Magnussonita

Magnussonita
Magnussonita de color verd, entre altres minerals
Fórmula química	Mn10As₆O18(OH,Cl)₂
Localitat tipus	mina Långban, Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.JB.15
Nickel-Strunz 9a ed.	4.JB.15
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/G.01
Dana	46.1.6.1
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 19,680 Å
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Grup espacial	ia3d
Color	verd gespa o verd maragda; verd blavós; verd pàl·lid, verd oliva, marró verdós
Exfoliació	no observada
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	3,5 a 4
Lluïssor	subvítria, resinosa, grassa
Color de la ratlla	blanc
Densitat	4,14 a 4,49 g/cm3 (mesurada); 4,55 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1984 s.p.
Símbol	Mnu
Referències

La magnussonita és un mineral de la classe dels òxids. Va rebre el nom l'any 1956 per Olof Erik Gabrielson en honor al professor Nils Harald Magnusson [15 de gener de 1890 Filipstad, Suècia - 28 de setembre de 1976 Estocolm, Suècia], director del Servei Geològic de Suècia i professor de geologia al Royal Institute of Technology de Estocolm, per les seves contribucions a la geologia i la mineralogia de Långban.

Característiques

La magnussonita és un arsenit de fórmula química Mn₁₀As₆O₁₈(OH,Cl)₂. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnussonita pertany a «04.JB: Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: fetiasita, manganarsita, armangita, nanlingita, asbecasita, stenhuggarita, trigonita, finnemanita, gebhardita, derbylita, tomichita, graeserita, hemloïta, freedita, georgiadesita i ekatita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Långban, situada al municipi de Filipstad, al comtat de Värmland (Suècia). També ha estat descrita en altres indrets propers, tant al comtat de Värmland com al de Dalarna, i a la mina Sterling, a Nova Jersey (Estats Units). Aquests són els únics indrets a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.