Vés al contingut

Gasherbrum IV

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretGasherbrum IV
Imatge
Tipusmuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaPrefectura de Kaixgar (RP Xina) i Gilgit-Baltistan (Pakistan) Modifica el valor a Wikidata
Map
 35° 45′ 33″ N, 76° 36′ 57″ E / 35.7592°N,76.6158°E / 35.7592; 76.6158
SerraladaBaltoro Muztagh, Karakoram
Característiques
Altitud7.925 m
Prominència715 m Modifica el valor a Wikidata
Esport
RutaEscalada mixta neu/gel

El Gasherbrum IV és el 17è pic en la llista de les muntanyes més altes de la terra i la 6a en la llista de muntanyes del Pakistan. És un dels pics del massís del Gasherbrum.

D'esquerra a dreta: Gasherbrum IV, VII, V, VI[1]

Els Gasherbrums són un remot grup de muntanyes que es troben a l'extrem nord-est de la glacera de Baltoro, a la serralada del Karakoram, en l'extrem occidental de l'Himàlaia. El massís conté tres dels cims de 8.000 metres (si s'hi inclou el Broad Peak). Gasherbrum sovint es diu que significa "paret brillant", presumptament una referència a la molt visible cara oest del Gasherbrum IV, però en realitat prové de "rgasha" (bonic) + "brum" (muntanya) en baltí[2]

Història d'ascensions

[modifica]
  • 1958 Primera ascensió per Walter Bonatti i Carlo Mauri per l'aresta nord-est.
  • 1985 Primera ascensió del mur de més de 3.000m, de la cara oest per Robert Schauer i Wojciech Kurtyka. Malgrat tot, el mal temps i el seu estat exhaust els va fer arribar a la cim nord, deixant el veritable cim.
  • 1986 Primera ascensió per l'aresta nord-est per Greg Child, Tim Macartney-Snape i Tom Hargis. Aquesta és també la segona ascensió del Gasherbrum IV.
  • 1997 Segona ascensió per la cara oest feta per un equip coreà (tot i que seguint una línia diferent).

Referències

[modifica]
  1. Jerzy Wala, The Eight-Thousand Metre Peaks of the Karakoram (orographical sketch map, revised), Kraków, Poland, 1994
  2. H. Adams Carter, "Balti Place Names in the Karakoram", American Alpine Journal 49 (1975), p. 53.