Fernando Primo de Rivera y Sobremonte
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
_pasador.svg){kind=small}
.jpg)
Fernando Primo de Rivera i Sobremonte (Sevilla, 21 de juliol de 1831 - Madrid, 23 de maig de 1921),[1][2] primer marquès d'Estella i primer comte de San Fernando de la Unión, va ser un militar i polític espanyol, fill del destacat marí José Primo de Rivera i oncle del dictador Miguel Primo de Rivera.
Biografia
[modifica]El 1844 va ingressar al Col·legi General Militar i tres anys més tard es va llicenciar amb el grau de sotstinent. Va prendre part en els esdeveniments insurreccionals del 26 de març de 1848 a Madrid, on s'hi trobava destacat. També va prendre part en els successos del 7 de maig següent. Pel seu comportament distingit se li va concedir la Creu Llorejada de Sant Ferran i l'ascens a tinent.
En els anys següents es va dedicar a l'ensenyament militar al nou Col·legi d'Infanteria i va aconseguir el grau de comandant del regiment de Burgos. Quan el 22 de juny de 1866 va esclatar una nova insurrecció a Madrid va ser encarregat de sufocar-lo, cosa que va aconseguir amb èxit, raó per la qual va ser ascendit a tinent coronel. El 1867 va ser encarregat de perseguir el contraban al Camp de Gibraltar.
Quan a l'any següent va esclatar La Gloriosa es trobava a Granada, des d'on va partir al capdavant dels seus homes amb direcció a Antequera, on va aconseguir restablir la calma. Va partir immediatament a Granada, on també havia esclatat la revolució. Al desembre de 1868 va ser ascendit a coronel per la seva tasca en el manteniment de la pau i l'octubre de l'any següent va ser ascendit a brigadier. El 1872 se li va atorgar la Gran Creu d'Isabel la Catòlica en recompensa pels serveis prestats.
Va combatre durant la Tercera Guerra Carlina i després de la presa d'Estella Alfons XII d'Espanya li va concedir el títol de Marquès d'Estella. Fou nomenat capità general de les Filipines el 1895,[2] càrrec que ja havia ocupat entre 1880 i 1883. Va aconseguir empènyer a les muntanyes les tropes d'Emilio Aguinaldo amb qui va signar el 1897 el Pacte de Biak-na-Bató pel qual l'insurgent filipí es comprometia a exiliar-se a Hong Kong.[3][2] El 1898, durant la seva estada a les Filipines, li fou atorgada una nova Creu Llorejada de Sant Ferran.[3] L'abril de 1898 seria rellevat en el càrrec i substituït per Basilio Augustín y Dávila.[2]
Ministre interí de guerra en els inicis de la restauració (1874 i 1875);[4][5] anys després va ocupar de manera oficial la cartera durant el segon govern d'Antoni Maura i Montaner el 1907 i amb Eduardo Dato e Iradier el 1917.[6][4]
Va morir cap a les 2:30 AM del 23 de maig de 1921, al seu domicili del carrer de Serrano 25, a Madrid.[7] Fou enterrat l'endemà a la Sacramental de San Isidro i hi assistiren personalitats com Antoni Maura, el Comte de Romanones, Valerià Weyler, Joaquim Milans del Bosch i Carrió, José Bascarán y Federic, el seu nebot Miguel Primo de Rivera, Diego Arias de Miranda y Goytia o Manuel de Burgos y Mazo.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Miranda García i Cuenca Toribio, 1992, p. 91.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Tucker, 2009, p. 510.
- ↑ 3,0 3,1 Rodríguez Puértolas, 1999, p. 25.
- ↑ 4,0 4,1 de Urquijo y Goitia, 2008, p. 310.
- ↑ Francisco Ángel Cañete Páez: Escalafón de los ministros de la guerra Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- ↑ Andrés-Gallego, 1981, p. 279.
- ↑ «Figuras españolas: ha muerto el capitán general don Fernando Primo de Rivera». La Acción, 1.738, 23-05-1921, pàg. 2. ISSN: 2171-5181.
- ↑ «Figuras españolas: entierro del general Primo de Rivera». La Acción, 1.739, VI, pàg. 2. ISSN: 2171-5181.
Bibliografia
[modifica]- Andrés-Gallego, José. Historia General de España y América: Revolución y Restauración: (1868-1931), (Tomo XVI-2). Rialp, 1981, p. 632. ISBN 9788432121142.[Enllaç no actiu]
- Miranda García, Soledad; Cuenca Toribio, José Manuel «Sociología de los ministros de la Restauración (1902-1931)». Revista de estudios políticos, 75, 1992, pàg. 87-130. ISSN: 0048-7694.
- Rodríguez Puértolas, Julio. El Desastre en sus textos. Ediciones AKAL, 1999, p. 491. ISBN 9788446010470.
- Tucker, Spencer. The Encyclopedia of the Spanish-American and Philippine-American Wars: A Political, Social, and Military History, Volumen 1. ABC-CLIO, 2009, p. 993. ISBN 9781851099511.
- de Urquijo y Goitia, José Ramón. Gobiernos y ministros españoles en la edad contemporánea. CSIC - CSIC Press, 2008, p. 596. ISBN 9788400087371.
| President de Govern | .jpg) | |
|---|---|---|
| Ministre de la Governació | ||
| Ministre d'Estat | ||
| Ministre de Gràcia i Justícia | ||
| Ministre d'Hisenda | ||
| Ministre de Foment | ||
| Ministre de Guerra | ||
| Ministre de Marina | ||
| Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts | ||
(← VEGA DE ARMIJO) Govern anterior •••• Govern següent (← III MORET) | ||
