Vés al contingut

Rosa Serrano i Llàcer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRosa Serrano i Llàcer

Viquimarató Dones en la Biblioteca Valenciana 7 de març de 2020 04 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juny 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Paiporta (Horta Sud) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, editora, traductora, professora Modifica el valor a Wikidata
Ocupadorescola Gavina
Tàndem Edicions Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaBlanca Cassany Modifica el valor a Wikidata
Premis

Rosa Serrano i Llàcer (Paiporta, 5 de juny de 1945) és una escriptora de narrativa infantil, traductora i editora valenciana, que s'ha destacat pel seu compromís cultural en favor del valencià.[1][2][3] Publicà inicialment amb el pseudònim Blanca Cassany.

Biografia

[modifica]

Va nàixer al poble de Paiporta, a l'Horta Sud, encara que des de l'any 1953 es va traslladar a viure amb la seua família a la ciutat de València on va estudiar als Escolapis, a la Gran Via de Ferran el Catòlic.[3] La seua adolescència va estar vinculada al moviment d'escoltisme valencià, pertanyia al grup III amb seu a la Casa dels Obrers, al carrer de Cavallers.[3]

« Des de molt menuda, llegir i escriure han estat la meua passió. M'era com fotografiar millor el moment. Em resultava una ajuda per a recordar i unes ales meravelloses per a crear, per a inventar. »
— Rosa Serrano, Les petjades del temps : memòries

En 1964 va començar a estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València i el seu interés per estudiar francés la va dur a fer estades a Brussel·les i París, en este últim cas en diverses ocasions.[3][4] Els anys d'estudi a la Universitat de València van ser actius, intensos i reivindicatius. L'any 1968 es va traure el títol de professora de francés després d'examinar-se a Madrid. El 30 de juliol de 1968 es va casar amb Ernest Sena junt al qual es va instal·lar a viure a Barcelona on va exercir de professora de francés al Col·legi de les Escolàpies del carrer de Roger de Llúria i on també va reprendre els estudis per a llicenciar-se finalment en Pedagogia en la Universitat de Barcelona.[3] A Barcelona va connectar amb el Moviment de Renovació Pedagògica.[4]

El 30 de juliol de 1974, es va instal·lar de nou junt a la seua família a la ciutat de València. L'any 1975 fou una de les fundadores de l'Escola La Gavina, junt a Teresa Hermoso, Maria Dolores Aparici, Calixte Juan, Llorenç Giménez, Albert Sansano, Flora Sánchez, Rosa Aranda i Mario Máñez.[3] Naixia una escola pionera en l'ensenyament en català al País Valencià,[5][1] una escola de renovació pedagògica en valencià on va treballar de mestra de llengua i de bibliotecària.[6][3]

Escriptora i editora

[modifica]

Va ser l'encarregada de fer l'adaptació infantil de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor amb el vistiplau del recopilador valencià junt al qual va estar treballant per a adaptar-les i finalment ser publicades l'any 1985 per l'editorial Gregal.[3]

En referència a Enric Valor:

« Per a mi va ser el meu mestre, la persona que m'explicava el País Valencià i em va fer estimar el paisatge. Portava el paisatge al cor, en la ment, en la memòria... »
— Rosa Serrano, Les petjades del temps : memòries

L'any 1990 va posar en marxa, junt amb altres companys i companyes, Tàndem Edicions, una editorial en valencià adreçada als lectors infantils, pensada en el seu inici per a un sector que en aquell moment no tenia oferta literària en valencià, les criatures de 3, 4 i 5 anys.[7][8] Els primers anys va destacar per la publicació de narrativa infantil i juvenil, així com materials per a l'ensenyament del valencià, d'entre les col·leccions més destacades ha estat «La Rateta Marieta» que ha arribat a tindre 48 títols.[8][7]

Tanmateix destaca el seu treball editorial dirigit a lectors adults com ara la col·lecció dedicada a converses «Tàndem de la memòria».[7] Va ser l'editora dins de Tàndem Edicions de les novel·les de l'escriptor Enric Valor com «L'ambició d'Aleix», «Narracions perennes» i el «Cicle de Cassana» i va contribuir a popularitzar i a convertir en un referent a Enric Valor amb una intensa campanya de difusió.[8][9]

Va ser membre fundadora de l'Associació d'Editors del País Valencià i la seua presidenta en diverses ocasions.[8] Membre del Consell Valencià de Cultura entre els anys 1998 i 2002.[7] És autora d'una vintena de títols de narrativa infantil i juvenil, llibres de text i divulgació lingüística.[5][1] Com a autora ha col·laborat amb la publicació d'articles o de contes a diverses revistes, com ara Faristol, Saó, Clij o Camacuc.[2]

Entre altres premis, va rebre el premi Isabel de Villena (1999) el premi Fundació Bromera (2007) i el premi Vicent Ventura (2011). El 2019 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va reconèixer la seua tasca amb la màxima distinció acadèmica, destacant la seua contribució a la creació d'aquesta institució. Rebé al 2019 La Alta Distinció de la Generalitat Valenciana per la seua labor cultural a favor de la llengua valenciana.[10]

El mes de maig de 2012 es va jubilar als 67 anys després de dirigir Tàndem Edicions durant 22 anys.[3][8]

Obra

[modifica]

Rosa Serrano ha escrit les següents obres:[2]

  • La paraula és una aventura (1981)
  • Hola i adéu, Júlia (1985)
  • Ma casa (1985)
  • David està malalt (1988)
  • Noves lectures de les Rondalles d'Enric Valor (1989)
  • Viatge (1990)
  • La domadora de somnis (1990)
  • Papers secrets (1991)
  • Amanida de bruixes (1994)
  • El vell mariner (1999)
  • Paraules de vidre (2000)
  • Converses amb un senyor escriptor (1995)
  • Les petjades del temps (Balandra, 2019)

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Tomeu Martí, Rosa Serrano i Emigdi Subirats reben el premi d'Actuació Cívica». Vilaweb.cat, 25-11-2014. [Consulta: març 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Rosa Serrano i Llàcer». Iifv.ua.es, 17-09-2013. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 21 març 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Serrano, Rosa. Les petjades del temps : memòries. València: Balandra, 2019. ISBN 978-84-947849-8-9. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Masgrau, Fina «Compromís i Roses». Saó, 1-2019, pàg. 35 - 37.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Premio Seminario de Mujeres Grandes». Seminariodemujeresgrandes.com. [Consulta: març 2015].
  6. ↑ «Papers secrets». Tandemedicions.com. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: març 2015].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Ramos, Alfred «Entrevista Rosa Serrano». Saó, 1-2020, pàg. 28 - 31.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Ramírez, Àfrica «El somni de Rosa Serrano, Tàndem Edicions». Saó, 1-2020, pàg. 32 - 34.
  9. ↑ «Viatjant i llegint: gràcies, Rosa Serrano, per Francesc Gisbert - Diari La Veu». [Consulta: 8 març 2020].
  10. ↑ [enllaç sense format] https://dogv.gva.es/datos/2019/10/09/pdf/2019_9608.pdf
  11. ↑ «Alta distinció de la Generalitat - Generalitat Valenciana». [Consulta: 7 març 2020].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 12,8 Cantó Doménech, Verònica «Laudatio a Rosa Serrano Llácer, en l'entrega de la medalla de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua». Saó, 1-2020, pàg. 38-40.
  13. ↑ Levante-EMV.com. «Entrega de la Alta Distinción de la Generalitat a Rosa Serrano» (en castellà). [Consulta: 8 març 2020].
  14. ↑ eldiariocv. «L'editora Rosa Serrano i el rector Ramon Lapiedra reben la Medalla de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua» (en castellà). [Consulta: 7 març 2020].
  15. ↑ «Castelló distingue a Rosa Serrano y la asociación Adona't el 9 d'Octubre», 10-10-2019. [Consulta: 7 març 2020].
  16. ↑ «Premis Plaça 2019 – Plaça del Llibre València». Arxivat de l'original el 2019-10-02. [Consulta: 7 març 2020].
  17. ↑ «Castelló distingeix l'escriptora Rosa Serrano i l'associació Adona't el 9 d'Octubre». Castelló Extra, 10-10-2019.
  18. ↑ «L'escriptora paiportina Rosa Serrano, Premi Fundació Bromera per al Foment de la Lectura 2017». [Consulta: 7 març 2020].
  19. ↑ «Tomeu Martí, Rosa Serrano i Emigdi Subirats reben el Premi d'Actuació Cívica». [Consulta: 7 març 2020].
  20. ↑ «L'editora Rosa Serrano rep el XII premi Vicent Ventura». [Consulta: 7 març 2020].
  21. ↑ País, Ediciones El «Rosa Serrano recibe un galardón por su actividad a favor de las mujeres» (en castellà). El País [Madrid], 08-03-1999. ISSN: 1134-6582.
  22. ↑ «Lletres Valencianes - Ajuntament de Silla». Arxivat de l'original el 2020-02-02. [Consulta: 7 març 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosa_Serrano_i_Llàcer&oldid=33184796»