Fahleïta
 Fahleïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CaZn₅Fe3+ 2(AsO₄)₆·14H₂O |
| Localitat tipus | Mina Tsumeb (Mina Tsumcorp), Tsumeb, Regió d'Oshikoto, Namíbia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CH.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CH.55 |
| Dana | 40.5.8.2 |
| Heys | 20.3.21 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,4 Å; b = 11,72 Å; c = 21,9 Å; |
| Color | groc, gris, verd brillant |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | sedosa, nacrada |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,628 nβ = 1,631 nγ = 1,656 |
| Birefringència | δ = 0,028 |
| Angle 2V | mesurat: 39°, calculat: 40° |
| Dispersió òptica | de feble a distingible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-061 |
| Any d'aprovació | 1982 |
| Símbol | Fhl |
| Referències | [1] |
La fahleïta és un mineral de la classe dels arsenats que pertany al grup de la smolyaninovita. Va ser anomenada en honor de Rolf Fahle, un distribuidor alemany de minerals especialitzat en els del Tsumeb que va proveir l'espècimen tipus.[1]
Característiques
[modifica]La fahleïta és un arsenat de fórmula química CaZn₅Fe3+
2(AsO₄)₆·14H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els seus cristall són corbats i recargolats, aparèixen en feixos fibrosos, de fins a uns 1,5 cm; també apareixen en agregats esfèrics diminuts.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fahleïta pertany a «08.CH: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, RO₄:H₂O < 1:1» juntament amb els següents minerals: walentaïta, anapaïta, picrofarmacolita, dittmarita, niahita, francoanellita, taranakita, schertelita, hannayita, struvita, struvita-(K), hazenita, rimkorolgita, bakhchisaraitsevita, smolyaninovita, barahonaïta-(Al) i barahonaïta-(Fe).
Formació i jaciments
[modifica]La fahleita va ser descoberta a la Mina Tsumeb, al Tsumeb (Regió d'Oshikoto, Namíbia) en una mena oxidada de tennantita-calcocita obtinguda d'una zona oxidada profunda d'un dipòsit hidrotermal polimetàl·lic en l'interior de dolomita.[2] Es tracta de l'únic lloc on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]