Vés al contingut

Ferran Latorre i Torres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFerran Latorre i Torres
Imatge
Ferran Latorre (2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 octubre 1970 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Politècnica de Catalunya
Aula Escola Europea Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perPrimer Català en coronar els 14 cims de +8.000 m.[1]
Activitat
Ocupacióalpinista Modifica el valor a Wikidata
Esportalpinisme Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2017ascensió a l'Everest Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webferranlatorre.com Modifica el valor a Wikidata
X: ferranlatorre Modifica el valor a Wikidata

Ferran Latorre i Torres (Barcelona, 18 d'octubre de 1970) és un alpinista català, conegut per esdevenir el primer català que assoleix els 14 cims de més de vuit mil metres que hi ha al món, tots sense O₂ artificial llevat de l'Everest.[2][3]

Biografia

[modifica]

La curiositat per la muntanya li desperta a l'escola, quan, amb els seus companys, va anar una setmana sencera al Parc Natural d'Aigüestortes.[4] Als 14 anys els seus pares el varen fer soci del Centre Excursionista de Catalunya, on es formà com a alpinista i, especialment, com a destacat escalador en roca i en gel. Va fer cims al Pirineu, als Alps i finalment a l'Himàlaia, on va escalar el Shisha Pangma Central (8008 m) el 1992 a l'edat de 21 anys, en la primera ocasió en què sortia fora d'Europa.[5] A nivell d'estudis, va cursar fins al COU a l'Aula Escola Europea i ha estat alumne de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona.[1]

D'ençà de 1997 participa com a càmera en el programa de TVE Al filo de lo imposible,[6] amb el qual ha anat a expedicions al Kirguizstan, a Groenlàndia, a les illes Geòrgia del Sud o la Terra de la Reina Maud, a l'Antàrtida, a més de l'Himàlaia i el Karakorum, durant catorze anys.[4] Un dels seus successos més importants és la coronació del cim nord del Gasherbrum IV (7.910 metres), per la ruta americana del 86, amb companyia d'Alberto Iñurrategi, José Carlos Tamayo, Juan Vallejo i Mikel Zabalza.[7]

Juntament amb altres alpinistes com Sebastià Alvaro, Oriol Ribas, Manel de la Matta Sastre o Nani Durró ha estat un dels cofundadors de la Fundació Muntanyencs per l'Himàlaia, una ONG per a millorar les condicions de vida de la gent que ajuda els escaladors.[6] En aquesta ONG va ser membre del patronat de 2002 fins a 2008. Ha publicat articles en mitjans com Desnivel, Extremo, Vèrtex, Vertical, El Mundo, El Mundo Deportivo[6] El 9 Nou i La Vanguardia.

Es va proposar d'endegar el projecte CAT14x8000, que tenia com a objectiu d'esdevenir el primer català a fer els 14 cims més alts de 8.000 metres sense oxigen. I va assolir aquest repte el 27 de maig de 2017 en culminar l'escalada de l'Everest.[3][a] Prèviament havia coronat el Shisha Pangma (Ruta britànica del sud en estil alpí), Annapurna, Broad Peak, Dhaulagiri, Manaslu, Kangchenjunga, Lhotse, Makalu, Cho Oyu i K2, i un vuit mil secundari, el Shisha Pangma Central també per la Cara Sud (Ruta Loretan).[9] L'any 2004 va participar en l'expedició de rescat a Juanito Oiarzábal, el 2012 a la que rescatà el xerpa Dawa, i el 2013, sense èxit, a l'expedició per intentar rescatar Juanjo Garra.[4]

El 27 de maig de 2017, als 46 anys, va esdevenir el primer català a coronar els catorze vuit mils del planeta.[4]

Expedicions

[modifica]

Premis

[modifica]
  • Piolet d'Or, atorgat per la Federació Espanyola (1995), per l'obertura de vies de dificultat als Alps amb Patrick Gabarrou[1]
  • Piolet d'Or, atorgat per la Federació Espanyola (2008), per l'ascensió al Gasherbrum IV (7925 m)[1]
  • Premi de periodisme del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló.[17]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Degut a les males condicions meteorològiques, Latorre va recórrer a l'ús d'oxigen artificial per superar els darrers compassos de l'ascens a l'Everest.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Biografia de Ferran Latorre, a la seva web
  2. ↑ «Latorre culmina el Everest en su séptimo intento». La Vanguardia.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Ferran Latorre fa el cim de l'Everest i es converteix en el primer català que conquereix els catorze vuit mil». [Consulta: 27 maig 2017].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Cassany, Roger. «Ferran Latorre, l'alpinista pacient». Vilaweb, 31-05-2017. [Consulta: 2 juny 2017].
  5. ↑ Revista Fusion, El espíritu de los pioneros. Ferrán Latorre, alpinista y cámara de altura (castellà)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Fundació Muntanyencs per l'Himàlaia, Ferran Latorre[Enllaç no actiu]
  7. ↑ 7,0 7,1 Revista Desnivel, Éxito total en el GIV Arxivat 2011-04-16 a Wayback Machine.
  8. ↑ «Ferran Latorre completa los catorce ochomiles sin oxígeno en el Everest». Arxivat de l'original el 2017-07-05. [Consulta: 28 maig 2017].
  9. ↑ FEEC, L'alpinista Ferran Latorre corona el K2, considerat el cim més difícil del món
  10. ↑ Revista Barrabés, Ferrán Latorre hace cima en el Kangchenjunga; el resto de Al Filo, a 1 hora de cumbre
  11. ↑ «Ferran Latorre corona el Lhotse i conquereix el seu vuitè cim de més de 8.000 metres sense oxigen». 324.cat, 22-05-2013 [Consulta: 2 octubre 2013].
  12. ↑ «Ferran Latorre hace cumbre en el Cho Oyu». Desnivel, 26-09-2913 [Consulta: 2 octubre 2013].
  13. ↑ «Ferran Latorre hace cumbre en el Gasherbrum I». Desnivel, 24-07-2015 [Consulta: 24 juliol 2015].
  14. ↑ «Ferran Latorre corona el Makalu». La Vanguardia, 23-05-2016 [Consulta: 23 maig 2016].
  15. ↑ «Cima de Ferran Latorre en el Nanga Parbat». La Vanguardia, 25-07-2016 [Consulta: 25 juliol 2016].
  16. ↑ «Ferran Latorre fa història i corona l'Everest, el seu últim vuit mil». Ara.cat.
  17. ↑ La Vanguardia, 21 novembre 2011, "Ferran Latorre. Premiat per la sèrie sobre l'Everest"

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ferran_Latorre_i_Torres&oldid=31881754»