Fàbrica de gel Industrias Frigoríficas del Mediterráneo
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Barceloneta (Barcelonès) | |||
| Localització | Ginebra, 19-21 | |||
| ||||
La fàbrica de gel Industrias Frigoríficas del Mediterráneo era un edifici situat als carrers de Ginebra, Mediterrània (antigament Hernan Cortès) i el passatge del Marquès de la Quadra de la Barceloneta, actualment desaparegut.
Història[modifica]
El 1876, després de la mort del fabricant de filats i trenyelles de cotó Albert Prats i Baruta (vegeu casa Terré), els seus fills Frederic, Pere, Gonçal i Constança Prats i Caravent, i el seu nebot Joan Prats i Rodés (vegeu casa Pere Prats) van constituir la societat Fills d'Albert Prats.[1] El 1894, després de la mort de Frederic, n'acordaren la dissolució,[2] i la seva vídua Aurora Torrents i Bruguera i els seus fills Albert i Josep Prats i Torrents van constituir una nova societat amb el mateix nom per temps il·limitat i un capital de 90.000 pessetes.[3] El despatx era al carrer dels Mercaders, 42 (vegeu Palau Bassols) i la fàbrica a Can Saladrigas.[4]
El 1900, Albert Prats, en nom de la societat,[5][6] va demanar permís per a construir una «quadra» de planta baixa i un pis als carrers de Ginebra i Hernán Cortés (actualment Mediterrània) i al passatge del Marquès de la Quadra, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaró.[7][8] El 1917, la fàbrica va passar a mans d'Esteve Cortada, propietari de la finca veïna del núm. 3 del passatge del Marquès de la Quadra, que hi va realitzar diverses reformes i ampliacions.[8]
El 1947 s'hi va instal·lar la fàbrica de gel Industrias Frigoríficas del Mediterráneo, que hi va construir un cos annex per a allotjar-hi un transformador.[8] El 1960, aquesta societat va demanar permís per a renovar-ne els motors elèctrics,[9] i el 1968, la fàbrica va ser transformada en equipament i ocupada per l'Associació de Veïns de la Barceloneta.[8][10]
Finalment, l'edifici va ser objecte d'una permuta urbanística per a destinar-ne el solar a la construcció d'una promoció d'habitatges, per la qual cosa va ser enderrocat entre el febrer i l'abril de 2010.[11]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, 16-6-1876.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, manual 1.383/130, f. 1446-1462, 11-4-1894.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, manual 1.383/130, f. 1466-1471, 11-4-1894.
- ↑ Anuario-Riera, 1899, p. 203.
- ↑ Anuario-Riera, 1905, p. 970.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1906, p. 1372.
- ↑ «Alberto Prats. Ginebra, Hernán Cortés i Marquès de la Cuadra. Permís per construir una casa en un solar dels citats carrers». Q127 Foment 1569 AH. AMCB, 03-03-1900.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Carrer Ginebra 19-21». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Industrias Frigoríficas del Mediterráneo S.L. Fàbrica de gel. Ginebra 19. Inspecció i legalització de set electromotors en substitució d'altres set». Q122 Activitats 150812. AMCB, 1960.
- ↑ Checa-Artasu, 2003, p. 213.
- ↑ Memòria 2008-2010. Foment de Ciutat Vella, SA, p. 39.
Bibliografia[modifica]
- Checa-Artasu, Martí «Indústries transformades. Nous espais de cultura, educació i oci a Barcelona». Nous usos per a antics espais industrials. Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, 2003, pàg. 205-217.