut a Malines, el domicili del cardenal Danneels, i els locals de la Comissió per al tractament de les queixes d'abús sexual a una relació pastoral , establert el 2000. A més també es van registrar material i arxius informàtics, incloent els designats per la Comissió.[16] També es confiscaren de l'ordinador personal de Danneels.

El 6 de juliol de 2010, el cardenal va ser interrogat en qualitat de testimoni durant més de deu hores per la justícia,[18][19] però no se'l va acusar de res.[20] L'interrogatori, molt publicitat, va estar marcat pel risc d'irregularitats[21] i diversos violacions de la confidencialitat de les investigacions, informació no verificada que es dona regularment a la premsa.[22][23][24][25][26] El 13 d'agost de 2010, el fiscal general considerà que les recerques realitzades dins de l'Església al juliol de 2010 tenien irregularitats: «que eren massa generals, superant la remissió del jutge d'instrucció», va dir l'advocat el cardenal Danneels.[27] Els registres efectuats per la Comissió es declararen nuls i els dossiers van haver de ser retornats.[28][29] El 9 setembre 2010 la Cambra de acusacions de Brussel·les arribà a la conclusió que les recerques ordenades al juny al palau episcopal de Malines i a la casa del cardenal Danneels eren il·legals. Totes allò que havia estat requisat va haver de ser retornats.[30]

Al setembre de 2010, diversos mitjans van criticar el cardenal Danneels per no haver fomentat la renúncia del bisbe de Bruges, Roger Vangheluwe, quan es va fer públic, el 8 d'abril de 2010, els abusos comesos per aquest entre 1973 i 1986. Un cop assumit un paper de mediació entre la víctima i Roger Vangheluwe, mentre que els fets encara no eren públics, semblava que Monseynor Danneels volia protegir la reputació del bisbe de Bruges.[31] El cardenal Danneels, en una entrevista amb La Libre Belgique el 7 de setembre de 2010, va admetre haver comès un error de judici per no immediatament demanant la dimissió de Vangheluwe[32][33]

Vocacions

[modifica]

La vigília de la seva partida, l'arxidiòcesi és una de les diòcesis de Bèlgica, on la caiguda de la pràctica és la més important i el declivi de vocacions és el més ràpid. Així, el nombre de seminaristes a l'any escolar 2008-2009 és de sis seminaristes amb 2.471.000 d'habitants, contra els 37 seminaristes de Namur (sobre 683.000 habitants). Cal tenir en compte, però, que la majoria dels seminaristes de Namur no són originaris de la diòcesi, sinó que són estrangers, seguint una política de contractació fora de la diòcesi del bisbe de Namur, Monsenyor Léonard en aquells moments.

La pràctica religiosa a l'arxidiòcesi de Malines-Brussel·les va ser del 11% el 1998 i el 7% el 2006.[34]

Controvèrsia

[modifica]

A més del seu paper en cobrir els casos d'abusos sexuals i en acceptar la legislació per a la unió de les parelles homosexuals, Danneels ha enutjat alguns catòlic en sospitar-se que havia aprovat, si no directament, la maçoneria a Bèlgica. D'acord amb algunes fonts, Danneels parlà en una trobada maçònica vestit amb les robes de maçó, té amistat amb el Gran Orient de Bèlgica i té diversos llibres sobre la maçoneria, incloent "Esdevenir un Maçó al Gran Orient de Bèlgica".[35]

Danneels ha admès formar part a un club dedicat a oposar-se al papat de Benet XVI i elegir a Jorge Mario Bergoglio com el nou Papa.[36] El grupm va prendre el nom de Saint Gallen.[37]

Honors

[modifica]
Balí Gran Creu de Cavaller de Justícia del Sacre Orde Militar Constantinià i de Sant Jordi (Casa de Borbó-Dues Sicílies)[38]

Obres

[modifica]
  • L'humanité de Dieu, Paris, Desclée de Brouwer, 1994.
  • Nous sommes tous des orphelins, 1999.
  • Figures bibliques, Cerf, Paris, 2001.
  • Franc-Parler (entretiens avec le cardinal Danneels), Desclée de Brouwer, Paris, 2002.
  • Jan Becaus et Christian Laporte, Godfried Danneels. Confidences d'un cardinal (entretiens), Racine, Bruxelles, Belgique, 2009
  • La résurrection, ill. de Kim En Joong, Éditions du Cerf, Paris, 2010

Notes

[modifica]
  1. ↑ The protopriest Paulo Evaristo Arns was ineligible to participate in the conclave due to being over 80

Referències

[modifica]
  1. ↑ Holy See Press Office. «Danneels Card. Godfried». College of Cardinals – Biographical notes. Holy See. [Consulta: 16 gener 2012].
  2. ↑ Daily Mail UK: "Police raid home of Belgian archbishop in sex abuse probe" 25 June 2010
  3. ↑ Catholic Culture.org: "Decline of Catholicism in Belgium "troubling," Pope says" 23 November 2003
  4. ↑ National Castholic Reporter: "Belgium a 'perfect storm' on sex abuse crisis" 28 June 2010
  5. ↑ «Cardinal electors – Conclave of March 2013 – Arranged in alphabetical order». Salvador Miranda. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 18 febrer 2013].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Conclave of March 2013». Salvador Miranda. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2017. [Consulta: 1r novembre 2013].
  7. ↑ Inaugural Mass of the Pontificate (Vatican video of Pope Francis' papal inauguration) a YouTube
  8. ↑ «Omelia di papa Francesco - Famiglia Cristiana». Famiglia Cristiana.
  9. ↑ «askanews». Arxivat de l'original el 2014-05-05. [Consulta: 17 juny 2016].
  10. ↑ «DANNEELS, Godfried». Salvador Miranda. [Consulta: 7 gener 2014].
  11. ↑ La Sacrée Division[Enllaç no actiu]
  12. ↑ 12,0 12,1 «Le cardinal Danneels s'exprime sur l'homosexualité et le préservatif». Arxivat de l'original el 2008-11-15. [Consulta: 17 juny 2016].
  13. ↑ Rédaction en ligne du Soir. «Le cardinal Danneels n'est pas opposé au mariage homosexuel». lesoir.be: Le Soir. [Consulta: 1r juny 2013].
  14. ↑ Pope overriding objections in loosening restrictions on 16th century Tridentine Mass
  15. ↑ Annick Hovine. «Qui prendra désormais les victimes en charge ?». lalibre.be: La Libre Belgique. [Consulta: 29 juny 2010].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Frederic Delepierre. «Eglise : une instruction pour attentats à la pudeur sur mineurs». lesoir.be: Le Soir. Arxivat de l'original el 28 de juny 2010. [Consulta: 29 juny 2010].
  17. ↑ Sebastien Maillard. «Les perquisitions dans l'Eglise belge sont jugées hors de proportion». la-croix.com: La Croix. Arxivat de l'original el 30 de juny 2010. [Consulta: 30 juny 2010].
  18. ↑ Rédaction en ligne du soir. «Le cardinal Danneels a été entendu pendant plus de 10 heures». lesoir.be: Le Soir. Arxivat de l'original el 2010-07-11. [Consulta: 7 juliol 2010].
  19. ↑ Rédaction en ligne du Vif l'Express. «Audition Danneels: le cardinal est entendu comme témoin». levif.rnews.be: Le Vif l'Express. [Consulta: 8 juliol 2010].[Enllaç no actiu]
  20. ↑ Rédaction en ligne du soir. «Le parquet confirme que Danneels n'est pas inculpé». lesoir.be: Le Soir. Arxivat de l'original el 2010-07-11. [Consulta: 7 juliol 2010].
  21. ↑ Rédaction en ligne du soir. «Pédophilie : la justice veut éviter tout dérapage». lesoir.be: Le Soir. Arxivat de l'original el 2010-07-11. [Consulta: 7 juliol 2010].
  22. ↑ J. La. «Les évêques appellent au calme». lalibre.be: La Libre Belgique. [Consulta: 8 juliol 2010].
  23. ↑ Rédaction en ligne du Soir. «Pédophilie dans l'Eglise : les fuites inquiètent et fâchent». lesoir.be: Le Soir. Arxivat de l'original el 2010-07-11. [Consulta: 8 juliol 2010].
  24. ↑ Rédaction en ligne du Soir. «Pédophilie dans l'Eglise : nouvelle fuite et enquête». lesoir.be: Le Soir. Arxivat de l'original el 2010-07-10. [Consulta: 8 juliol 2010].
  25. ↑ Rédaction en ligne de La Libre Belgique et ag. Belga. «Pédophilie : le parquet de Bruxelles veut mettre un terme aux fuites». lalibre.be: La Libre Belgique. [Consulta: 8 juliol 2010].
  26. ↑ Jacques Laruelle. «Pédophilie : le parquet ne tolérera aucune fuite». lalibre.be: La Libre Belgique. [Consulta: 9 juliol 2010].
  27. ↑ Marc Metdepenningen. «Pédophilie au sein de l'Eglise : l'enquête est anéantie». lesoir.be: Le soir. Arxivat de l'original el 16 d’agost 2010. [Consulta: 13 agost 2010].
  28. ↑ Rédaction en ligne. «Opération Calice : la justice doit rendre tous les dossiers à la Commission». lesoir.be: Le soir. Arxivat de l'original el 29 d’agost 2010. [Consulta: 28 agost 2010].
  29. ↑ Jacques Laruelle. «Le "manteau du secret" de Plantilla:Mgr Danneels». lalibre.be: La Libre Belgique. [Consulta: 30 agost 2010].
  30. ↑ Jacques Laruelle. «Une croix sur l'Opération Calice». lalibre.be: La Libre Belgique. [Consulta: 10 setembre 2010].
  31. ↑ Ricardo Gutierrez. «Comment le cardinal a tenté d'éviter la démission de l'évêque pédophile». lesoir.be: Le Soir. Arxivat de l'original el 2010-09-10. [Consulta: 9 setembre 2010].
  32. ↑ Rédaction en ligne. «Le cardinal Danneels fait son mea culpa». lesoir.be: Le Soir. Arxivat de l'original el 2010-09-15. [Consulta: 9 setembre 2010].
  33. ↑ Christian Laporte. «Le cardinal Danneels: "J’aurais dû demander la démission de Plantilla:Mgr Vangheluwe"». lalibre.be: La Libre Belgique. [Consulta: 20 setembre 2010].
  34. ↑ Étude sociologique du Centre de Sciences politiques de l'université de Louvain sur la pratique religieuse en 2006, publiée en 2008
  35. ↑ Michael Hichborn. «"Satan Must Reign in the Vatican. The Pope Will Be His Slave." - The Lepanto Institute». The Lepanto Institute.
  36. ↑ «Cardinal Danneels Admits to Being Part of 'Mafia' Club Opposed to Benedict XVI». National Catholic Register.
  37. ↑ «Danneels: “Zat in soort maffiaclub”». VTM NIEUWS.
  38. ↑ Dal sito web del Sacro Militare Ordine Costantiniano di San Giorgio.

Enllaços externs

[modifica]


Precedit per:
Jules Victor Daem 		Bisbe
Bisbe d'Anvers
4 de novembre de 1977 - 19 de desembre de 1979 		Succeït per:
Paul Van den Berghe
Precedit per:
Léon-Joseph Suenens 		Bisbe
Arquebisbe metropolità de Malines-Brussel·les
19 de desembre de 1979 - 18 de gener de 2010 		Succeït per:
André-Joseph Léonard
Precedit per:
Léon-Joseph Suenens 		Bisbe
Primat dels Belgues
19 de desembre de 1979 - 18 de gener de 2010 		Succeït per:
André-Joseph Léonard
Precedit per:
Leo Jozef Suenens 		Bisbe
President de la Conferència Episcopal dels Belgues
19 de desembre de 1979 - 18 de gener de 2010 		Succeït per:
André-Joseph Léonard
Precedit per:
Léon-Joseph Suenens 		Bisbe
Vicari castrense pels belgues
15 de setembre de 1980 - 21 de juliol de 1986 		Succeït per:
-
Precedit per:
James Francis Louis McIntyre 		Bisbe
Cardenal prevere de Sant'Anastasia
2 de febrer de 1983 - 14 març de 2019 		Succeït per:
Eugenio Dal Corso
Precedit per:
- 		Bisbe
Ordinari militar pels Belgues
21 de juliol de 1986 - 27 de febrer de 2010 		Succeït per:
André-Joseph Léonard
Precedit per:
Franz König 		President Internacional de Pax Christi
1990–1999 		Succeït per:
Michael Sabbah
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Godfried_Danneels&oldid=33478875»