José Ángel Valente

José Ángel Valente

Biografia
Naixement	25 abril 1929 Ourense (Galícia)
Mort	18 juliol 2000 (71 anys) Ginebra (Suïssa)
Formació	Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació	escriptor, traductor, poeta
Ocupador	Universitat d'Oxford
Gènere	Poesia
Moviment	Generació del 50
Premis
(2002)  Premio Rosalía de Castro (es) (2001)  Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles (24 maig 2000)  doctor honoris causa per la Universitat de Salamanca (1999)  doctor honoris causa per la Universitat de Santiago de Compostel·la (1993)  Medalla Castelao (1993)  Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles (1988)  Premi Príncep d'Astúries de les Lletres (1954)  Premi Adonáis de poesia

José Ángel Valente (Ourense, Galícia 1929 - Ginebra, Suïssa 2000) fou un escriptor i poeta gallec.

Biografia

Nascut a la ciutat gallega d'Ourense el 25 d'abril de 1929. Va estudiar Dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la i es va llicenciar en Filologia Romànica per la Universitat Complutense de Madrid.

Interessat en la docència, fou professor del departament de Filologia hispànica a la Universitat d'Oxford. Entre 1958 i 1980 va viure a la ciutat suïssa de Ginebra com a professor universitari i funcionari de les Nacions Unides. Entre 1982 i 1985 s'instal·la a París, on dirigeix el servei espanyol de traducció de la UNESCO, i el 1986 s'instal·la a Almeria, alternant aquesta residència amb les dues ciutats anteriors.

Adscrit en un primer moment a l'anomenat Grupo poético de los 50, des de 1966 la seva poesia evoluciona cap a una metapoesia que defineix la seva lírica dins el corrent denominat Poesia del silenci, molt influïda per la mística. Assimilant tendències filosòfiques i tradicions culturals històriques en poesia i prosa i també a través de la música i la pintura, l'escriptura de José Ángel Valente és una de les més ambicioses i profundes de la literatura espanyola contemporània. Com assagista són temes de la seva predilecció la pintura i la mística, i com a traductor ha traduït poesia alemanya i francesa i escrit assajos sobre literatura espanyola.

Es va donar a conèixer el 1954 en guanyar el Premi Adonais de poesia amb el llibre A modo de esperanza. El seu conte El uniforme del general, inclòs en el volum Número trece, li va suposar problemes amb la dictadura franquista i en conseqüència va ser sotmès a Consell de Guerra el 1972 acusat d'al·lusions ofensives a l'exèrcit.

El 1988 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, juntament amb Carmen Martín Gaite, perquè la seva poesia, en contínua evolució des de l'inicial batec existencial a la posterior indagació fenomenològica, és una recerca profunda sobre el sentit del món, plasmada en un llenguatge dens i simbòlic, de gran bellesa, que l'ha convertit en un dels més grans lírics espanyols contemporanis. L'any 2001 fou guardonat, a títol pòstum, amb el Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles per Fragmentos de un libro futuro.

Obra poètica

• A modo de esperanza, M., Col. Adonais, 1955, Premi Adonais de poesia.
• Poemas a Lázaro, M., Índice, 1960, Premi de la Crítica de poesia castellana.
• Sobre el lugar del canto, B., Colliure, 1963 (compilació dels dos llibres anteriors).
• La memoria y los signos, M., Revista de Occidente, 1966.
• Siete representaciones, B., Col. El Bardo, 1967.
• Breve son, B., Col. El Bardo, 1968.
• El inocente, México, Joaquín Mortiz, 1970.
• Presentación y memorial para un monumento, M., Poesía para todos, 1970.
• Punto cero, B., Barral, 1972 (Poesies completes).
• Material memoria, B., La Gaya Ciencia, 1979.
• Estancias, M., Entregas de la ventura, 1980.
• Tres lecciones de tinieblas, B., La Gaya Ciencia, 1980, Premi de la Crítica de poesia castellana.
• Sete cántigas de alén, La Coruña, Ediciós do castro, 1981 (poesia en gallec, ampliada posteriorment amb el títol de Cántigas de alén, 1989).
• Mandorla, M., Cátedra, 1982.
• Nueve enunciaciones, Málaga, Begar, 1982.
• Tránsito, M., Cuadernillos de Madrid, 1982.
• El fulgor, M., Cátedra, 1984.
• Nueve poemas, Granada, Aula de poesía, 1986.
• Al dios del lugar, B., Tusquets, 1989.
• Treinta y siete fragmentos, B., Ambit Serveis, 1989.
• No amanece el cantor, B., Tusquets, 1992.
• Fragmentos de un libro futuro, B., Círculo de Lectores, 2000, Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles.

Enllaços externs

• (anglès) Premi Príncep d'Astúries, Premi de les Lletres 1988 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.
• Claudio Rodríguez Fer, «José Ángel Valente: "No creo que yo exista completamente"» (entrevista), ABC Cultural, 22-7-2000.

Premis i fites
Precedit per: Claudio Rodríguez García Don de ebriedad	Premi Adonáis de Poesia 1954	Succeït per: Javier de Bengoechea Hombre en forma de elegía
Precedit per: José Manuel Caballero Bonald Las horas muertas	Premi de la Crítica de poesia castellana 1961	Succeït per: José María Valverde Pacheco Voces para San Mateo
Precedit per: Guillermo Carnero Arbat Verano inglés	Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles 2001	Succeït per: Carlos Marzal Metales pesados