Derbylita
Derbylita | |
---|---|
Fórmula química | Fe₄3+Ti₃Sb3+O13(OH) |
Epònim | Orville Adalbert Derby |
Localitat tipus | Tripuí (Tripuhy), Districte de Main, Ouro Preto, Iron Quadrangle, Minas Gerais, Brasil |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JB.55 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JB.55 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.10 |
Dana | 46.2.3.2 |
Heys | 24.3.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 7,156Å; b = 14,347Å; c = 4,97Å; β = 104,69° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | negre com el carbó, marró fosc |
Macles | en {011} o {153}, normalment en forma de creu que es creuen en 57°38½' |
Exfoliació | no observada |
Fractura | concoidal, subconcoidal |
Tenacitat | molt fràgil |
Duresa (Mohs) | 5 |
Lluïssor | subadamantina, resinosa, metàl·lica |
Color de la ratlla | marró |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 4,53 a 4,62 g/cm³ (mesurada); 4,76 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 2,450 nβ = 2,450 nγ = 2,510 |
Birefringència | δ = 0,060 |
Pleocroisme | no pleocroica |
Fluorescència | no fluorescent |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1895 |
Símbol | Dby |
Referències | [1] |
La derbylita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del geòleg nord-americà Orville Adelbert Derby (1851-1915), ex Director del Servei Geològic de Brasil.
Característiques
[modifica]La derbylita és un òxid de fórmula química Fe₄3+Ti₃Sb3+O13(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de petits grans, i de cristalls prismàtics complexos. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la derbylita pertany a «04.JB: Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: fetiasita, manganarsita, magnussonita, nanlingita, asbecasita, stenhuggarita, trigonita, finnemanita, gebhardita, tomichita, graeserita, hemloïta, freedita, georgiadesita i ekatita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Tripuí, a Ouro Preto (Minas Gerais, Brasil), en graves de placers que contenien cinabri, on es va trobar associada a altres minerals com: zircó, xenotima-(Y), tripuhyita, rútil, moscovita, monazita, hematites i minerals del grup de la romeïta. També ha estat descrita en un parell de mines italianes de la localitat de Stazzema, a la província de Lucca, a la Toscana.