Vés al contingut

Francesc Fiol Amengual

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Fiol Amengual
Biografia
Naixement6 octubre 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Portaveu Grup Parlamentari Popular
15 juliol 2009 – 30 juny 2010
← Rosa Estaràs FerragutAntoni Pastor Cabrer →
Diputat al Parlament de les Illes Balears
té el rol: portaveu
26 juny 2007 – 28 març 2011

Circumscripció electoral: Mallorca

Conseller d'Educació i Cultura
30 juny 2003 – 6 juliol 2007
← Damià Pons i PonsBàrbara Galmés Chicón →


Nomenat per: Jaume Matas i Palou
Diputat al Parlament de les Illes Balears
21 març 2000 – 2 juliol 2003
← Rosa Estaràs FerragutAndreu Prohens Vicens →

Circumscripció electoral: Mallorca

Conseller insular de Mallorca
29 juliol 1999 – 25 maig 2003
← Francisca Bennàssar Tous
1r Conseller de Salut i Consum
18 juny 1996 – 27 juliol 1999
← Bartomeu Cabrer BarbosaAina Maria Salom i Soler →


Nomenat per: Jaume Matas i Palou
President Empresa Funerària Municipal de Palma
1994 – 1996
Regidor de l'Ajuntament de Palma
10 juny 1987 – 13 juny 1999

Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Francesc Fiol Amengual (Palma, 6 d'octubre de 1960) és un polític mallorquí del Partit Popular de les Illes Balears.

Ha fet la seva vida principalment a Palma, encara que té orígens sineuers.

Els inicis de la seva trajectòria política foren de regidor de l'equip de govern de l'Ajuntament de Palma, presidit per Joan Fageda. L'any 1996, Jaume Matas el nomenà conseller de Sanitat, càrrec que detengué fins a l'any 1999. Després del parèntesi que suposà el Pacte de Progrés, quan Jaume Matas tornà l'any 2003, el nomenà conseller d'Educació i Cultura del Govern Balear, un càrrec que ocupà fins al juliol de 2007.[1][2]

El seu mandat com a conseller d'Educació fou fruit de nombroses crítiques i de moltes campanyes d'oposició. Per una banda, el tancament de Som Ràdio, la sortida del Govern de les Illes Balears de l'Institut Ramon Llull i l'eliminació de la Junta Avaluadora de Català. Per una altra banda hi havia el polèmic decret de trilingüisme —anomenat Decret Fiol— que instava els centres educatius illencs a introduir l'ensenyament en anglès, tot i que entitats cíviques com l'Obra Cultural Balear advertien que la mesura s'aplicava amb el pretext d'introduir la llengua castellana en detriment de la catalana, i així derogar el Decret de mínims que exigia, almanco, impartir el cinquanta per cent de les hores lectives en la llengua pròpia; a més, també al·legaven que el decret intentava crear una polèmica lingüística que, al seu parer, amagava les deficiències del departament de Fiol en matèria d'educació.

El desembre de 2019 és designat membre del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears[3]

Referències

[modifica]