Vés al contingut

Francisco Gómez-Salazar y Lucio-Villegas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francisco Gómez Salazar)
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Gómez-Salazar y Lucio-Villegas
Biografia
Naixement7 juliol 1827 Modifica el valor a Wikidata
Arija (província de Burgos) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 març 1906 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Real Santuario de Montesclaros (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
  Bisbe de Lleó
10 de juny de 1886 – 1 d'octubre de 1904
Dades personals
NacionalitatEspanya
ReligióCatòlica
FormacióUniversitat de Valladolid
Universitat Central de Madrid
Activitat
Camp de treballTeologia i dret Modifica el valor a Wikidata
Teòlegbisbe catòlic (1886–), sacerdot catòlic (1854–), jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Valladolid
Universitat Central Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Consagració22 d'agost de 1886 per
Mariano Rampolla del Tindaro
Família
GermansManuel Gómez-Salazar y Lucio-Villegas Modifica el valor a Wikidata

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Francisco Gómez-Salazar y Lucio-Villegas (Arija, 7 de juliol de 1827 - Real Santuario de Montesclaros, 13 de març de 1906) fou un religiós i teòleg espanyol, bisbe de Lleó i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques

Biografia

[modifica]

Era germà de Manuel Gómez de Salazar y Lucio-Villegas, que va ser arquebisbe de Burgos. De 1842 a 1845 va estudiar al Seminari Conciliar de San Jerónimo i després a l'Institut Provincial. En 1852 es va llicenciar en teologia a la Universitat de Valladolid, de la que es doctorà a la Universitat de Granada en 1857. En 1854 es va ordenar sacerdot. En 1862 es va llicenciar en dret civil i canònic a la Universitat Central de Madrid.

En 1853 fou nomenat Catedràtic de Grec i Hebreu en el Seminari Conciliar de San Pelagio de Còrdova i en 1857 catedràtic de teologia dogmàtica a la Universitat Central de Madrid fins que fou suprimida en 1868. En 1871 hi substituiria Eugenio Montero Ríos com a catedràtic d'Institucions de Dret Canònic.[1]

Al març de 1859 va ser nomenat eclesiàstic de la rectoria en la Cort; al juny de 1860 va ser designat predicador de S. M. i a l'agost de 1862 el Cardenal Arquebisbe de Toledo el va nomenar tinent vicari i jutge eclesiàstic ordinari de la Cort i el seu Partit. El 1885 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i el 1886 fou nomenat Bisbe de Lleó, càrrec que va ocupar fins a 1904, quan se li va diagnosticar una malaltia cerebral i fou nomenat bisbe emèrit. Va morir en 1906 d'una bronco-pneumònia al monestir de Montesclaros.[2]

Obres

[modifica]
  • Tratado teórico práctico de procedimientos eclesiásticos, Imp. D. Eusebio Aguado, Madrid, 1868 (
  • Manual eclesiástico. Lib. Miguel Olamendi, Madrid, 1872.
  • Lecciones de disciplina eclesiástica y suplemento al tratado teórico-práctico de procedimientos eclesiásticos por los Doctores D. Francisco Gómez Salazar y D. Vicente de la FuenteMadrid, A. Gómez Fuentenebro, 1874; 2ª ed. corr. y aum., A. Gómez Fuentenebro. Madrid, 1877. Hubo otras ediciones.
  • Tratado de las censuras eclesiásticas con arreglo a la Constitución “Apostolicae Sedis” expedida en 12 de octubre de 1869, Imp. A Gómez Fuentenebro, Madrid, 1875.
  • Contrabando protestante. La Biblia en romance y sin notas. Junto con El protestante protestado, números 1 (Andrés Tunn), 2 (Salvación del pecador, o sea Refutación de los errores que contienen), 3 (La muerte feliz) y 5 (Respuesta al manifiesto de la Asamblea Protestante en España) por Vicente de la Fuente, Francisco Gómez Salazar, Ed. Antonio Pérez Burrull, Madrid, 1869-1872, 1872.
  • Constituciones Sinodales para la Diócesis de León, Imp. de Herederos de Miñón, León, 1893

Referències

[modifica]
  1. Biografia Arxivat 2015-12-24 a Wayback Machine. al Diccionario de Catedráticos Españoles de Derecho
  2. Don Francisco Gómez de Salazar a arija.org


Premis i fites
Precedit per:
Francisco Javier Caminero y Muñoz
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 24

1885-1906
Succeït per:
Antoni Maura i Montaner