Salvador Albacete y Albert
| |||
| Nom original | (es) Salvador Albacete  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 4 desembre 1827 Cartagena (Regió de Múrcia) | ||
| Mort | 4 agost 1890 (62 anys) Madrid | ||
 Diputat a Corts | |||
| 5 maig 1886 – 29 desembre 1890 Circumscripció electoral: l'Havana | |||
 Senador del Regne | |||
| 1885 – 1886 Circumscripció electoral: Múrcia | |||
| Senador del Regne | |||
| 1884 – 1885 Circumscripció electoral: Múrcia | |||
| Diputat a Corts | |||
| 10 novembre 1881 – 31 març 1884 Circumscripció electoral: Cartagena | |||
| Diputat a Corts | |||
| 10 juny 1879 – 25 juny 1881 Circumscripció electoral: Cartagena | |||
| Diputat a Corts | |||
| 27 maig 1879 – 1r juliol 1879 Circumscripció electoral: San Juan | |||
| Ministre d'Ultramar | |||
| 15 març 1879 – 9 desembre 1879 | |||
| Diputat a Corts | |||
| 29 març 1876 – 31 octubre 1878 Circumscripció electoral: Arecibo | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Calle de la Cruz, Madrid (en)  | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid (1849–) | ||
| Ocupació | polític, advocat | ||
| Partit | Partit Liberal Conservador (dècada del 1870–) Partit Moderat (dècada del 1840–dècada del 1870) | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
.jpg)
Salvador Albacete i Albert (Cartagena, 4 de desembre de 1827 - Madrid, 4 d'agost de 1890) va ser un polític espanyol, ministre d'Ultramar durant el regnat d'Alfons XII.
Biografia
[modifica]Durant quinze anys va servir en el Cos Administratiu de l'Armada, i entre altres càrrecs va fer d'oficial de la dotació del vapor de guerra León. Després es llicencià en dret i assolí els càrrecs d'Oficial primer i Oficial major del Consell Reial i després del Consell d'Estat. De 1863 a 1868 fou cap de secció, Director d'Hisenda i Subsecretari del Ministeri d'Ultramar en 1865. Poc després va passar a ocupar la Secretaria de la Intel·ligència General de la Reial Casa i Patrimoni, càrrec que va deixar arran de la revolució de 1868.[1]
Acompanyà a Isabel II en el seu exili a París després de la Revolució de 1868. Després de la restauració borbònica, va tornar a Espanya i fou elegit diputat per Arecibo (Puerto Rico) a les eleccions generals espanyoles de 1876, pel de Cartagena a les eleccions generals espanyoles de 1879 i 1881 i pel de l'Havana a les eleccions generals espanyoles de 1886.[2] També fou senador per la província de Múrcia en 1884-1885 i 1885-1886.[3] En 1875 va ser nomenat Fiscal del Consell d'Estat i després conseller, i més tard Fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya.
Va ser nomenat ministre d'Ultramar entre març i desembre de 1879. Des del seu càrrec va proposar una sèrie de reformes per dotar de més autonomia a Cuba i barrar el pas als moviments independentistes.[4] Al febrer de 1885 és designat governador del Banc d'Espanya, càrrec que ocuparia fins a la seva defunció.[5] L'1 de juny de 1886 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[6] Va rebre, entre altres, la Gran Creu d'Isabel la Catòlica, la Gran Creu de Carles III, Comanador de nom de Carles III, Cavaller de l'Esperó d'Or, Gran Creu de la Legió d'Honor, Medalla d'Itàlia i fou nomenat Gentilhome de Cambra de Sa Majestat.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 La calle del Alto tuvo nombre de ministro, La Verdad, 19 d'abril de 2010
- ↑ «Fitxa del Congrés dels Diputats». Arxivat de l'original el 2017-09-13. [Consulta: 2 setembre 2021].
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Parlamentarios por Murcia: Dos siglos al servicio de una Región Arxivat 2012-07-02 a Wayback Machine. a El Banco Azul
- ↑ Salvador Albatece, xtec.es
- ↑ «Acadèmics de la medalla 5 de la RACMP». Arxivat de l'original el 2017-09-14. [Consulta: 13 setembre 2015].
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Francisco de Borja Queipo de Llano |
Ministre d'Ultramar (març-desembre) 1879 |
Succeït per: José Elduayen Gorriti |
| Precedit per: Francisco de Cárdenas Espejo |
Governador del Banc d'Espanya 1885-1890 |
Succeït per: Cayetano Sánchez Bustillo |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Víctor Arnau Lambea |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 5 1886-1890 |
Succeït per: Antonio de Mena y Zorrilla |
.jpg)