Casa Terré
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Pl. Santa Anna, 9 (Av. Portal de l'Àngel, 21) i Santa Anna, 32 | |||
| ||||
La Casa Terré era un edifici, avui dia desaparegut, situat a l'avinguda del Portal de l'Àngel, 21 (abans plaça de Santa Anna, 9) i el carrer de Santa Anna, 32 de Barcelona.
Història
[modifica]Els Terré
[modifica]Segons la documentació notarial, aquesta finca fou adquirida el 1336 per Pere de Terré, ciutadà honrat i conseller en cap de Barcelona,[1] a Guillem de Bellver, ardiaca de Lleida.[2] El 1734, Maria de Terré i de Tamarit[3] es va casar amb Ramon de Dalmases i de Vilana[4] vegeu Palau Dalmases), i fruit d'aquest matrimoni fou Ramon de Corbera-Dalmases i Terré,[5] casat amb Maria Teresa Sanç i Sala-Vivet.[6] El seu fill Marià Joaquim de Dalmases i Sanç[7] es va casar Maria Teresa de Gomar i de Gomar.[8]
Fàbrica d'indianes de Joan Coll i Cia
[modifica]El 1788, els comerciants Joan Coll i Viladomiu, el seu cunyat Erasme de Gònima (casat amb la seva germana Ignàsia), i Josep Farguell i Canadell, de Berga, es van associar per a l'adquisició d'una fàbrica d'indianes al carrer de Montalegre, propietat de Llorenç Clarós i Cia.[9][10] El 1792, Joan Coll i Josep Farguell formaren una societat per a fabricar indianes i altres pintats a Barcelona, a la que posteriorment s'afegiren Salvador Vaquer i Guix, de La Pobla de Lillet, i Ramon Farguell i Canadell, germà de Josep.[11] A tal efecte, van comprar al comerciant Ramon Pujol i Prunés part d'un prat d'indianes a Sant Martí de Provençals que havia estat de Josep Glòria,[12] i el 1793, adquiriren en emfiteusi a Ramon de Corbera-Dalmases i al seu fill Marià Joaquim l'antic casal dels Terré,[2] que tot seguit van fer reformar per a establir-hi la seva fàbrica.[13][10]
Ramon Farguell va morir el 1809,[14][15] i durant la Guerra del Francès s'incorporà a l'empresa Domènec Coll i Quer, hereu de Joan.[10] El 1815, la societat es dissolgué, i Josep Farguell es quedà amb la propietat del casal i del prat a canvi d'indemnitzar Francesc Vaquer i Cavalleria (hereu de Salvador) i Domènec Coll amb 8.500 i 6.000 lliures, respectivament.[11] Tanmateix, aquest darrer hi va continuar la fàbrica de pintats,[16] i el 1820 va demanar permís per a fer una petita obertura en una porta tapiada a la plaça de Santa Anna.[17][10] Segons el Padró General de fabricants del 1829, hi tenia 20 taules de pintar, per les quals pagava voluntàriament una taxa de 200 rals.[10] Morí cap al 1835 i fou succeït per la seva vídua Anna Sagristà,[18] que a la Guía de forasteros en Barcelona del 1842 figurava amb una fàbrica de pintats al carrer del Carme, 61[19][20] i un prat a Sant Martí de Provençals.[21][10]
El 1818, Josep Farguell va demanar permís per a obrir un portal a la façana del carrer de Santa Anna,[22] i va morir l'any següent,[15] succeït pel seu fill Pau Farguell i Llord, que també va morir aquell mateix any, deixant orfes tres fills menors d'edat: Joaquim, Josep i Dolors Farguell i Caum.[23][24] El 1825, el seu tutor Antoni Castellana va demanar permís per a obrir un balcó a la cantonada,[25] i novament el 1831 per a eixamplar les finestres, rebaixar la torratxa i realitzar altres reformes al segon pis, segons el projecte del mestre de cases Josep Gelabert.[26]
Filatura de cotó d'Albert Prats
[modifica]El 1842 hi havia la fàbrica de filats i troques de cotó d'Albert Prats i Baruta, que tenia un prat de blanqueig de teixits al carrer de Sant Pau.[27] A finals del 1856, va adquirir en emfiteusi al propietari Joaquim Farguell i Caum la part de la finca ocupada per la «quadra» de l'interior de l'illa i de la casa al carrer de Santa Anna, 32, assumint en la seva totalitat el cens de 300 lliures que s'havia de pagar a Josep Maria de Dalmases i de Gomar.[28][29] Tot seguit, va demanar permís per a enderrocar les construccions existents i aixecar-hi un edifici de planta baixa, entresol i tres pisos segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach.[30][31][32] Finalment, va ser enderrocat a principis de la dècada del 1930 per a l'ampliació dels Magatzems Jorba.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Pere TARRE». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ 2,0 2,1 AHPB, notari Ramon Cortès i Sort, manual 1.141/21, f. 13-22, 26-01-1793.
- ↑ «María de TERRE y TAMARIT». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Ramón de DALMASES y VILANA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Ramón de Dalmases y de Terré Vilana y de Tamarit». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «María Teresa de SANS y de SALA-VIVET». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Mariano Joaquin de DALMASES y SANS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Maria Teresa de GOMAR y de GOMAR». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Escriptura de compra de fàbrica d'indianes de la mercantil Clarós & Cia per la de nom social Erasme de Gònima, Joan Coll i Joseph Farguell». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Manuel Oliva i Viloca, 09-02-1788.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ 11,0 11,1 AHPB, notari Antoni Comelles, manual 1.146/13, f. 83v-85v, 23-2-1815.
- ↑ «Venda d'un prat d'indianes per Ramon Pujol i Prunés a Joan Coll i Viladomiu i Josep Farguell». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 11-08-1792.
- ↑ «Juan Coll. Comerciant. Plaça de Santa Anna (Portal de l'Àngel). Casa. Obrir, tancar i variar portes i finestres». C.XIV Obreria C-62/1793-031. AHCB, 07-02-1793.
- ↑ Comas Angelet i Sànchez Vicents, 2018, p. 35.
- ↑ 15,0 15,1 AHPB, notari Francesc Just i Vedruna, manual 1.299/38, f. 165-211v, 12-3-1879. Segona part de l'inventari post mortem dels béns de Joaquim Farguell i Caum.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 1821, p. 68, 88, 163.
- ↑ «Domènec Coll. Fabricant d'indianes. Santa Anna, plaça. Fer una obertura en una porta tapiada parcialment». C.XIV Obreria C-116/1820-102. AHCB, 24-11-1820.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 03-11-1871, p. 11481.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 28.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 3, 24. AMCB, 1853.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 48.
- ↑ «Josep Fragell. Santa Anna, plaça. Cantonada carrer Santa Anna. Construir un portal al carrer Santa Anna». C.XIV Obreria C-79. AHCB, 30-03-1818.
- ↑ Serra Rotés, 2021, p. 93-94.
- ↑ Comas Angelet i Sànchez Vicents, 2018.
- ↑ «Antoni Castellana. Tutor i curador dels menors de Pau Fragell. Santa Anna, plaça. Fer un balcó a la cantonada». C.XIV Obreria C-125/1825-089. AHCB, 02-08-1825.
- ↑ «Antoni Castellana. Santa Anna, plaça, 17. Santa Anna. Rebaixar la torrassa, construir una part de paret i modificar algunes obertures al 2n. pis». C.XIV Obreria C-108. AHCB, 20-01-1831.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 34, 43, 47, 62.
- ↑ «José María de Dalmases y Gomar Sans y Gomar». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/25, f. 213v-219, 1-12-1856.
- ↑ «Santa Ana 32. Permís a Alberto Prats per enderrocar i construir una casa». Q127 Foment 8/1857. AMCB, 27-06-1857.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 262.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 207, 319, 330.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 236-239. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Comas Angelet, Roser; Sànchez Vicents, Josep «Els Farguell de Berga, constructors de dues fargues». L’Erol. Revista cultural del Berguedà, 138, 2018, pàg. 31-38.
- Serra Rotés, Rosa «Espionatge, contraban i transferència tecnològica al Berguedà preindustrial (finals del s. XVIII i principis del XIX)». Trobades Culturals Pirinenques, 17, 2021, pàg. 83-100.