Vés al contingut

Ciprià Císcar Casaban

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ciprià Ciscar Casaban)
Plantilla:Infotaula personaCiprià Císcar Casaban
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1946 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Picanya (Horta Sud) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
17 novembre 1989 – 5 març 2019 – Maria Such Palomares →

Circumscripció electoral: València

Diputat a les Corts Valencianes
7 juny 1983 – 16 novembre 1989 – Vicente Sánchez Iranzo →

Circumscripció electoral: València

Conseller de Sanitat i Seguretat Social
11 agost 1982 – 29 setembre 1982
← Salvador López Sanz – Ángel Luna González →
Conseller d'Educació, Cultura i Esport
15 setembre 1981 – 19 setembre 1989
← Josep Peris Soler – Antoni Escarré Esteve →

Alcalde de Picanya
19 abril 1979 – 17 maig 1983 – Josep Almenar Navarro → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
València
Picanya Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTeresa Blat Gimeno Modifica el valor a Wikidata
GermansConsuelo Císcar Casaban Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ciprià Císcar i Casabàn (Picanya, 22 de desembre de 1946) és un advocat i polític valencià.

Biografia

[modifica]

Es llicencià en dret a la Universitat de València, on fou cap del Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris de València i militant del Partit Socialista Valencià el 1966.[1] El 1974 es va integrar en el PSPV i quan aquest partit es va integrar en el PSOE, hi continuà. És germà de la també política Consuelo Císcar, militant del Partit Popular.[2]

Ciprià Císcar, conseller de Cultura, visita l'exposició d'Ismael Latorre Mendoza, el 20 d'agost de 1986

Va ser alcalde de Picanya durant els anys de la transició.[3] L'any 1976 guanyà les eleccions municipals presentant-se per la Junta Democràtica del País Valencià, sent l'únic alcalde de la junta a la província. Fou acceptat pel moviment franquista tot i no ser secretari local del Movimiento Nacional, com es requeria aleshores.[4]

El poble de Picanya a proposta del seu consistori fou la primera localitat valenciana a sol·licitar l'Estatut d'Autonomia (simultàniament amb Bellreguard), pel País Valencià el 25 d'abril de 1977 i ho feu per la via de l'article 151; també va ser el primer poble en tindre una plaça del País Valencià, que va ser inaugurada pel president del Consell del País Valencià, Josep Lluís Albinyana.;[5] la petició de l'Estatut d'Autonomia feu que el Consell del País Valencià el 17 de juliol de 1978 concedira al poble de Picanya el tractament d’“Honorable Vila”.[6]

Fou conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana (1981-1989) i diputat a les Corts Valencianes (1983-1989). Després ha estat diputat del Grup Parlamentari Socialista al Congrés des de 1993. Diputat de la IV, V, VI, VII, VIII, IX i X Legislatures, secretari federal d'organització del PSOE (1994-2000), sota l'últim mandat de Felipe González (1994-1996) i l'únic de Joaquín Almunia (1996-2000) com Secretaris Generals del PSOE. L'any 2019 va anunciar la seva retirada de la vida política.[7]

Va rebre el Premi Valencià de l'Any de la Fundació Huguet de 1984 per l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià l'any anterior, al llarg de la seva etapa com a conseller de Cultura i Educació.[8]

Activitat professional

[modifica]
  • Adscrit de la Comissió Constitucional.
  • Vocal de la Comissió de Cultura.
  • Vocal de la Comissió de Reglament.
  • Vocal de la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.
  • President de la Comissió no Permanent per a les polítiques integrals de la discapacitat.
  • Vocal de la delegació espanyola en el Grup d'Amistat amb la Cambra de Diputats de la República Italiana.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ficha del diputado/a» (en castellà). Corts Valencianes. [Consulta: 27 novembre 2021].
  2. ↑ «El imperio Císcar-Blasco: auge y caída» (en castellà). La Vanguardia, 11-04-2016. [Consulta: 27 novembre 2021].
  3. ↑ «Casa Cultura». Ajuntament de Picanya, 1982. [Consulta: 27 novembre 2021].
  4. ↑ Ciprià Císcar, Rita Barberà y la Jefatura Local del Movimiento de Picanya-18/12/2006-Levante-EMV
  5. ↑ Felip i Sardà, Josep; Sanz Díaz, Benito. «Ciprià Císcar inicia en Picanya el proceso autonómico valenciano por la vía del artículo 151». A: Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació. La construcción política de la Comunitat Valenciana. 1962-1982. 25 años del Estatuto. Las claves de la construcción política de la Comunitat Valenciana, 1er octubre 2006 (Fora de Col·lecció). 
  6. ↑ Ramos González, Alfred. «Picanya, un lloc a l'Horta Sud». Papers de l’Horta, 1999. [Consulta: 4 març 2023].
  7. ↑ «Ciprià Ciscar dice adiós» (en castellà). Levante, 09-03-2019. [Consulta: 27 novembre 2021].
  8. ↑ Tena, Violeta. «Vicent Pitarch: «Sense tota la catalanitat, el valencià no té cap futur»» (en catalan). El Temps, 18-01-2021. [Consulta: 27 novembre 2021].

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Peris Soler
(Conseller d'Educació i Cultura) 		Conseller de Cultura, Educació i Ciència
de la Generalitat Valenciana
1981-1989 		Succeït per:
Antoni Escarré Esteve
Precedit per:
Salvador López Sanz 		Conseller de Sanitat i Seguretat Social
de la Generalitat Valenciana
1982-1982 		Succeït per:
Ángel Luna González
(Conseller de Sanitat, Treball i Seguretat Social)
Precedit per:
' 		Alcalde de Picanya
1976-1983 		Succeït per:
Josep Almenar i Navarro
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Txiki Benegas 		Secretari d'Organització del PSOE
PSOE
1994-2000 		Succeït per:
José Blanco López
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ciprià_Císcar_Casaban&oldid=34378769»