Fanni Kaplan
Nom original | (ru) Фанни Ефимовна Каплан |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (ru) Фейга Хаимовна Ройтблат 10 febrer 1890 Novichi (Ucraïna) (en) |
Mort | 3 setembre 1918 (28 anys) Moscou (Rússia) |
Causa de mort | pena de mort, execució per arma de foc |
Ideologia | Anarquisme |
Activitat | |
Ocupació | terrorista, política |
Partit | Partit Socialrevolucionari |
Influències |
Fanni Efímovna Kaplan (rus: Фа́нни Ефи́мовна Капла́н), nascuda Feiga Khaimovna Roitblat (o Rojtman) (rus: Фейга Хаимовна Ройтблат), (Novitxi, Ucraïna, 10 de febrer de 1880 - Moscou, 3 de setembre de 1918) fou una activista política jueva ucraïnesa, militant del Partit Socialrevolucionari rus, executada després de l'intent d'assassinat a Lenin.
Temptativa d'assassinat de Lenin
[modifica]En el context de la Guerra Civil Russa, els socialistes revolucionaris organitzen una temptativa d'assassinat de Lenin, el 30 d'agost de 1918.
Lenin visitava aquell dia la fàbrica de Mikhelson (rus: завод Михельсона) de Moscou. Quan va abandonar l'edifici per anar a buscar el seu vehicle, Fanni Kaplan el va interpel·lar. Quan Lenin es va girar cap a ella, li va disparar tres trets. Una de les bales va passar a través de l'abric de Lenin; les altres dues li van tocar l'espatlla esquerra i el pulmó. Lenin tornà a les seves habitacions del Kremlin. Com que temia un altre atemptat contra ell, es negà a deixar la seguretat del Kremlin per fer-se guarir. Els metges arribats per tenir-ne cura van ser incapaços de retirar les bales fora d'un hospital. Tanmateix, va sobreviure.
Kaplan va ser arrestada i va ser interrogada per la Txekà. Va declarar:
« | Em dic Fanni Kaplan. He disparat a Lenin avui. Ho he fet voluntàriament. No diré d'on prové el revòlver. Estava resolta a matar Lenin des de fa molt de temps. El considero com un traïdor a la Revolució. He estat exiliada a Akatui per haver participat en la temptativa d'assassinat del tsar a Kíev. He passat allà set anys de treball dur. He estat alliberada després de la Revolució. Estava a favor de l'assemblea constituent i ho estic sempre. | » |
Va ser Borís Sàvinkov qui li va proporcionar l'arma.[1]
Va ser executada sense judici el 3 de setembre de 1918. Alguns dies més tard, Grigori Petrovski, comissari del poble a l'interior, fomentà les execucions i declarà: «Ja és hora de posar fi a tota aquesta tovor i a aquest sentimentalisme».[2] El 5 de setembre, el Consell dels comissaris del poble publica el decret que oficialitza el Terror Roig.
Referències
[modifica]- ↑ Thomas Masaryk, Alain Soubigou, Fayard, 2002, pàg. 234.
- ↑ Història-Geografia al web: el terror roig