Francisco de Cárdenas y Espejo
 Retrat de Francisco de Cárdenas publicat a La Ilustración Española y Americana el 15 de gener de 1875  | |
| Nom original | (es) Francisco de Cárdenas Espejo |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 4 febrer 1817 Sevilla (Espanya) |
| Mort | 3 juliol 1898 (81 anys) Madrid |
| Sepultura | Sacramental de San Lorenzo y San José |
 Ministre d'Ultramar | |
| 31 de desembre de 1874 – 12 de setembre de 1875[1] | |
Ambaixador d'Espanya a la  Santa Seu | |
| 1876 – 1881 | |
Ambaixador d'Espanya a  França | |
| 1885 – 1890 | |
| Governador del Banc d'Espanya | |
| gener de 1884 – febrer de 1885 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Sevilla |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Sevilla |
| Ocupació | polític, professor d'universitat, diplomàtic, periodista, advocat, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Sevilla |
| Partit | Partit Conservador |
| Membre de | |
| Premis | |
Francisco de Cárdenas y Espejo (Sevilla, 4 de febrer de 1817 – Madrid, 3 de juliol de 1898) va ser un advocat, periodista i polític espanyol, ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XII.[2]
Biografia
[modifica]Després d'estudiar lleis a la seva ciutat natal obtindria, en 1839 la càtedra de Filosofia Moral, Lògica i Gramàtica de la seva universitat. Diputat per Saragossa a les eleccions de 1853 i 1857[3] passaria al Senat en 1864 com a senador vitalici. Amb la revolució de 1868 es retira de la política activa i no en va retornar fins a la Restauració, en la qual és elegit senador per Còrdova en 1876 i, novament, senador vitalici en 1877.[4]
Va ser ministre de Gracia i Justícia entre el 31 de desembre de 1874 i el 12 de setembre de 1875 en dos governs que presidí Cánovas i com tal va abolir lleis com la del matrimoni civil que s'havia aprovat durant el Sexenni Revolucionari. Va fundar Revista Andaluza (1839), El Conservador (1839), El Derecho (1844) i El Derecho Moderno (1847). Endemés fou director d'El Globo fins a 1846. Va ser ambaixador d'Espanya a París i davant la Santa Seu[5] i membre de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[6]
Obres
[modifica]- Ensayo sobre la historia de la propíedad territorial en España (1873)
- Estudios jurídicos (Madrid, Estab. tip. de P. Nuñez, 1884)
- De los vicios y defectos más notables de la legislación civil de España, y de las reformas que para subsanarlas se proponen en el proyecto de código civil (Madrid: R. Rodríguez de Rivera, 1852)
- De la influencia del teatro en las costumbres y la protección que puede dispensarle el Estado: Informe de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas (Madrid: E. Martínez, 1880)
- Estado de la población y del trabajo en las islas de Cuba y Puerto-Rico: informe (Madrid: T. Gutenberg, 1884); editó
- Legis romanae Wisigothorum fragmenta ex códice palimpsesto sanctae Legionensis ecclesiae protulit (Matriti, apud Ricardum Fe, Regiae academiae typografum, 1896) amb Fidel Fita i Colomer.
- Volum III (1865) de la Colección de documentos inéditos: relativos al descubrimiento, conquista y organización de las antiguas posesiones españolas de América y Oceanía, sacados de los archivos del reino, y muy especialmente del de Indias.
- Redactà les biografies d'Antonio Gil y Zárate (1842) i de Mariano Roca de Togores per al Boletín de la Real Academia de la Historia
- Comentarios al código civil español.
- Diario exacto de la sublevación de alguna plebe de la parroquia de Omnium Sanctorum, vulgarmente llamado el Barrio de la Feria, de la M.N. y M.L. ciudad de Sevilla, cometida el miércoles 22 de mayo de 1622 (Sevilla: Álvarez, 1841) amb José Maldonado López.
- Calidad y circunstancias de los bandos políticos de España: desde el siglo XIII hasta fines del XV: Discursos leídos ante la Real Academia de la Historia en la recepción pública del Excmo. Sr. Francisco de Cárdenas, el día 3 de noviembre de 1872. (Madrid: Impr. de Berenguillo, 1872).
Referències
[modifica]
- ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: 19 setembre 2015].
- ↑ Francisco de Cárdenas a xtec.es
- ↑ Fitxa del Congrés
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Manuel Espadas Burgos, Juan Carlos García Alía. Buscando a España en Roma. Ministeri d'Educació d'Espanya, 2006, p.277.
- ↑ «Web de la RACMYP». Arxivat de l'original el 2017-08-16. [Consulta: 19 setembre 2015].
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Eduardo Alonso Colmenares |
Ministre de Gràcia i Justícia 1874-1875 |
Succeït per: Cristóbal Martín de Herrera |
| Precedit per: Juan Francisco Camacho de Alcorta |
Governador del Banc d'Espanya 1884-1885 |
Succeït per: Salvador Albacete y Albert |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: - |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 12 1857-1898 |
Succeït per: Juan Manuel Ortí y Lara |
| Precedit per: Manuel Seijas Lozano |
 Medalla 25 1871 - 1898 |
Succeït per: Gumersindo de Azcárate |
