Fetiasita
Fetiasita | |
---|---|
Fórmula química | (Fe3+,Fe2+,Ti)₃(As₂O₅)O₂ |
Epònim | ferro, arsènic i titani |
Localitat tipus | Scherbadung (en) i Binn valley (en) |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JB.05 |
Dana | 45.1.13.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 10,61 Å; b = 3,25 Å; c = 8,94 Å; β = 108,95° |
Color | marró a negre |
Exfoliació | perfecta en {100} |
Duresa (Mohs) | 5 |
Lluïssor | metàl·lica, submetàl·lica |
Color de la ratlla | marró clar a ocre |
Densitat | 4,6 g/cm3 (mesurada); 4,77(3) g/cm3 (calculada) |
Impureses comunes | Mn |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1991-019 |
Símbol | Fet |
Referències | [1] |
La fetiasita és un mineral de la classe dels òxids. El nom reflecteix la seva composició química: ferro (Fe), titani (Ti) i arsènic (As).
Característiques
[modifica]La fetiasita és un òxid de fórmula química (Fe3+,Fe2+,Ti)₃(As₂O₅)O₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1994. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fetiasita pertany a «04.JB: Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: manganarsita, magnussonita, armangita, nanlingita, asbecasita, stenhuggarita, trigonita, finnemanita, gebhardita, derbylita, tomichita, graeserita, hemloïta, freedita, georgiadesita i ekatita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descrita a partir de mostres obtingudes a dos indrets: l'àrea del mont Cervandone, a l'Alp Devero, dins la província de Verbano-Cusio-Ossola (Piemont, Itàlia), i la localitat de Gorb, a Goms (Valais, Suïssa). Més tard també ha estat descrita al districte de Condobolin, a Nova Gal·les del Sud (Austràlia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.