Juan Eusebio Oiarzabal Urteaga
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 març 1956  (68 anys)Vitòria (Àlaba) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | explorador, escriptor, alpinista | ||
| Esport | alpinisme | ||
| Cronologia | |||
| 2001 | ascensió a l'Everest | ||
| 1993 | ascensió a l'Everest
| ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | juanitooiarzabal.com | ||
Juan Eusebio Oiarzabal Urteaga, conegut popularment com a Juanito Oiarzabal (Vitòria, Àlaba, 30 de març de 1956) és un alpinista basc. Fou el primer de l'estat espanyol i el sisè del món en assolir el cim de les catorze muntanyes de 8.000 metres que hi ha la Terra, essent el quart en la història en fer-ho sense ajuda d'oxigen addicional.[1] Ha escalat dues vegades els tres cims més alts (Everest, K2, Kangchenjunga).[2]
Actualment és la persona que té el rècord mundial de nombre de vuit mils ascendits, amb 25 en total, encara que en el darrer ascens a l'Annapurna va usar helicòpter d'emergència en el descens. El nord-americà Ed Viesturs és segon amb 21 ascensos.[3]
L'any 2004, el difícil descens que realitzà després d'assolir el cim del K2 amb Edurne Pasabán els va ocasionar congelacions als peus, patint Edurne l'amputació de dos dits i Juanito la totalitat dels 10 dits dels peus.[4] Malgrat que l'any 2006 havia anunciat la seva retirada,[4] el 2009 es marcà l'objectiu de ser la primera persona de la història en pujar dues vegades als 14 vuit mils.[5]
Fins a l'actualitat, ha realitzat trenta-cinc expedicions importants en vint-i-tres anys de carrera com alpinista. Ha escrit diversos llibres i també és conegut per la seva participació en el programa de televisió "Al Filo de lo Imposible", i a realities com El conquistador del fin del mundo.[6]
Ascensions
[modifica]Amèrica
[modifica]Àfrica
[modifica]- 1988 / Mont Kenya (5.199 m), Kenya.
Àsia
[modifica]- 1985 - Cho Oyu (8.201 m), Tibet.[4]
- 1987 - Gasherbrum II (8.035 m), Pakistan.
- 1992 - Nanga Parbat (8.125 m), Pakistan.
- 1993 - Everest (8.848 m), Nepal.
- 1994 - K2 (8.611 m), Pakistan.
- 1995 - Makalu (8.465 m), Nepal, Lhotse (8.516 m), Nepal i Broad Peak (8.047 m), Pakistan.
- 1996 - Kanchenjunga (8.586 m), Nepal.
- 1997 - Manaslu (8.163 m), Nepal i Hidden Peak (8.068 m), Pakistan.
- 1998 - Dhaulagiri (8.167 m), Nepal i Shisha Pangma (8.046 m) Tibet.
- 1999 - Annapurna (8.091 m), Nepal.
- 2001 - Everest (8.848 m), Nepal/Xina.
- 2002 - Cho Oyu (8.201 m), Nepal/Xina.
- 2003 - Gasherbrum II (8.035 m), Pakistan, Hidden Peak (8.068 m), Pakistan i Cho Oyu (8.201 m), Nepal/Xina 2 vegades.
- 2004 - Ama Dablam (6.856 m), Nepal i K2 (8.611 m), Pakistan.
- 2008 - Makalu (8.465 m), Nepal.
- 2009 - Kangchenjunga (8.586 m), Nepal.
- 2010 - Annapurna (8.091 m), Nepal. (Pendent de verificació per ús d'helicòpter en el descens)
- 2011 - Lhotse (8.516 m).
Europa
[modifica]Llibres
[modifica]- Buscando las catorce estrellas (1997)
- Los 14 ochomiles de Juanito Oiarzabal (1999)
- Conversaciones con Juanito Oiarzabal (2001)
- El Everest de Juanito Oiarzabal (2002)
- Juanito Oiarzabal y el Anapurna, crónica de una cima radiofónica (2004)
- El placer de alcanzar la cumbre (2005)
- Los Pirineos de Juanito Oiarzabal (2006)
Premis i distincions
[modifica]- Marca Leyenda, any 2001
- Premio Internacional Fundación Cristóbal Gabarrón, del Deporte, 2005.
- Insignia de Oro al Mérito Deportivo del Saski Baskonia (TAU), 2004.
- Insignia de Oro de la Federación Vasca de Montaña
- Medalla de Oro al Mérito Deportivo, otorgada por el Consejo de Ministros, año 1999.
- Miembro de Honor de la Sociedad Geográfica Española.
- Miembro de Honor del Club de Exploración y Aventura de España., i del Grupo de Alta Montaña Español (G.A.M.E.).
- Premio al deporte de la Fundación Sabino Arana.
- Premio Bizkaia, de la Diputación de Bizkaia.
- Premio Cervantes del Deporte. Ayuntamiento de Alcalá de Henares (Madrid).
- Nominat al premi “Príncipe de Asturias” d'esports: 1999, 2001 i 2004.
Referències
[modifica]- ↑ Carlos Carsolio va rebre oxigen dels seus companys quan baixava del Makalu, car patia edema pulmonar i perillava la seva, encara que no el va usar en cap altre ascens.
- ↑ «Con V de Vitoria: entrevista a Juanito Oiarzabal» (en castellà). Revista Oxigeno, 12-06-2013. Arxivat de l'original el 2015-04-29. [Consulta: 28 novembre 2013].
- ↑ Taula amb tots els alpinistes que han pujat a deu "vuit mils" o més, especificant repeticions. Fet per Eberhard Jurgalski (en PDF)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 El Mundo, 28/04/2006, Oiarzabal se despide de los 'ochomiles' con 50 años. (Inclou taula amb els cims assolits per Oiarzabal fins al 2004, amb rutes i dates)
- ↑ barrabes.com, Nuevo proyecto de Juanito Oiarzábal: 2x14 ochomiles
- ↑ «Entrevista digital con Juanito Oiarzábal» (en castellà). El País, 04-01-2008. [Consulta: 1r desembre 2013].