Fluckita
 Fluckita | |
|---|---|
-Mus%C3%A9e_de_min%C3%A9ralogie_de_Strasbourg.jpg)  | |
| Fórmula química | CaMn2+(HAsO₄)₂·2H₂O |
| Localitat tipus | Mina Gabe Gottes, Neuenberg, Sainte-Marie-aux-Mines, Alt Rin, Gran Est, França |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CB.15 |
| Dana | 39.1.2.1 |
| Heys | 20.8.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,459 Å; b = 7,613 Å; c = 6,968 Å; α = 82,21°; β = 98,25°; γ = 95,86° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Color | incolor, rosa clar, rosa clar vermell |
| Exfoliació | perfecta en {010|, bona en {100}; pobre en {101} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | subvítria, cerosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,618 nβ = 1,627 nγ = 1,642 |
| Birefringència | δ = 0,024 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1978-054 |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Fck |
| Referències | [1] |
La fluckita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Pierre Fluck (29 d'octubre de 1947), de la Universitat Louis Pasteur, a Estrasburg, i posteriorment la Universitat d'Alta Alsàcia, qui va descobrir el primer exemplar de l'espècie.
Característiques
[modifica]La fluckita és un arsenat de fórmula química CaMn2+(HAsO₄)₂·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1978, sent publicada per primera vegada el 1980. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fluckita pertany a «08.CB - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O = 1:1» juntament amb els següents minerals: serrabrancaïta, hureaulita, sainfeldita, vil·lyael·lenita, nyholmita, miguelromeroïta, krautita, cobaltkoritnigita, koritnigita, yvonita, geminita, schubnelita, radovanita, kazakhstanita, kolovratita, irhtemita i burgessita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Gabe Gottes, a la localitat de Sainte-Marie-aux-Mines, a l'Alt Rin (Gran Est, França). També ha estat descrita a les veïnes mines de Giftgrube i Sankt Jakob, així com a la localitat de Jáchymov (regió de Karlovy Vary, República Txeca) i a la mina Sterling, a Ogdensburg (Nova Jersei, Estats Units). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.