Krautita
 Krautita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mn(HAsO₄)·H₂O |
| Localitat tipus | Sacarîmb, Deva, Comtat d'Hunedoara, Romania |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CB.15 |
| Dana | 39.1.3.1 |
| Heys | 20.8.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,01Å; b = 15,95Å; c = 6,80Å; β = 96,6° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | vermell rosa, rosa, a vermell marronós |
| Exfoliació | perfecta {010} micàcia; {-101} bona, {101} pobre |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3 a 4 |
| Lluïssor | resinosa, mat |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,30 g/cm³ (mesurada); 3,27 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,620 nβ = 1,639 nγ = 1,686 |
| Birefringència | δ = 0,066 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 60° a 70°, calculat: 68° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1974-028 |
| Any d'aprovació | 1975 |
| Símbol | Kra |
| Referències | [1] |
La krautita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup de la krautita. Rep el nom en honor de François Kraut (8 de febrer de 1907 - 28 d'agost de 1983), mineralogista hongarès del Musée Nationale d'Histoire Naturellede París.
Característiques
[modifica]La krautita és un arsenat de fórmula química Mn(HAsO₄)·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la krautita pertany a «08.CB - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O = 1:1» juntament amb els següents minerals: serrabrancaïta, hureaulita, sainfeldita, vil·lyael·lenita, nyholmita, miguelromeroïta, fluckita, cobaltkoritnigita, koritnigita, yvonita, geminita, schubnelita, radovanita, kazakhstanita, kolovratita, irhtemita i burgessita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Sacarîmb, a la localitat de Deva, dins el comtat d'Hunedoara (Romania). També ha estat descrita a Cavnic, a la província de Maramureș. Fora de Romania també ha estat trobada a Austràlia, Xile, el Japó i la República Txeca.
Referències
[modifica]