Eulàlia de Borbó
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 febrer 1864  Madrid | ||
| Mort | 8 març 1958 (94 anys) Irun (Guipúscoa) | ||
| Sepultura | Panteó d'Infants | ||
| Residència | Palace of the Infanta Eulalia of Spain (Calle Ferraz) (en)  Palace of the Infanta Eulalia of Spain (Calle Quintana) (en) Palace of the Infanta Eulalia of Spain (Paseo de la Castellana) (en) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora | ||
| Membre de | |||
| Altres | |||
| Títol | Infanta d'Espanya Duchess of Galliera (en) | ||
| Família | Casa de Borbó a Espanya | ||
| Cònjuge | Antoni d'Orleans (1886–valor desconegut) | ||
| Parella | Georges Jametel | ||
| Fills | Alfons d'Orleans i Borbó (  ) Antoni d'OrleansLluís Ferran d'Orleans i Borbó ( ) Antoni d'OrleansRoberta d'Orleans ( ) Antoni d'Orleans | ||
| Pares | Francesc d'Assís de Borbó i Isabel II d'Espanya | ||
| Germans | Alfons XII d'Espanya Ferran de Borbó i Borbó Maria Isabel de Borbó Maria de la Pau d'Espanya Maria del Pilar de Borbó Maria de la Concepció de Borbó Francesc d'Assís Leopold de Borbó | ||
 | |||
Maria Eulàlia de Borbó i de Borbó (Madrid 1864 - Irun 1958) va ser una infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que per matrimoni esdevingué princesa d'Orleans i duquessa consort de Galliera.
Primers anys
[modifica]Va néixer a Madrid el 12 de febrer de 1864, filla de la reina Isabel II i del seu consort, Francesc d'Assís de Borbó,[1] tot i que extraoficialment s'afirmava que era filla de Miguel Tenorio de Castilla, amant de la reina.[2] Es va educar al col·legi del Sagrat Cor de París, durant l'exili dels seus pares. Amb la restauració de la monarquia el 1874, es va instal·lar a El Escorial, després a Sevilla i més tard a Madrid.[3]
Viatge oficial a Amèrica
[modifica]El 1892, arran d'una petició del president dels Estats Units, Groover Cleveland, sol·licitant que un membre de la família reial visités l'Exposició Universal de Chicago, amb motiu dels 400 anys del descobriment d'Amèrica, la Casa Reial i el Govern –en un moment en què les relacions amb els estatunidencs eren tenses– van decidir enviar la infanta Eulàlia. La decisió es va basar en el tarannà i la seva formació intel·lectual.[3]
La infanta faria estada primer a Canàries i, des d'allà, va marxar a Cuba, que encara era colònia espanyola. Eulàlia va preparar-se la visita a consciència i va provocar un gran desconcert en el president Antonio Cánovas: va reunir-se amb els insurgents cubans desterrats a Madrid, va criticar la postura política del govern espanyol respecte l'illa, i va llegir gran varietat de capçaleres de premsa cubana, seguint els consell d'Antoni Maura.[3]
En arribar a Cuba les autoritats espanyoles i cubanes van quedar estupefactes en veure que la infanta portava un vestit que combinava els colors de la bandera independentista cubana. Eulàlia es va fer càrrec dels problemes reals cubans, malgrat els intents del capità general, Alejandro Rodríguez Arias, de mostrar-li només la panoràmica oficial.[3]
Després viatjà a Washington, on va ser rebuda amb honors pel president Cleveland i la societat americana. El periple americà va ser tot un èxit per a la infanta, més en el terreny personal que no pas en el polític. En tornar a Espanya, va causar desassossec a palau i a la classe política amb les seves opinions sobre la realitat cubana.[3]
Matrimoni
[modifica]Es va casar el 6 de març de 1886 amb el príncep Antoni d'Orleans, amb qui va tenir tres fills:[1]
- Alfons (Madrid, 1886 - Sanlúcar de Barrameda, 1943), duc de Galliera
- Lluís Ferran (Madrid, 1888 - París, 1943)
- Roberta (Madrid, 1890)
Va esdevenir duquessa consort de Galliera el 24 de març de 1895.[1]
Memòries
[modifica]La infanta va escriure un llibre de memòries titulat Memorias de Doña Eulalia de Borbón ex-infanta de España, del 1864 al 1931, on relata no sols la vida de la família reial espanyola i de l'ambient de palau i la cort, sinó també esdeveniments anteriors al seu naixement. Les seves memòries van ser publicades simultàniament el 1935 a Barcelona i París, on ella estava instal·lada. La publicació del llibre va fer que des del Palau Reial se li atribuïssin idees antireligioses i subversives, i titllada de republicana, i de fet es va ordenar el tancament de la frontera per a ella fins a la Primera Guerra Mundial, però ella va preferir quedar-se a la capital francesa.[4]
Mort
[modifica]Va morir el 8 de març de 1958 a Irun.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Robles de Campo, Carlos «Los infantes de España tras la derogación de la Ley Sálica (1830)». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, núm. 12, 2009, pàg. 347. Arxivat de l'original el 2019-08-19. ISSN: 1133-1240 [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ Núñez García, Víctor «Miguel Tenorio de Castilla y la Reina. Un onubense en la Corte de Isabel II». Andalucía en la Historia, núm. 28, 2008, pàg. 76. ISSN: 1695-1956.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Serrano Monteavaro, Miguel Ángel. «Eulalia de Borbón y Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ R. D., V. del «Memorias de Doña Eulalia de Borbón, ex-infanta de España, del 1864 al 1931. Introducción de Alberto Lamar Schweyer. Edición ilustrada. Editorial Juventud. S. A. Barcelona. 8º-301 pgs. 1935.». Bulletin hispanique, vol. 3, núm. 3, 1936, pàg. 411-413.