Vés al contingut

Francisco Brines Bañó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francisco Brines Baño)
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Brines Bañó

Francisco Brines a l'Instituto Cervantes de Moscou. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Francisco Brines Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1932 Modifica el valor a Wikidata
Espanya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 maig 2021 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Gandia (la Safor) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementeri General de València Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Deusto
Universitat de València
Universitat de Salamanca
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPoeta
OcupadorUniversitat d'Oxford
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
MovimentGeneració del 50
Premis
Find a Grave: 227373977 Modifica el valor a Wikidata

Francisco Brines Bañó (Espanya, 22 de gener de 1932 - Gandia, 20 de maig de 2021)[1][2] fou un poeta valencià en castellà.

Biografia

[modifica]

Brines estudià Dret en les universitats de Deusto, València i Salamanca, i va cursar estudis de Filosofia i Lletres a Madrid. És considerat un dels poetes actuals de més profund accent elegíac.

Pertany a la segona generació de la postguerra, i al costat de Claudio Rodríguez i José Ángel Valente, entre altres, va pertànyer al grup conegut com a Generació del 50, si bé, a diferència de la majoria dels poetes del 50 o de meitat de segle, mai va conrear la poesia social (de la qual hi ha rastres, no obstant això, en el seu llibre El santo inocente, després anomenat Materia narrativa inexacta).

Va ser professor d'espanyol en la Universitat d'Oxford, i el 1988 va revisar i va adaptar el text d'El alcalde de Zalamea, versió que va ser estrenada al novembre del mateix any per la Companyia de Teatre Clàssic, i dirigida per José Luis Alonso. L'any 2001 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Espanyola, per a ocupar la butaca X, vacant després de la defunció del dramaturg Antonio Buero Vallejo. En va prendre possessió el 21 de maig de 2006.

La seva obra poètica, en la qual es percep una evident influència de Luis Cernuda, es caracteritza per un to intimista i per la constant reflexió sobre el pas del temps. En la seva escriptura, la infància apareix com un temps mític, que desconeix la mort, lligat a l'espai d'Elca, la casa de la infantesa a la seua Oliva natal. L'adult ha estat expulsat definitivament del paradís de la infància i només en alguns moments (a través de l'erotisme, de la contemplació de la naturalesa…) l'ésser humà recupera la plenitud vital experimentada en la infantesa i en la joventut. Per tot això, la memòria ocupa un paper fonamental en la seva escriptura, si bé en els seus poemes es deixa entreveure la convicció que ni la poesia ni el record permeten detenir el pas del temps i salvar els moments de plenitud del passat. En El otoño de las rosas, el seu llibre més valorat per la crítica, es fonen el lament elegíac i l'exaltació vital.

La seva escriptura, que tendeix a un equilibri clàssic i a un to malenconiós, que intenta dominar l'angoixa davant la mort mitjançant una assumpció serena de l'inevitable, es nodreix no només de la influència del seu admirat Luis Cernuda sinó també, i especialment, en el seu primer llibre, Las brasas, de la poesia de Juan Ramón Jiménez i de l'Antonio Machado més intimista. En el seu llibre Aún no, s'acosta a la poesia satírica, una línia que el poeta amb prou feines ha conreat posteriorment.

Premis

[modifica]

Obra poètica més important

[modifica]
  • 1959 - Las brasas (Premi Adonais)
  • 1965 - El santo inocente
  • 1966 - Palabras a la oscuridad (Premi de la Crítica)
  • 1971 - Aún no
  • 1974 - Ensayo de una despedida
  • 1977 - Insistencias en Luzbel
  • 1984 - Poesía. 1960-1981
  • 1985 - Poemas excluidos
  • 1986 - El otoño de las rosas (Premi Nacional de Literatura)
  • 1986 - La rosa de las noches
  • 1986 - Poemas a D.K.
  • 1995 - La última costa
  • 1997 - Breve antología personal
  • 1997 - Selección de poemas
  • 1997 - Poesía completa (1960-1997)
  • 1998 - Antología poética
  • 2003 - La Iluminada Rosa Negra
  • 2004 - Amada vida mía
  • 2021 - Donde muere la muerte

Referències

[modifica]
  1. ↑ 324cat. «Mor el poeta valencià Francisco Brines, l'últim Premi Cervantes», 20-05-2021. [Consulta: 20 maig 2021].
  2. ↑ Rodríguez Marcos, Javier. «Muere Francisco Brines, último premio Cervantes». El País, 20-05-2021 [Consulta: 26 maig 2021].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Brines Bañó


Premis i fites
Precedit per:
Joan Vinyoli i Pladevall
Passeig d'aniversari 		Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles
1987 		Succeït per:
Antonio Gamoneda
Edad
Precedit per:
Lluís Guarner i Pérez 		Premi de les Lletres Valencianes
1987 		Succeït per:
Germà Colón i Domènech
Precedit per:
Pedro Ortiz Armengol
Vida de Galdós 		Premi Fastenrath
1998 		Succeït per:
Jon Juaristi
El bucle melancólico
Precedit per:
Pere Gimferrer i Torrens 		Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
1999 		Succeït per:
Martí de Riquer i Morera
Precedit per:
Antonio Buero Vallejo
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira X
2006- 		Succeït per:
'
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francisco_Brines_Bañó&oldid=32096257»