Francisco Gómez-Salazar y Lucio-Villegas

Francisco Gómez-Salazar y Lucio-Villegas

Biografia
Naixement	7 juliol 1827 Arija (província de Burgos)
Mort	13 març 1906 (78 anys) Real Santuario de Montesclaros (Cantàbria)
Bisbe de Lleó
10 de juny de 1886 – 1 d'octubre de 1904
← Francisco Javier Caminero y Muñoz Juan Manuel Sanz y Saravia →
Dades personals
Nacionalitat	Espanya
Religió	Catòlica
Formació	Universitat de Valladolid Universitat Central de Madrid
Activitat
Camp de treball	Teologia i dret
Teòleg	bisbe catòlic (1886–), sacerdot catòlic (1854–), jurista
Ocupador	Universitat de Valladolid Universitat Central
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Consagració	22 d'agost de 1886 per Mariano Rampolla del Tindaro
Família
Germans	Manuel Gómez-Salazar y Lucio-Villegas
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org
Llista Bisbe diocesà 10 juny 1886 – 1r octubre 1904 ← Francisco Javier Caminero y Muñoz – Juan Manuel Sanz y Saravia → Diòcesi: bisbat de Lleó Bisbe de Lleó bisbat de Lleó 1886 – 1904 ← Francisco Javier Caminero y Muñoz – Juan Manuel Sanz y Saravia → Catedràtic d'universitat

Francisco Gómez-Salazar y Lucio-Villegas (Arija, 7 de juliol de 1827 - Real Santuario de Montesclaros, 13 de març de 1906) fou un religiós i teòleg espanyol, bisbe de Lleó i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques

Biografia

Era germà de Manuel Gómez de Salazar y Lucio-Villegas, que va ser arquebisbe de Burgos. De 1842 a 1845 va estudiar al Seminari Conciliar de San Jerónimo i després a l'Institut Provincial. En 1852 es va llicenciar en teologia a la Universitat de Valladolid, de la que es doctorà a la Universitat de Granada en 1857. En 1854 es va ordenar sacerdot. En 1862 es va llicenciar en dret civil i canònic a la Universitat Central de Madrid.

En 1853 fou nomenat Catedràtic de Grec i Hebreu en el Seminari Conciliar de San Pelagio de Còrdova i en 1857 catedràtic de teologia dogmàtica a la Universitat Central de Madrid fins que fou suprimida en 1868. En 1871 hi substituiria Eugenio Montero Ríos com a catedràtic d'Institucions de Dret Canònic.

Al març de 1859 va ser nomenat eclesiàstic de la rectoria en la Cort; al juny de 1860 va ser designat predicador de S. M. i a l'agost de 1862 el Cardenal Arquebisbe de Toledo el va nomenar tinent vicari i jutge eclesiàstic ordinari de la Cort i el seu Partit. El 1885 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i el 1886 fou nomenat Bisbe de Lleó, càrrec que va ocupar fins a 1904, quan se li va diagnosticar una malaltia cerebral i fou nomenat bisbe emèrit. Va morir en 1906 d'una bronco-pneumònia al monestir de Montesclaros.

Obres

• Tratado teórico práctico de procedimientos eclesiásticos, Imp. D. Eusebio Aguado, Madrid, 1868 (
• Manual eclesiástico. Lib. Miguel Olamendi, Madrid, 1872.
• Lecciones de disciplina eclesiástica y suplemento al tratado teórico-práctico de procedimientos eclesiásticos por los Doctores D. Francisco Gómez Salazar y D. Vicente de la FuenteMadrid, A. Gómez Fuentenebro, 1874; 2ª ed. corr. y aum., A. Gómez Fuentenebro. Madrid, 1877. Hubo otras ediciones.
• Tratado de las censuras eclesiásticas con arreglo a la Constitución “Apostolicae Sedis” expedida en 12 de octubre de 1869, Imp. A Gómez Fuentenebro, Madrid, 1875.
• Contrabando protestante. La Biblia en romance y sin notas. Junto con El protestante protestado, números 1 (Andrés Tunn), 2 (Salvación del pecador, o sea Refutación de los errores que contienen), 3 (La muerte feliz) y 5 (Respuesta al manifiesto de la Asamblea Protestante en España) por Vicente de la Fuente, Francisco Gómez Salazar, Ed. Antonio Pérez Burrull, Madrid, 1869-1872, 1872.
• Constituciones Sinodales para la Diócesis de León, Imp. de Herederos de Miñón, León, 1893

Referències

Premis i fites
Precedit per: Francisco Javier Caminero y Muñoz	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 24 1885-1906	Succeït per: Antoni Maura i Montaner