Yvonita
 Yvonita | |
|---|---|
 Cristalls d'yvonita de la localitat tipus | |
| Fórmula química | Cu(HAsO₄)·2H₂O |
| Epònim | Klaus Yvon (en)   |
| Descobridor | Georges Favreau (en) |
| Localitat tipus | mina Salsigne, Salsigne, Mas-Cabardès, Carcassona, Aude, Languedoc-Roussillon, França |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CB.25 |
| Dana | 39.1.10.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Color | blau turquesa |
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,615 nβ = 1,660 nγ = 1,700 |
| Birefringència | δ = 0,085 |
| Angle 2V | mesurat: 82°, calculat: 84° |
| Dispersió òptica | r > v mitjana |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1995-012 |
| Símbol | Yv |
| Referències | [1] |
La yvonita és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany al grup de la krautita. Rep el seu nom de Klaus Yvon (1943), professor de cristal·lografia de la Universitat de Ginebra, a Suïssa.
Característiques
[modifica]La yvonita és un arsenat de fórmula química Cu(HAsO₄)·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1995. Cristal·litza en el sistema triclínic. Es troba en forma de cristalls de fins a 0,15 mm, allargats al llarg de [001], aplanats en {010}, amb prominent {100} i {010}, en esférules radials i agregats.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la yvonita pertany a «08.CB - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O = 1:1» juntament amb els següents minerals: serrabrancaïta, hureaulita, sainfeldita, vil·lyael·lenita, nyholmita, miguelromeroïta, fluckita, krautita, cobaltkoritnigita, koritnigita, geminita, schubnelita, radovanita, kazakhstanita, kolovratita, irhtemita i burgessita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Salsigne, a Salsigne, Mas-Cabardès, Carcassona (Languedoc-Roussillon, França). També ha estat trobada a la mina Cap Garonne, a Le Pradet (Provença – Alps – Costa Blava, França) i a Jáchymov (Bohèmia, República Txeca). Sol trobar-se associada a altres minerals com: geminita, lindackerita, arsenopirita, bismut natiu, calcopirita i pushcharovskita.[2]
Referències
[modifica]