Francisco Sainz y Pinto
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1823  Lanestosa (Biscaia) | ||
| Mort | 12 juny 1853 (29/30 anys) Madrid | ||
| Sepultura | cementiri de San Isidro | ||
| Altres noms | Saynz | ||
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor, il·lustrador | ||
| Professors | José de Madrazo y Agudo | ||
Francisco Sainz y Pinto (Lanestosa, 1823—Madrid, 12 de juny de 1853) va ser un pintor espanyol.
Nascut a la localitat biscaïna de Lanestosa, si bé a les obres habitualment apareix adscrita a Cantàbria.[1][2][3] Es desconeix en quin moment va establir-se a Madrid, però amb 18 anys consta matriculat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando,[3] on va ser deixeble de José de Madrazo.[4] Especialitzat en la pintura d'història,[2][4] els primers anys va pintor diversos quadres de petites dimensions de temàtica costumista i va participar en la Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya, encarregada per Isabel II, de la qual va fer el retrat d'Enric IV de Castella i una còpia d'un retrat, pintat originalment per Federico de Madrazo, del rei consort Francesc d'Assís de Borbó.[4][3][1]
També va col·laborar amb diverses publicacions com El Siglo Pintoresco, El Panorama, El Semanario Pintoresco, El Museo de las Familias, etc.[5]
El 1848 es va presentar a una oposició per anar com alumne pensionat a Roma, on va presentar l'obra Tobies retornant la vista al seu pare; l'oposició la van guanyar Luis de Madrazo i Bernardino Montañés, no obstant això, per la qualitat i l'èxit de la seva obra, Sainz va obtenir una pensió extraordinària per Reial Decret el 2 de març de 1848.[3][1] Durant el seu període pensionat va enviar els treballs reglamentaris a l'Acadèmia de San Fernando Un esclau vigilant l'entrada d'un temple i Psiquis,[4] i també va pintar obres amb les tècniques d'aiguada, de pastel, entre d'altres, realitzant retrats i pintures costumistes d'Itàlia, França i altres països.[2][3]
La seva carrera va quedar truncada a causa de la seva mort prematura, amb només 30 anys, el 12 de juny de 1853 a resultes d'una malaltia. Manuel Ossorio la qualifica d'afecció cerebral. La mort va succeir el darrer any de pensió, després d'haver estat a Pompeia, i mentre s'estava preparant per anar a París per completar allà la seva formació.[3][2] Va deixar una obra inacabada, La destrucció de Sagunt.[4]
Va ser enterrat al cementiri de San Isidro, en un acte que va comptar amb la presència dels seus professors i companys.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 González Zymla, Herbert; Frutos Sastre, Leticia M. de; Pérez Sánchez, Alfonso E. Catálogo de pinturas de la Real Academia de la Historia (en castellà). Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 2003, p. 138-140.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ossorio y Bernard. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta de Moreno y Rojas, 1883-1884, p. 611-612.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 González Zymla, Herbert. «Francisco Sainz y Pinto» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 27 febrer 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Sáinz, Francisco» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Bernardo Estornés Lasa Funtsa. [Consulta: 27 febrer 2021].
- ↑ «Sainz, Francisco» (en castellà). Museu del Prado. [Consulta: 27 febrer 2021].
