Vés al contingut

Folquet de Marsella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Folquet de Tolosa)
Plantilla:Infotaula personaFolc de Tolosa, o
Folquet de Marsella

Miniatura del cançoner K, del s. XIII, retrat com a bisbe: BnF ms. 12473 fol. 46
Nom original(oc) Folquet de Marselha Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1155 Modifica el valor a Wikidata
Marsella (França), presumiblement Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 1231 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Tolosa de Llenguadoc (Comtat de Tolosa)
SepulturaAbadia de la Gran Selva, Bolhac (Tarn i Garona), prop de Tolosa de Llenguadoc; restes desaparegudes en 1790) 
Bisbe de Tolosa
1205 –
← Pere Raimon IRamon del Falga →
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1205–), sacerdot catòlic, trobador, compositor, poeta, bisbe catòlic romà Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCistercencs
ConsagracióMichel de Mouriès Modifica el valor a Wikidata
Bisbe
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Festivitat25 de desembre
IconografiaCom a bisbe


Spotify: 0O4LuWRuIkX5mQDXXLhbpM Musicbrainz: 57a77c1f-b07e-472f-9753-c450d18f143c Modifica el valor a Wikidata

Folquet de Marsella o Folc de Tolosa, en occità: Folquet de Marselha i en francès Foulques de Marseille (Marsella, ca. 1155 - Tolosa, 1231) fou un notable trobador i monjo cistercenc, bisbe de Tolosa i fundador de l'orde militar de la Milícia de la Fe de Jesucrist. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Biografia

[modifica]

Folc provenia d'una família genovesa establerta a Marsella. De jove fou comerciant i trobador, i fou famós a les corts de Barcelona, Tolosa i Provença. Va ingressar a l'Orde del Cister el 1195, per un desengany amorós amb Eudoxia de Montpeller. Com que es va posar al costat de Simó de Montfort a la croada albigesa, fou considerat un traïdor, com ho fa l'autor de la segona part de la Cançó de la Croada. El 1201 fou designat abat de Lo Toronet i el 1205 bisbe de Tolosa fins a la seva mort, en substitució de Raimon de Rabastens, bisbe de tendència càtara.

Fou l'únic suport que els llegats del papa van trobar entre el clergat i l'aristocràcia occitana. El 1207 va participar en el col·loqui de Pàmies, el darrer gran debat contradictori entre els càtars i els catòlics.

Juntament amb sant Domènec de Guzmán es va oposar als càtars i va assistir a la fundació dels primers monestirs que van originar l'Orde de Predicadors, entre els quals el de Prolha. També va fundar, el 1218, l'orde militar de la Milícia de la Fe de Jesucrist. El 1229 va estar entre els fundadors de la Universitat de Tolosa. Va morir el 1231.

És venerat com a beat per l'Església catòlica; la seva festivitat se celebra el 25 de desembre.

Obra

[modifica]
BnF ms. 854 fol. 61, cançoner I

Se'n conserven 27 poesies que daten de la seva joventut. Concretament es conserven 14 cançons, lloades per Dante, una tençó i tres cançons de croada, entre d'altres. Una molt alta proporció de les seves poesies es conserva amb música, sobretot al cançoner G (i també al R).

Bibliografia

[modifica]
  • Stronski, Stanislaw. Le troubadour Folquet de Marseille. Cracòvia: Académie des Sciences, 1910
  • Riquer, Martí de. Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, p. 583-603 [Comentari i publicació de la vida i de quatre composicions, amb traducció a l'espanyol]
  • Favati, Guido (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 174
  • Pillet, Alfred / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Folquet de Marselha és el número PC 155]
  • Riquer, Martí de. Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 250-256 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i de diverses razós i miniatures dels cançoners A, I i K]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]