José Sánchez Guerra y Martínez

José Sánchez Guerra y Martínez

Nom original	(es) José Sánchez-Guerra Martínez
Biografia
Naixement	28 juny 1859 Còrdova (Espanya)
Mort	26 gener 1935 (75 anys) Madrid
Diputat a les Corts republicanes
4 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Madrid (capital)
Ministre de Guerra
15 juliol 1922 – 7 desembre 1922 ← José Olaguer-Feliú y Ramírez – Niceto Alcalá-Zamora →
President del Consell de Ministres d'Espanya
8 març 1922 – 7 desembre 1922 ← Antoni Maura i Montaner – Manuel García Prieto →
President del Govern d'Espanya
1922 – 1922 ← Antoni Maura i Montaner – Manuel García Prieto →
President del Congrés dels Diputats
1919 – 1922 ← Juan Armada y Losada – Gabino Bugallal Araujo →
Ministre de la Governació
11 juny 1917 – 3 novembre 1917 ← Julio Burell y Cuéllar – José Bahamonde y de Lanz →
Ministre de la Governació
27 octubre 1913 – 9 desembre 1915 ← Santiago Alba Bonifaz – Santiago Alba Bonifaz →
Ministre de Foment d'Espanya
14 novembre 1908 – 2 octubre 1909 ← Augusto González-Besada y Mein – Rafael Gasset Chinchilla →
Ministre de Foment d'Espanya
14 setembre 1908 – 21 octubre 1909 ← Augusto González-Besada y Mein – Rafael Gasset Chinchilla →
Ministre de la Governació
5 desembre 1903 – 5 desembre 1904 ← Antonio García Alix – Manuel Allendesalazar Muñoz →
Ministre de la Governació
5 desembre 1903 – 5 desembre 1904 ← Antonio García Alix – Francisco Javier González de Castejón y Elío →
Governador civil de la província de Madrid
7 desembre 1902 – 23 juliol 1903 ← Antonio Barroso Castillo – Juan de la Cierva y Peñafiel →
Diputat a Corts
1886 – 1923 Circumscripció electoral: Cabra
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	periodista, polític, advocat
Partit	Partit Liberal Fusionista Partit Liberal Conservador
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1923–1935)
Família
Cònjuge	Casilda Sáenz de Heredia y Suárez de Argudín
Fills	Luis Sánchez-Guerra Sáinz, Rafael Sánchez Guerra

José Sánchez Guerra y Martínez (castellà: José Sánchez-Guerra Martínez) (Còrdova i Cabra, 28 de juny de 1859 - Madrid, 26 de gener de 1935) va ser un polític espanyol, que va arribar a ésser President del Govern en 1922.

Biografia

Advocat i periodista, va dirigir La lberia (1885), Revista de España (1888) i El Español (1898). A les eleccions generals espanyoles de 1886 comença la seva carrera política obtenint una acta de diputat per Cabra (Còrdova) pel Partit Liberal que liderava Sagasta, encara que més endavant, juntament amb Antoni Maura va passar al Partit Conservador. Entre 1903 i 1904 fou Ministre de la Governació. El 1908, no obstant això, Maura va preferir a Juan de la Cierva per a aquest càrrec, pel que Sánchez Guerra va passar a ocupar la cartera de Foment. També fou governador del Banc d'Espanya entre juliol i desembre de 1903 i entre gener de 1907 i setembre de 1908.

Durant les diverses crisis que van afectar el Partit Conservador, Sánchez Guerra va tractar de mantenir-se al marge, encara que va tornar a acceptar encarregar-se del Ministeri de Governació en 1913-15 i 1917, en els governs presidits per Eduardo Dato. A la mort d'aquest se succeïren diversos governs conservadors, un dels quals presideix (entre març i desembre de 1922), José Sánchez Guerra. En aquest govern s'agrupaven mauristes, conservadors i membres de la Lliga Catalana. Va tractar d'acabar amb el pistolerisme patronal a Barcelona amb la destitució del governador civil, Severiano Martínez Anido responsable de la tolerància cap a aquests pistolers i repressor dels grups anarquistes barcelonins. L'assassinat de Dato havia donat ales a Martínez Anido, que s'havia convertit en un dels principals obstacles per a la recuperació de la pau social. Però la discussió de l'expedient Picasso que informava sobre el Desastre d'Annual va precipitar la seva caiguda.

Amb la instauració de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, Sánchez Guerra va passar a l'oposició. Crític primer, va acabar exiliant-se a França en 1927. Va tornar a Espanya i el 29 de gener de 1929 va encapçalar a València una conspiració militar contra el dictador, que va resultar un rotund fracàs. Es va negar a fugir, i fou detingut, però els tribunals el van absoldre al novembre. La seva ferma postura a favor de la constitució va ser un dels factors que va contribuir al desprestigi de la dictadura i de la monarquia, còmplice d'aquella. A pesar de la seva postura crítica cap a la postura d'Alfons XIII, després de la caiguda del govern de Dámaso Berenguer, va acceptar l'encàrrec del rei i va tractar de pactar amb els membres del Comitè Republicà que estaven detinguts a la Presó Model. Encara que va sortir elegit diputat per Madrid dintre del grup conservador de "suport a la República" a les eleccions a Corts Constituents el 28 de juny de 1931, la seva delicada salut el va obligar a abandonar la política.

Enllaços externs

• José Sánchez Guerra. Conservador, a fuer de liberal per Miguel Martorell Linares, UNED
• «Yo no soy republicano, pero reconozco el derecho que España tiene de serlo, si quiere», fragment del discurs de Sánchez Guerra.

Càrrecs públics
Precedit per: Antonio García Alix Fernando Merino Villarino	Governador del Banc d'Espanya (juliol-desembre) 1903 1907-1908	Succeït per: Tomás Castellano y Villarroya Antonio García Alix
Precedit per: Augusto González-Besada y Mein Santiago Alba Bonifaz Julio Burell y Cuéllar	Ministre de la Governació 1903-1904 1913-1915 (juny-novembre) 1917	Succeït per: Manuel Allendesalazar Santiago Alba Bonifaz José Bahamonde y de Lanz
Precedit per: Antonio García Alix	Ministre de Foment 1908-1909	Succeït per: Rafael Gasset Chinchilla
Precedit per: José Olaguer-Feliú y Ramírez	Ministre de Guerra (juliol-desembre) 1922	Succeït per: Niceto Alcalá Zamora
Precedit per: Antoni Maura i Montaner	President del Govern Espanyol 1922-1922	Succeït per: Manuel García Prieto
Premis i fites
Precedit per: Eduardo Dato e Iradier	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 2 1921-1935	Succeït per: Rufino Blanco Sánchez