Magnussonita
 Magnussonita | |
|---|---|
 Magnussonita de color verd, entre altres minerals  | |
| Fórmula química | Mn10As₆O18(OH,Cl)₂ |
| Localitat tipus | mina Långban, Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/G.01 |
| Dana | 46.1.6.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 19,680 Å |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Grup espacial | ia3d |
| Color | verd gespa o verd maragda; verd blavós; verd pàl·lid, verd oliva, marró verdós |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, grassa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 4,14 a 4,49 g/cm3 (mesurada); 4,55 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1984 s.p. |
| Símbol | Mnu |
| Referències | [1] |
La magnussonita és un mineral de la classe dels òxids. Va rebre el nom l'any 1956 per Olof Erik Gabrielson en honor al professor Nils Harald Magnusson [15 de gener de 1890 Filipstad, Suècia - 28 de setembre de 1976 Estocolm, Suècia], director del Servei Geològic de Suècia i professor de geologia al Royal Institute of Technology de Estocolm, per les seves contribucions a la geologia i la mineralogia de Långban.
Característiques
[modifica]La magnussonita és un arsenit de fórmula química Mn10As₆O18(OH,Cl)₂. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnussonita pertany a «04.JB: Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: fetiasita, manganarsita, armangita, nanlingita, asbecasita, stenhuggarita, trigonita, finnemanita, gebhardita, derbylita, tomichita, graeserita, hemloïta, freedita, georgiadesita i ekatita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Långban, situada al municipi de Filipstad, al comtat de Värmland (Suècia). També ha estat descrita en altres indrets propers, tant al comtat de Värmland com al de Dalarna, i a la mina Sterling, a Nova Jersey (Estats Units). Aquests són els únics indrets a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]
- ↑ «Magnussonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 desembre 2021].