Fernando Suárez de Tangil y Angulo

Fernando Suárez de Tangil y Angulo
	Fernando Suárez de Tangil, comte de Vallellano
Nom original	(es) Fernando Suárez de Tangil
Biografia
Naixement	3 agost 1886 ; Madrid
Mort	6 setembre 1964 (78 anys); Madrid
Procurador a Corts
	3 juliol 1964 – 16 octubre 1964 – Joaquim Bau i Nolla → ; Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	31 maig 1961 – 2 juliol 1964 ; Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	16 maig 1958 – 31 maig 1961 ; Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	14 maig 1955 – 14 abril 1958 ; ← José Ibáñez Martín – Jorge Vigón Suero-Díaz → ; Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	14 maig 1952 – 13 abril 1955 ; Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	18 desembre 1951 – 5 abril 1949 ; ← José María Fernández-Ladreda y Menéndez-Valdés ; Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Ministre de Foment d'Espanya
	18 juliol 1951 – 25 febrer 1957 ; ← José María Fernández-Ladreda y Menéndez-Valdés – Jorge Vigón Suero-Díaz →
Diputat a les Corts republicanes
	Representa: Renovación Española; 21 febrer 1936 – 2 febrer 1939 ; Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola ; Circumscripció electoral: Palència
Diputat a les Corts republicanes
	Representa: Renovación Española; 23 novembre 1933 – 7 gener 1936 ; Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola ; Circumscripció electoral: Palència
Alcalde de Madrid
	13 setembre 1924 – 11 abril 1927 ; ← Alberto Alcocer y Ribacoba – Manuel Semprún y Pombo →
Regidor de l'Ajuntament de Madrid
Diputat a Corts
Dades personals
Residència	calle de Álvarez de Baena (es)
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat i polític
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1954–1964); Real Academia Galega (membre corresponent) ; Exploradores de España
Premis
	(1958) Fils Adoptif d'Úbeda (fr) ; (1957) Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc; (1957) Gran Creu de l'Orde de Carles III; (1957) Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort; (1954) Fill Adoptiu de Càceres; (1925) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica ;
	Signatura

Fernando Suárez de Tangil y Angulo (Madrid, 3 d'agost de 1886 - 6 de setembre de 1964), comte consort de Vallellano, pel seu matrimoni amb María de la Concepción Guzmán y O'Farrill, comtessa de Vallellano, fou un polític espanyol. També va ser II Marquès de Covarrubias de Leyva, títol que va ser rehabilitat al seu favor per Alfons XIII en 1922, atorgant-li la Grandesa d'Espanya.

Biografia

Va entrar en política després de l'assassinat d'Eduardo Dato e Iradier, de la mà del maurismo. En 1920 va ser elegit diputat per Madrid.^[1] Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser designat alcalde de Madrid, càrrec que va ocupar entre el 13 de setembre de 1924 i l'11 d'abril de 1927. Durant la dictadura va mostrar el seu suport a la figura del rei Alfons XIII, de qui era amic personal. Va encapçalar la candidatura monàrquica a Madrid en les transcendentals eleccions municipals d'abril de 1931, en la qual, encara que va obtenir acta de regidor, va veure com la seva candidatura era rotundament derrotada pels republicano-socialistes. Quan es va proclamar la Segona República es va unir a Acció Nacional, partit del que es va separar en 1933 per crear, al costat d'Antonio Goicoechea Renovación Española, del que va ser vicepresident i Goicoechea en la presidència. Com a figura prominent dels alfonsins va propugnar l'entesa amb els tradicionalistes, redactant el manifest d'Alfons XIII del 23 de gener de 1932 i significant-se en l'agitació política en conjunció amb els tradicionalistes, per la qual cosa va ser empresonat tres mesos al començament de 1932.

Va resultar elegit diputat en les eleccions de 1933 i 1936 per Palència. En la legislatura 1933-1936 va ser vicepresident de les Corts i en la de 1936 va ser suplent de José Calvo Sotelo en la Comissió Permanent de les Corts. Després del seu assassinat, va ser Vallellano el portaveu dels monàrquics en la sessió de la Comissió Permanent de 15 de juliol de 1936, poc abans de l'inici de la Guerra Civil, en la qual va protestar formalment per l'assassinat de Calvo Sotelo i va anunciar la retirada del seu partit de les Corts.^[2] Va estar al corrent de la imminència de la revolta i es traslladà a Portugal.^[2] Durant la Guerra Civil, Vallellano dirigí la Creu Roja franquista,^[3] per nomenament del general Franco, ja que va ocupar fins a 1940.

Durant la dictadura franquista va ser nomenat conseller permanent d'Estat (al gener de 1945), ministre d'Obres Públiques (1951-1957) així com president del Consell d'Estat (1958). Va ser procurador en Corts des de 1949 fins a la seva mort.

Referències

↑ Arxiu del Congrés - Històric de Diputats 1810 - 1977 -(consultat: 18-09-2012)
↑ ^2,0 ^2,1 Pedro Montoliú Camps. Madrid en la guerra civil: La historia. Segunda. Silex Ediciones, 1998, p. 22. ISBN 9788477370727.
↑ La Cruz Roja, testigo de la Guerra Civil, El País, 27 d'octubre de 2008.

Enllaços externs

Del Pasado - Por el Conde San Juan de Jaruco. Vallellano Arxivat 2008-09-28 a Wayback Machine., per The Cuban Genealogy Club of Miami
Fitxa de Fernando Suárez de Tangil y Angulo al Congrés dels Diputats

Càrrecs públics
Precedit per: José María Fernández-Ladreda y Menéndez-Valdés	Ministre d'Obres Públiques 1951-1957	Succeït per: Jorge Vigón Suero-Díaz
Premis i fites
Precedit per: Rafael Benjumea y Burín	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 32 1952-1964	Succeït per: José María de Areilza

[1] Arxiu del Congrés - Històric de Diputats 1810 - 1977 -(consultat: 18-09-2012)

[montoliu-2] 2,0 ^2,1 Pedro Montoliú Camps. Madrid en la guerra civil: La historia. Segunda. Silex Ediciones, 1998, p. 22. ISBN 9788477370727.

[3] La Cruz Roja, testigo de la Guerra Civil, El País, 27 d'octubre de 2008.

[1]

[2]

[3]

VIè Govern de Francisco Franco (18 de juliol de 1951 – 16 de febrer de 1956)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
Ministre Subsecretari de la Presidència	Luis Carrero Blanco
Ministres	Blas Pérez González (Governació) • Francisco Gómez de Llano (Hisenda) • José Antonio Girón de Velasco (Treball) • Alberto Martín Artajo (Afers Exteriors) • Antonio Iturmendi Bañales (Justícia) • Agustín Muñoz Grandes (Exèrcit) • Eduardo González Gallarza (Aire) • Salvador Moreno Fernández (Marina) • Joaquín Planells Riera (Indústria) • Manuel Arburúa de la Miyar (Comerç) • Fernando Suárez de Tangil y Angulo (Obres Públiques) • Rafael Cavestany de Anduaga (Agricultura) • Joaquín Ruiz-Giménez Cortés (Educació) • Gabriel Arias-Salgado y de Cubas (Informació i Turisme) • Raimundo Fernández Cuesta (Secr. Gral. del Movimiento)
(← V FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← VII FRANCO)

VIIè Govern de Francisco Franco (25 de febrer de 1956 – 10 de juliol de 1957)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
Ministre Subsecretari de la Presidència	Luis Carrero Blanco
Ministres	Blas Pérez González (Governació) • Francisco Gómez de Llano (Hisenda) • José Antonio Girón de Velasco (Treball) • Alberto Martín Artajo (Afers Exteriors) • Antonio Iturmendi Bañales (Justícia) • Agustín Muñoz Grandes (Exèrcit) • Eduardo González Gallarza (Aire) • Salvador Moreno Fernández (Marina) • Joaquín Planells Riera (Indústria) • Manuel Arburúa de la Miyar (Comerç) • Fernando Suárez de Tangil y Angulo (Obres Públiques) • Rafael Cavestany de Anduaga (Agricultura) • Jesús Rubio García-Mina (Educació) • Gabriel Arias-Salgado y de Cubas (Informació i Turisme) • José Luis Arrese Magra (Secr. Gral. del Movimiento)
(← VI FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← VIII FRANCO)