Fetiasita

Fetiasita
Fórmula química	(Fe3+,Fe2+,Ti)₃(As₂O₅)O₂
Epònim	ferro, arsènic i titani
Localitat tipus	Scherbadung (en) i Binn valley (en)
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.JB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.JB.05
Dana	45.1.13.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,61 Å; b = 3,25 Å; c = 8,94 Å; β = 108,95°
Color	marró a negre
Exfoliació	perfecta en {100}
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	metàl·lica, submetàl·lica
Color de la ratlla	marró clar a ocre
Densitat	4,6 g/cm3 (mesurada); 4,77(3) g/cm3 (calculada)
Impureses comunes	Mn
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1991-019
Símbol	Fet
Referències

La fetiasita és un mineral de la classe dels òxids. El nom reflecteix la seva composició química: ferro (Fe), titani (Ti) i arsènic (As).

Característiques

La fetiasita és un òxid de fórmula química (Fe³⁺,Fe²⁺,Ti)₃(As₂O₅)O₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1994. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fetiasita pertany a «04.JB: Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: manganarsita, magnussonita, armangita, nanlingita, asbecasita, stenhuggarita, trigonita, finnemanita, gebhardita, derbylita, tomichita, graeserita, hemloïta, freedita, georgiadesita i ekatita.

Formació i jaciments

Va ser descrita a partir de mostres obtingudes a dos indrets: l'àrea del mont Cervandone, a l'Alp Devero, dins la província de Verbano-Cusio-Ossola (Piemont, Itàlia), i la localitat de Gorb, a Goms (Valais, Suïssa). Més tard també ha estat descrita al districte de Condobolin, a Nova Gal·les del Sud (Austràlia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.