Grup de l'al·lanita

Grup de l'al·lanita
Grup de minerals
Cristalls d'al·lanita sobre quars
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.BG
Propietats
Més informació
Referències

El grup de l'al·lanita és un grup de minerals, format per 20 espècies que pertanyen a la classe dels silicats. Thomas Thomson va donar aquest nom l'any 1810 pel mineralogista escocès Thomas Allan (1777-1833), el primer a observar aquest mineral. Més tard es van distingir els diferents membres de les terres rares amb els sufixos -(Ce), -(La), -(Y)...

El grup de l'al·lanita forma part del supergrup de l'epidota, sent els membres d'aquest subgrup minerals rics en terres rares, derivant probablement de la clinozoïsita per substitucions homovalents i una substitució heterovalent del tipus ^A2(REE)³⁺ + ^M3M²⁺ → ^A2Ca²⁺ + ^M3M³⁺. Les varietats riques en ferro es poden confondre amb ferrial·lanita-(Ce) i ferrial·lanita-(La), o amb altres membres de color negre del supergrup de l'epidota. A la literatura antiga s'emprava sovint el terme orthita en lloc d'al·lanita.

Espècie Fórmula Al·lanita-(Ce) {CaCe}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) Al·lanita-(La) {CaLa}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) Al·lanita-(Nd) {CaNd}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) Al·lanita-(Sm) (CaSm)(AlAlFe²⁺)O[Si₂O₇][SiO₄](OH) Al·lanita-(Y) {CaY}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) Androsita-(Ce) (Mn2+REEAlAlMn2+(SiO₄)₃OH) Dissakisita-(Ce) {CaCe}{Al₂Mg}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) Dissakisita-(La) {CaLa}{Al₂Mg}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) Ferriakasakaïta-(Ce) {CaCe}Fe3+AlMn2+(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) Ferriakasakaïta-(La) CaLaFe3+AlMn2+(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)

Espècie Fórmula Ferrial·lanita-(Ce) {CaCe}{Fe3+AlFe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) Ferrial·lanita-(La) {CaLa}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) Ferriandrosita-(Ce) (Mn2+REEFe3+AlMn2+(SiO₄)₃OH) Ferriandrosita-(La) MnLaFe3+AlMn2+(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) Manganiakasakaïta-(La) {CaLa}{Mn3+AlMn2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) Manganiandrosita-(Ce) {(Mn2+,Ca)(Ce,REE)}{Mn3+AlMn2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) Manganiandrosita-(La) {Mn2+La}{Mn3+AlMn2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) Uedaïta-(Ce) {Mn2+Ce}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) Vanadoal·lanita-(La) {CaLa}{V3+AlFe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) Vanadoandrosita-(Ce) {Mn2+Ce}{V3+AlMn2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)

Segons la classificació de Nickel-Strunz, els membres del grup de l'al·lanita pertanyen a "09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: clinozoisita, dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), clinozoisita-(Sr), epidota-(Sr), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce). Algunes espècies com la vanadoal·lanita-(La), la manganiakasakaïta-(La), la ferriakasakaïta-(Ce) i la ferriakasakaïta-(La) són força recents i encara no es mostren a la classificació.

Els minerals d'aquest grup han estat trobats arreu del planeta. Als territoris de parla catalana se n'han trobat a: Correc de las Canals, a Cortsaví (Ceret, Pirineus Orientals); a Mas d'en Freixa, a Montesquiu d'Albera (Ceret, Pirineus Orientals); a les mines de Costabona, a Prats de Molló i la Presta (Ceret, Pirineus Orientals); a Clot de l'Egua, a la localitat de Puigbalador (Prades, Pirineus Orientals); a Coume de Ponteils, a Sansa (Prades, Pirineus Orientals); a Balatg, a Taurinyà (Prades, Pirineus Orientals); a Cadaqués (Alt Empordà); a la Sèrra de Horno, a Vielha e Mijaran; a les mines de Sant Antoni, a Ulldemolins (Priorat); i als jaciments de Coma Fosca, Roca de Ponent i Sant Miquel de la localitat de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).

Enllaços externs

• Galeria d'imatges d'al·lanita (anglès)