Euxenita-(Y)
 Euxenita-(Y) | |
|---|---|
 Agregat de cristalls d'euxenita-(Y) provinent de Vegusdal, Noruega  | |
| Fórmula química | (Y,Ca,Ce,U,Th)(Nb,Ta,Ti)₂O₆ |
| Epònim | hospitalitat i estranger |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.DG.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DG.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | massiu, cristalls anèdrics en matriu |
| Color | negre, negre terrós, negre verdós |
| Macles | comunes en [201] |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | concoidal a concoidal |
| Duresa | 5,5 a 6,5 |
| Lluïssor | submetàl·lica brillant, grassa a resinosa en fractures |
| Color de la ratlla | groguenca, grisenca o vermellosa |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 4,7 a 5 |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 2,06 - 2,24 |
Mineral radioactiu  | |
| Radioactivitat | originalment cristal·lina, amorfa a causa del dany per radiació |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA2022 s.p. i IMA1987 s.p. |
| Símbol | Eux-Y |
| Referències | [1] |
L'euxenita-(Y) és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de l'euxenita. El seu nom prové del grec εΰζευος (hospitalari), en al·lusió al gran nombre d'elements rars que conté.
Característiques
[modifica]L'euxenita-(Y) és la forma mineral d'un òxid múltiple de fórmula química (Y,Ca,Ce,U,Th)(Nb,Ta,Ti)₂O₆. En la seva composició són elements essencials, a més de l'oxigen, l'itri i el niobi, sent el contingut d'aquest últim del 33,16%. L'euxenita-(Y) també inclou elements com calci, tàntal, ceri i titani. En menor mesura pot contenir urani i tori, sent un mineral altament radioactiu. És dimorf de l'aeschynita-(Y), i isostructural amb la tanteuxenita-(Y). Forma una sèrie de solució sòlida amb la policrasa-(Y).[2]
Cristal·litza en el sistema ortoròmbic presentant morfologia granular o massiva. Quan es presenta de manera massia, els cristalls, uniformement indistingibles, formen masses grans. Pot patir el procés de metamictització, que comporta la pèrdua de l'estructura cristal·lina a conseqüència del dany produït per la radiació. És de color variable que va del negre al verd oliva, amb lluentor grassa. Té duresa 6,5 a l'escala de Mohs, comparable a la de la pirita. És soluble en àcid fluorhídric i àcid sulfúric i es dissol fàcilment en hidròxid potàssic. Quan s'escalfa no es fon, però crepita i brilla.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'euxenita-(Y) pertany a «04.DG: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: fersmita, kobeïta-(Y), loranskita-(Y), policrasa-(Y), tanteuxenita-(Y), uranopolicrasa, itrocrasita-(Y), fergusonita-(Y)-β, fergusonita-(Nd)-β, fergusonita-(Ce)-β, itrotantalita-(Y), foordita, thoreaulita i raspita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en pegmatites granítiques i en sorres negres detrítiques. Els jaciments són escassos, localitzant el tipus nomenclatural a Jølster (Sogn og Fjordane, Noruega). En aquest mateix país existeixen dipòsits en Kragerø (Telemark), a l'illa d'Hidra (Vest-Agder) i en Evje og Horness i Iveland (Aust-Agder). Fora d'Europa cal assenyalar els jaciments que hi ha a Madagascar, a Ankazobe (Antananarivo), així com els dels Estats Units, en Arizona, Colorado, Idaho i Wyoming. Sol trobar-se associada a altres minerals com: albita, microclina, biotita, moscovita, ilmenita, monacita, xenotima, zircó, beril, magnetita, granat, al·lanita, gadolinita, aeschynita-(Y), thorita, uraninita, betafita i columbita.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «Euxenite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r març 2015].
- ↑ «Euxenite-(Y)-Polycrase-(Y) series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r març 2015].
- ↑ «Euxenite-(Y)» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 1r març 2015].