Eusebi Ferran Ambròs
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 gener 1838  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 17 gener 1895 (56 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista |
Eusebi Ferran Ambròs (Reus, 28 de gener de 1838 - Barcelona, 17 de gener de 1895) va ser un compositor i pianista català.
Amb pocs anys va marxar amb la seva família a Barcelona, i algun temps després es van desplaçar tots a Vilanova i la Geltrú. Allà es va donar a conèixer com a pianista, ja que havia seguit estudis tant a Reus com a Barcelona. A Vilanova va ser el fundador i director de la primera societat coral que hi ha haver, segurament la societat coral «La Paloma». Va tornar a Barcelona a continuar els seus estudis, i actuava com a pianista al cafè Cuyàs, i després al cafè d'Espanya, un lloc on es reunien els joves estudiants. Més tard va ser pianista i concertista al cafè del Comerç, on durant divuit anys va dirigir famosos concerts. També era compositor, i va escriure una col·lecció de peces per a piano que va titular «Pentagrama», molt ben acollit.[1][2] Va compondre música per dues sarsueles que van ser estrenades al Teatre Tívoli de Barcelona, una d'elles Lo Mistaire, escrites pel versaire reusenc Josep Ferré Prats (de renom Queri), i amb la col·laboració del músic també reusenc Francesc Vidal Roca. Va rebre premis per les seves composicions de diverses entitats, i així, l'any 1878 en va merèixer un de la Societat Coral Euterpe, el 1880 de la «Sociedad el Iris», de València, per una composició titulada «Pormint», i el mateix any la Societat Econòmica d'Amics del País de Granada li va premiar una melodia catalana titulada «El Sol». Els anys 1882 i 1887 va rebre, als Jocs Florals de València, una distinció honorífica i a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888 li va ser concedida una medalla per un «Método teórico-práctico para fiscornio bajo, trombón y bombardino»,[2] que es conserva manuscrit, en castellà i en francès, a la Biblioteca Nacional de Madrid.[3]
Va ser conegut també per haver estat director durant quinze anys de la secció de música de l'Escola de Cecs i Sords-muts de Barcelona, i pel seu mestratge va ser felicitat pels seus companys i deixebles i per l'ajuntament de Barcelona. També donava classes particulars a famílies riques de Barcelona.[2] Gras i Elies diu que era professor de la família Batlló.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Gras i Elies, Francesc. Hijos ilustres de Reus. Barcelona: Librería de Francisco Puig y Alfonso, 1899, p. 34.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 245-245.
- ↑ «Méthode théorique practique pour le fiscorne baryton, avec une cloche en face, trombone et bombardino:». Catàleg Biblioteca Digital. Biblioteca Nacional de Madrid. [Consulta: 8 octubre 2023].