Federico Errázuriz Echaurren
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 novembre 1850  Santiago de Xile | ||
| Mort | 12 juliol 1901 (50 anys) Valparaíso (Xile) | ||
| Causa de mort | infart | ||
| President de la República de Xile | |||
| 18 setembre 1896 – 12 juliol 1901 ← Jorge Montt Álvarez – Germán Riesco Errázuriz → | |||
| Diputat de Xile | |||
| Senador de Xile | |||
| Ministre d'Educació de Xile | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Xile Colegio San Ignacio Institut Nacional General José Miguel Carrera | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Santiago de Xile | ||
| Ocupació | polític, President de la República de Xile, advocat, agricultor | ||
| Partit | Partit Liberal | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Gertrudis Echeñique | ||
| Fills | Federico Errázuriz Echenique | ||
| Pares | Federico Errázuriz Zañartu i Eulogia Echaurren | ||
| Germans | Ladislao Errázuriz Echaurren María Errázuriz Echaurren Rafael Errázuriz Echaurren Javier Errázuriz Echaurren | ||
Signatura  | |||
 | |||
Federico Errázuriz Echaurren (Santiago de Xile, 16 de novembre de 1850 - Valparaíso, 12 de juliol de 1901) fou un polític xilè, president de Xile entre el 18 de setembre de 1896 i el 12 de juliol de 1901.[1]
Biografia
[modifica]Fill del president Federico Errázuriz Zañartu, va iniciar la seva vida pública en 1876, en ser elegit diputat pel Departamento de Constitución pel període legislatiu 1876-1879.[2] Fou opositor al govern de Domingo Santa María González i va col·laborar amb el president José Manuel Balmaceda, arribant a ser el seu ministre de Guerra i Marina (1890).[2] Poc després, i arran de les creixents tensions entre el President i el Parlament, va prendre partit pels congressistes. Acabada la Guerra Civil de 1891, va col·laborar des de diverses carteres ministerials amb el govern de Jorge Montt Álvarez.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Federico Errázuriz Echaurren (1850-1901) - Memoria Chilena» (en castellà). [Consulta: 14 desembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Reseña Biográfica Parlamentaria Federico Errázuriz Echaurren». Biblioteca del Congreso Nacional de Chile. [Consulta: 26 maig 2013].
