Michelle Bachelet

Michelle Bachelet

(2020)
Nom original	(es) Verónica Michelle Bachelet Jeria
Biografia
Naixement	29 setembre 1951 (73 anys) La Cisterna (Xile)
Alta Comissariada de les Nacions Unides per als Drets Humans
1r setembre 2018 – 31 agost 2022 ← Zeid Ra'ad al-Hussein – Volker Türk →
Presidenta de la República de Xile
11 març 2014 – 11 març 2018 ← Sebastián Piñera – Sebastián Piñera →
Directora executiva d'ONU Dones
14 setembre 2010 – 15 març 2013 ← cap valor – Phumzile Mlambo-Ngcuka →
Presidenta temporal de l'Unasur
23 maig 2008 – 10 agost 2009 ← cap valor – Rafael Correa →
Presidenta de la República de Xile
11 març 2006 – 11 març 2010 ← Ricardo Lagos – Sebastián Piñera →
Ministra de Defensa Nacional
7 gener 2002 – 29 setembre 2004 ← Mario Fernández Baeza – Jaime Ravinet →
Ministra de Salut
11 març 2000 – 7 gener 2002 ← Álex Figueroa – Osvaldo Artaza →
Consultora Organització Panamericana de la Salut, Organització Mundial de la Salut, Societat Alemanya de Cooperació Internacional
Presidenta
Dades personals
Residència	Potsdam (1978–) Leipzig (1978–1978) Potsdam (1975–1978) Bethesda (1962–1964) Ginebra Nova York Quintero Austràlia Washington DC Antofagasta San Bernardo Santiago de Xile
Religió	Agnosticisme
Formació	Acadèmia de Guerra de l'Exèrcit de Xile - ciència militar (1998–1998) Col·legi Interamericà de Defensa - defensa continental (1997–1998) Acadèmia Nacional d'Estudis Polítics i Estratègics - diplomat (1996–1996) Universitat Humboldt de Berlín - medicina (1978–1979) Universitat de Leipzig - alemany (1978–1978) Universitat de Xile - medicina (1970–1983) Liceo Javiera Carrera - diploma d'estudis secundaris (1964–1969) Westland Middle School (1962–1964)
Activitat
Camp de treball	Estratègia militar
Ocupació	política, epidemiòloga, cirurgiana, pediatra
Ocupador	Organització de les Nacions Unides
Partit	Partit Socialista de Xile (–2018)
Membre de	Grup de Puebla
Participà en
22 gener 2019	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019
Família
Cònjuge	Jorge Dávalos (1979–1984)
Fills	Sebastián Dávalos
Pares	Alberto Bachelet   i Ángela Jeria
Parents	Máximo Jeria, besavi
Cronologia
15 desembre 2013	eleccions presidencials de Xile de 2013
27 febrer 2010	Terratrèmol de Xile de 2010
2006	mobilització estudiantes de Xile de 2006
11 desembre 2005	eleccions presidencials de Xile de 2005-2006
desembre 1992	part
febrer 1984	part
1984	separació matrimonial
juny 1978	part
1977-1984	matrimoni
1975	interrogatori (Villa Grimaldi)
1975	tortura (Villa Grimaldi)
1969-1979	exili
1964	immigració dels Estats Units
1962	immigració als Estats Units
	Xarxa Metropolitana de Mobilitat
Premis
(2017)  Gran Collar de l'Orde de la Llibertat../... 34+
Signatura
Lloc web	michellebachelet.cl

Verónica Michelle Bachelet Jeria /βeˈɾonika miˈʃɛl baʃˈle ˈçeɾja/ (Santiago de Xile, 29 de setembre de 1951), metgessa (cirurgiana i pediatra) i política, fou presidenta de Xile entre el 2006 i el 2010 i també entre el 2014 i el 2018. Membre del Partit Socialista de Xile, va actuar com a Ministra de Salut del govern de Ricardo Lagos entre 2000 i 2002. Posteriorment passà a ocupar el càrrec de Ministra de Defensa, la primera dona a fer-ho de tota l'Amèrica Llatina.

El 15 de gener del 2006 va guanyar la segona volta de les eleccions presidencials xilenes contra el candidat Sebastián Piñera Echenique, cosa que la convertí en la primera presidenta del país, càrrec que assumí l'11 de març del mateix any tot succeint-hi Ricardo Lagos. Durant la seva presidència negà honors oficials en morir l'exdictador Augusto Pinochet, el desembre del 2006. S'enfrontà a les protestes estudiantils i contra les reformes del sistema de transport (2006 i 2007). En política internacional, mantingué una disputa fronterera amb el Perú i restablí les relacions amb Cuba (2009), i en l'àmbit regional procurà mantenir un equilibri entre els governs bolivarians i els de dreta. Al final del seu mandat hagué d'enfrontar-se a les conseqüències de la crisi financera global i a catàstrofes naturals. Tot i les dures crítiques rebé un alt grau d'aprovació ciutadana. Ocupà el càrrec fins al març de 2010 quan, privada constitucionalment de concórrer a un segon mandat fou substituïda per Sebastián Piñera Echenique.

El desembre del 2013 guanyà per segon cop les eleccions presidencials. Durant aquest mandat dugué a terme una reforma de l'educació molt contestada per sectors de dreta, despenalitzà parcialment l'avortament i reprengué la persecució dels responsables dels crims de la dictadura. Creà també dues grans reserves marines, una al voltant de l'illa de Pasqua i l'altra al llarg del litoral xilè. El març del 2018 fou succeïda a la presidència novament per Piñera.

Entre l'agost de 2018 i 2022 fou l'Alta Comissariada de les Nacions Unides per als Drets Humans.

Parla anglès, alemany, francès, castellà i portuguès. El 17 de maig de 2010 fou investida Doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra

Enllaços externs

• www.prensapresidencia.cl (castellà)